El vent entre els salzes
(en) The Wind in the Willows  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Kenneth Grahame |
| Llengua | anglès |
| Il·lustrador | Paul Bransom |
| Publicació | Regne Unit, 1908 |
| Editorial | Charles Scribner's Sons |
| Dades i xifres | |
| Gènere | novel·la infantil |
| Públic objectiu | infant |
| Personatges | senyor Gripau |
| Lloc de la narració | Berkshire Anglaterra |
   | |
El vent entre els salzes (en anglès, originalment, The Wind in the Willows) és una novel·la escrita el 1908 per Kenneth Grahame (1859-1932).[1] És un dels clàssics de la literatura infantil, escrit en un principi com un seguit de xerrades adreçades al seu fill, que era igual de tossut que el senyor Gripau (Toad of Toad Hall), un dels personatges de la novel·la.
El llibre és un recull de narracions protagonitzades pel Gripau i la seva rica mansió, el Talp, el Rat d'Aigua i el Teixó, personatges animals humanitzats que aporten una descripció idíl·lica del món natural i de la societat del començament del segle xx.[2]
El 1967 el grup britànic Pink Floyd es va inspirar en la novel·la per fer el seu disc The Piper at the Gates of Dawn.[3][4]
En català la novel·la ha estat traduïda per Jordi Arbonès (Edhasa, 1990) i Ramon Folch i Camarasa (Joventut, 1993), edicions que recuperen les il·lustracions originals d'E.H. Shepard.[5]
Referències
- ↑ Learning, Gale, Cengage. A Study Guide for Kenneth Grahame's "The Wind in the Willows" (en anglès). Gale, Cengage Learning, 2016-06-29. ISBN 978-1-4103-4777-0.
- ↑ Darcy, Jane «The Representation of Nature in The Wind in the Willows and The Secret Garden». The Lion and the Unicorn, 19, 2, 1995, pàg. 211–222. ISSN: 1080-6563.
- ↑ Cavanagh, John. Pink Floyd's The Piper at the Gates of Dawn (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2003-09-17. ISBN 978-1-4411-2568-2.
- ↑ Reisch, George A. Pink Floyd and Philosophy: Careful with that Axiom, Eugene! (en anglès). Open Court, 2011-04-15, p. 238. ISBN 978-0-8126-9745-2.
- ↑ Monso, Isabel. «Un paradís on només es coneix la part més benigna de la civilització britànica». ddd.uab.cat, 1991.
