Elena D'Angri

Infotaula de personaElena D'Angri

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1824 Modifica el valor a Wikidata
Corfú (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 agost 1886 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera, compositora Modifica el valor a Wikidata
VeuContralt Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Elena D'Angri Vitturi, també coneguda com a Elena Angri (Corfú, Grècia, 14 de maig de 1824 – Barcelona, 29 d'agost de 1886) fou una contralt operística d'origen italià, activa a mitjans del segle xix, quan va actuar en teatres d'òpera d'Europa i dels Estats Units d'Amèrica.[1][2][3]

Biografia

Filla de Saverio Angri (nascut a Nàpols) i Maria Vitturi di Giovanni, el seu nom real era Nazarena Mattia Elena Catterina. Segons el registre de defuncions tenia 62 anys en morir, la qual cosa indicaria que va néixer el 1824.[4]

Va marxar a Itàlia i va estudiar bel canto amb professors com Salvatore Taglioni i Giuseppe Doglia. Va debutar al Nobile Teatro di San Giacomo, de Corfú, exhibint una veu de mezzosoprano coloratura i contralt dolça i flexible. I aviat va ser coneguda arreu per la seva veu excepcional. Va cantar i triomfar als teatres de Viena, Sant Petersburg, Milà, París, Londres...[1][5]

El 1851 va ser contractada pel Teatro Real de Madrid.[6]

La temporada 1853-54, i també la següent, actuà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, cantant les òperes Semiramide, Il Barbiere de Siviglia i La cenerentola, de Rossini, Il trovatore i Rigoletto, de Verdi.[7][8][9]

Durant la temporada 1855-1856 va interpretar al Teatro Regio de Torí l'òpera La Cenerentola, de Rossini (fent el paper d'Angelina), El barber de Sevilla, de Rossini (fent el paper de Rosina), i Il trovatore, de Verdi (fent el paper d'Azucena). Després, i encara el 1856, va actuar per primer cop a la ciutat de Nova York, acompanyada pel pianista i compositor Sigismund Thalberg.[10]

Es va casar amb el professor de cant, compositor, pianista i director d'orquestra català Pere Abella i Freixes. En morir, a Barcelona, fou enterrada al cementiri de Sant Gervasi, al costat del seu marit.[11]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Giannis, Petsalis. «‘Ελενα D’Angri η Κερκυραία παγκόσμια mezzo soprano e contralto» (en gr). Museu de Corfú. [Consulta: 7 abril 2024].
  2. ↑ «Crónica». La Vanguardia, 01-09-1886, pàg. 4-5.
  3. ↑ Elena D'Angri: North American Theatre Online
  4. ↑ Registre de defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1886, número de registre 5367.
  5. ↑ «Comunicado». El Heraldo, 28-09-1852, pàg. 4.
  6. ↑ «Crónica de teatros». El clamor público, 23-07-1582, pàg. 3.
  7. ↑ «Barceloneses». Diario de Barcelona, de avisos y noticias, 22-05-1855, pàg. 8 (4144).
  8. ↑ «Fitxa espectacleː Il trovatore. Temporada 1854-55». Annals. Gran Teatre del Liceu. [Consulta: 7 abril 2024].
  9. ↑ «Liceu - Elena d'Angri». Annals. Gran Teatre del Liceu. [Consulta: 7 abril 2024].
  10. ↑ French (1989) p. 397
  11. ↑ «Ruta Cultural Cementerio de Sant Gervasi. 18. Elena D’Angri». Barcelona.cat Cementiris de Barcelona. [Consulta: abril 2024].

Bibliografia

  • French, Benjamin Brown. Witness to the Young Republic: A Yankee's Journal, 1828–1870. University Press of New England, 1989, p. 397. ISBN 9780874514674l. 
  • Kardamis, Konstantinos (2004). "Nobile Teatro di San Giacomo di Corfù: An overview of its significance for the Greek ottocento", XI Convenció Anual de la Societat Italiana de Musicologia, Lecce, 22–24 octubre 2004
  • Leotsakos, George (1992) "Angri, Elena", El Nou Diccionari Grove d'Òpera, ed. Stanley Sadie (subscripció necessària)
  • Moore, John Setmanes (1880). "Angri, Elena", Enciclopèdia Completa de Música, Oliver Ditson Co.
  • Lawrence, Vera Brodsky i Strong, George Templeton (1999). "Repercussions, 1857–1862", Volum 3 de "Strong on Music". University of Chicago Press. ISBN 0226470156
  • Zavadini, Guido (1948). "Donizetti: vita, musiche, epistolario", pp. 807–8, 809–10
Registres d'autoritat
Bases d'informació