Elliott Gould
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Elliott Goldstein 29 agost 1938 (85 anys)Brooklyn (Nova York) |
| Dades personals | |
| Formació | Professional Children's School |
| Activitat | |
| Camp de treball | Interpretació |
| Ocupació | actor de televisió, actor de gènere, actor de veu, actor de cinema, actor, actor de teatre |
| Activitat | 1964 – |
| Membre de | SAG-AFTRA |
| Família | |
| Cònjuge | Barbra Streisand (1963–1971), divorci |
| Fills | Jason Gould |
            | |
Elliott Gould (Brooklyn, Nova York, Estats Units, 29 d'agost de 1938) és un actor i productor estatunidenc. Conegut per haver interpretat el capità John Mc Intyre al film M*A*S*H o el pare de Ross i Monica a 20 episodis de la sèrie Friends i per haver interpretat el personatge de Reuben Tishkoff als films Ocean's Eleven, Ocean's Twelve i Ocean's Thirteen.
Biografia
Gould va néixer amb el nom Elliott Goldstein a Brooklyn (Nova York), és net d'immigrants jueus d'Europa Oriental.[1][2][3] La seva mare, Lucille Raver, venia flors artificials en botigues de souvenirs, i el seu pare Bernard Goldstein, treballava en el negoci de la roba (en el Garment District de Manhattan).[4]
De 1963 a 1971, ha estat l'espòs de Barbra Streisand amb qui van tenir un fill, Jason Gould.[5][6]
Gould es va convertir en un dels actors més prominents dels Estats Units quan al principi dels anys setanta va representar a Trapper John a la pel·lícula satírica M*A*S*Hde Robert Altman. El 1970 la revista Time magazine el va posar a la portada d'un dels seus números.
Va tenir un paper convidat recurrent a la sitcom Friends com Jack Geller, el pare de Monica i Ross Geller
Gould ha dit que té una «identitat profundament jueva».[7]
Ha estat casat tres vegades (dues d'elles amb la mateixa dona):
- Barbra Streisand (21 de març de 1963 – 9 de juliol de 1971) (divorciats); van tenir un fill, l'actor Jason Gould
- Jennifer Bogart (8 de desembre de 1973 – 1976) (divorciats); van tenir dos fills
- Jennifer Bogart (9 de juny de 1978 – 1989) (separats)
Filmografia
Les seves pel·lícules més destacades són:[8]
Cinema
Actor
- 1964: The Confession: The Mute
- 1968: The Night They Raided Minsky's: Billy Minsky
- 1969: Bob, Carol, Ted i Alice: Ted Henderson
- 1970: M*A*S*H: el capità John Francis Xavier « Trapper John » McIntyre
- 1970: Pel bon camí (Getting Straight): Harry Bailey
- 1970: Move: Hiram Jaffe
- 1970: I Love My Wife: Dr. Richard Burrows
- 1971: Little Murders: Alfred Chamberlain
- 1971: Beröringen: David Kovac
- 1972: The Special London Bridge Special: The Villain
- 1973: El llarg adéu (The Long Goodbye): Philip Marlowe
- 1973: Who?: Sean Rogers
- 1974: California Split: Charlie Waters
- 1974: Dos espies bojos (S*P*Y*S): Griff
- 1975: Whiffs de Ted Post: Dudley Frapper
- 1976: Mean Johnny Barrows: el Professor
- 1976: Harry i Walter se'n van a Nova York (Harry and Walter Go to New York): Walter Hill
- 1976: I Will, I Will... for Now: Les Bingham
- 1977: Un pont massa llunyà (A Bridge Too Far): el coronel Robert Stout
- 1978: Matilda: Bernie Bonnelli
- 1978: Capricorn u (Capricorn One): Robert Caulfield
- 1978: The Silent Partner: Miles Cullen
- 1979: The Lady Vanishes: Robert Condon
- 1979: Escape to Athena: Charlie
- 1979: The Muppet Movie: Beauty Contest Compere (Convidat star)
- 1980: The Last Flight of Noah's Ark: Noah Dugan
- 1980: Tornar a l'amor (Falling in Love Again): Harry Lewis
- 1981: Dirty Tricks: el Professor Chandler
- 1981: The Devil and Max Devlin: Max Devlin
- 1983: Die Letzte Runde: Willie Zobel
- 1984: El pont de Brooklyn (Over the Brooklyn Bridge): Alby Sherman
- 1984: The Naked Face: Angeli
- 1984: The Muppets Take Manhattan: Cop in Pete's
