Elisaveta Bagriana

Infotaula de personaElisaveta Bagriana

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(bg) Елисавета Багряна Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(bg) Елисавета Любомирова Белчева Modifica el valor a Wikidata
29 abril 1893 Modifica el valor a Wikidata
Sofia (Principat de Bulgària) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1991 Modifica el valor a Wikidata (97 anys)
Sofia (Bulgària) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Central de Sofia Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFaculty of History of the Sofian University (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, editora literària, traductora, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1915 Modifica el valor a Wikidata –  1991 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Sofia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
  • Arxius Estatals Centrals de Bulgària [ 65К] Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIvan Shapkarev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1983)  Heroi de la República Popular de Bulgària
  • (1983)  Orde de Georgi Dimitrov Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 8aafddce-17d5-4cca-a376-14c3b554c8bc Modifica el valor a Wikidata

Elisaveta Bagriana[1] (en búlgar: Елисавета Багряна, pseudònim d'Elissaveta Liubomírova Beltxeva, búlgar: Елисавета Любомирова Белчева coneguda entre els seus amics com a Lisa Bagriana, búlgar: Лиза Багряна) fou una poetessa búlgara, traductora i autora de llibres per a nens.

Juntament amb Dora Gabe és una de les pioneres en la literatura femenina en el seu país. Va ser nominada pel Premi Nobel de Literatura en tres ocasions.[2]

Va escriure Večnata i svjatata (‘L'etern i sant’, 1927), Sǔrce čoveško (‘Cor humà’, 1936), Ot briag do briag (‘D'una riba a l'altra’, 1963) o Kontrapunkti (‘Contrapunts', 1972). Les seves obres reflecteixen una profunda reflexió i experiència vital.[2]

Referències

  1. A la Gran Enciclopèdia Catalana es transcriu com a Bagrjana. La transcripció més usual en les llengües amb alfabet llatí és "Elisaveta Bagriana", on la "i" actua com a semivocal. Seguim aquí els criteris de transcripció que es poden consultar a l'article alfabet búlgar
  2. 2,0 2,1 «Elisaveta Bagriana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Registres d'autoritat
Bases d'informació