Elena Salgado Méndez
  | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Elena Salgado Méndez 12 maig 1949 (74 anys)Ourense (Galícia) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Ministra d'Economia i Hisenda i Vicepresidenta Segona | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 7 d'abril de 2009 – 22 de desembre de 2011 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
← Pedro Solbes | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ministra d'Administracions Públiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 6 de juliol de 2007 – 7 d'abril de 2009 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
← Jordi Sevilla Segura Manuel Chaves González → | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ministra de Sanitat i Consum | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 18 d'abril de 2004 – 6 de juliol de 2007 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Formació | Universitat Politècnica de Madrid Universitat Complutense de Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | política, economista | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Partit | PSG-PSOE | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Premis
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Elena Salgado Méndez (Ourense, Galícia, 1949) és una enginyera industrial, economista i política gallega. Ocupà diversos ministeris del govern espanyol entre 2004 i 2011, durant les dues legislatures presidides pel socialista José Luís Rodríguez Zapatero, arribant a ser Vicepresidenta Segona i Ministra d'Economia i Hisenda.[1][2]
Biografia
Va néixer el 12 de maig de 1949 a la ciutat d'Ourense. Va estudiar Enginyeria industrial, en les especialitats de Tècniques Energètiques i Organització Industrial, a la Universitat Politècnica de Madrid, i Ciències econòmiques, en l'especialitat d'Estructura Econòmica, a la Universitat Complutense de Madrid. Va fer un Màster en Mètodes Quantitatius de Gestió per l'Escola d'Organització Industrial.[1][2][3]
Activitat política
Membre del Partit Socialista de Galícia (PSG), va formar part dels governs de Felipe González entre 1982 i 1996 com a Directora del Departament d'Estudis de l'Institut de la Petita i Mitjana Empresa al Ministeri d'Indústria (1982-1984), Directora General de Costos de Personal i Pensions Públiques del Ministeri d'Economia i Hisenda (1985-1991) i Secretària General de Comunicacions del Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient (1991-1996). Després de la derrota socialista en les eleccions generals de 1996 va passar a l'empresa privada, treballant en diverses empreses del sector de les telecomunicacions.[3]
Amb la victòria socialista de les eleccions generals de 2004, José Luis Rodríguez Zapatero la nomenà Ministra de Sanitat i Consum, càrrec des del qual va implantar la llei antitabac que va entrar en vigor l'1 de gener de l'any 2006. Aquell mateix any es postulà com a candidata a la presidència de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), càrrec que finalment fou ocupat per Margaret Chan.[3]
El 6 de juliol de 2007 fou nomenada Ministra d'Administracions Públiques, en substitució de Jordi Sevilla Segura, en la quarta remodelació del govern de Rodríguez Zapatero.[1]
En les eleccions generals de 2008 fou escollida diputada al Congrés dels Diputats per Cantàbria, continuant al capdavant del Ministeri d'Administracions Públiques en la IX Legislatura. El 7 d'abril de 2009 fou anunciat el seu nomenament com a Ministra d'Economia d'Espanya i Vicepresidenta Segona, substituint Pedro Solbes en el marc de la reorganització del govern espanyol, duta a terme pel president José Luis Rodríguez Zapatero.[4] Durant aquesta etapa va fer front a la dura crisi econòmica que es va viure a Espanya i Europa.[3]
Vida actual
Tres mesos després d'abandonar el càrrec de vicepresidenta, la companyia elèctrica Chilectra, filial d'Endesa i controlada al seu torn pel grup italià Enel, va incorporar al Elena Salgado al seu grup de consellers. Tot i que la legislació actual impedeix a un ex-alt càrrec treballar per a una empresa privada durant els dos anys posteriors d'abandonar el lloc, aquesta restricció no se li va aplicar perquè és una empresa radicada a l'exterior d'Espanya. Va deixar de ser consellera a l'abril de 2015.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Elena Salgado Méndez | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Salgado recoge el testigo de un 'desgastado' Solbes» (en castellà). La Voz de Cádiz, 05-04-2009. [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «¿Quién es Elena Salgado?» (en castellà). PSOE, 13-04-2009. [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑ (castellà) Ángel Gabilondo, Trinidad Jiménez y González Sinde, principales novedades del Gobierno
Enllaços externs
- (castellà) Informació d'Elena Salgado al Portal del Ministeri d'Administracions Públiques Arxivat 2007-09-01 a Wayback Machine.
- (castellà) Elena Salgado Méndez
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedida per: Ana María Pastor Julián | Ministra de Salut i Consum 2004 –- 2007 | Succeïda per: Bernat Sòria Escoms |
| Precedida per: Jordi Sevilla Segura | Ministra d'Administracions Públiques 2007 –- 2009 | Succeïda per: Manuel Chaves González |
| Precedida per: Pedro Solbes | Ministra d'Economia i Hisenda i Vicepresidenta Segona 2009 –- 2011 | Succeïda per: Luis de Guindos (Ministre d'Economia) Cristóbal Montoro (Ministre d'Hisenda) Soraya Sáenz de Santamaría (Vicepresidenta) |