- 1986: The Myth
- 1986: Drug Free Kids: A Parents' Guide (vidéo)
- 1987: I Miei primi quarant'anni: Nino Ranuzzi
- 1987: Inside Out: Jimmy Morgan
- 1987: Der Joker: Serge Gart
- 1988: The Telephone: Rodney
- 1988: Dangerous Love: Rick
- 1989: Scandalo segreto
- 1989: Judgement: el jutge Callow
- 1989: Gioco al massacro
- 1989: Night Visitor: Ronald « Ron » Devereaux
- 1989: The Big Picture: el procureur de Janet Kingsley
- 1989: Les Lemon Sisters (The Lemon Sisters): Fred Frank
- 1990: Tolgo il disturbo: Alcide
- 1991: Dead Men Don't Die: Barry
- 1991: Bugsy: Harry Greenberg
- 1992: Wet and Wild Summer!: Mike McCain
- 1992: Beyond Justice: Red Merchantson
- 1993: Hoffman's honger
- 1993: Amore!: George Levine
- 1994: The Feminine Touch: el Senador George M. Kohn
- 1994: The Dangerous: Levine
- 1994: The Glass Shield: Greenspan
- 1994: Bleeding Hearts: M. Baum
- 1994: Y a-t-il un Polícia per sauver Hollywood ?: ell mateix
- 1995: Cover Me: capità Richards
- 1995: Kicking and Screaming: el pare de Grover
- 1995: Let It Be Me
- 1996: Busted: Game Show Host
- 1996: Amanda's Game
- 1996: Un noi anomenat Odi (A Boy Called Hate): Richard
- 1996: Johns: Manny Gould
- 1997: Inside Out
- 1997: Camp Stories de Herbert Beigel: Older David Katz
- 1997: Comptes pendents (City of Industry): Harvey, Loan Shark
- 1998: Big Hit: Morton Shulman
- 1998: Caminho dos Sonhos: Samuel Stern
- 1998: American History X: Murray
- 2000: Playing Mona Lisa: Bernie Goldstein
- 2000: Trossets picants (Picking Up the Pieces): pare LaCage
- 2000: Boys Life 3: el pare d'Aaron (segment d'Inside Out)
- 2001: The Experience Box: Dr. Keith Huber
- 2001: Ocean's Eleven: Reuben Tishkoff
- 2002: Puckoon: Dr. Goldstein
- 2004: Ocean's Twelve: Reuben Tishkoff
- 2005: Open Window: John
- 2007: Ocean's Thirteen: Reuben Tishkoff
- 2007: The Ten Commandments: Déu (veu)
- 2008: The Deal de Steven Schachter: Rabbi Seth Gutterman
- 2011: Contagion: Dr. Ian Sussman
- 2012: Sparks de Jonathan Dayton i Valerie Faris: Doctor Rosenthal
Productor
- 2001: The Experience Box
Televisió
Telefilms
- 1964: Once Upon a Mattress: Jester
- 1974: Out to Lunch
- 1982: The Rules of Marriage
- 1986: Vanishing Act: tinent Rudameyer
- 1987: Frog: Bill Anderson
- 1987: Conspiracy: The Trial of the Chicago 8: Leonard Weinglass
- 1988: Act of Betrayal: Callaghan
- 1990: Stolen: One Husband: Martin Slade
- 1991: Frogs!': Bill Anderson
- 1992: Somebody's Daughter: Hindeman
- 1993: Bloodlines: Murder in the Family: Stewart Woodman
- 1994: Doggin' Around: Joe Warren
- 1995: P.C.H.: el pare de Randy
- 1996: Shanghai 1937
- 1996: Duke of Groove
- 2000: Good as Gold
- 2003: Vegas Dick: Clay
- 2003: Kim Possible: A Sitch in Time: M. Stoppable (veu)
- 2004: Bad Apple: Buddha Stanzione
- 2007: Saving Sarah Cain: Bill Alexander
- 2009: Romance millésimée: Paul
- 2014: The Michaels: Max Barnworth
Sèries
- 1983-1985: Emergency Room (ER): Dr. Howard Sheinfeld
- 1986: Together We Stand: David Randall
- 1989: Principe del deserto, Il: Red Murchinson
- 1991: Sessions: Dr. Bookman
- 1994-2004: Friends: Jack Geller (20 episodis)
- 1997: The Shining: Stuart Ullman (minisèrie)
- 1998: Getting Personal: Jack Kacmarczyk
- 2002: Baby Bob: Sam Spencer
- 2005: Hercule Poirot: Rufus Van Aldin (episodi Le Train bleu)
- 2006: Masters of Horror: Barney (Temporada 2, episodi 7 "La Guerra des Sexes")
- 2009: Nova York, policia judiciaire: Stan Harkavy (Temporada 20, episodi 10)
- 2010: Drop Dead Diva: Larry Baxter (Temporada 1, episodi 6)
- 2011: Les Experts: Earnest Boozell (Temporada 11, episodi 2)
- 2013: Ray Donovan: Ezra Goodman, mentor i patron de Ray
- 2018: Kominsky Method: Elliot Gould (Temporada 1)
Premis i nominacions
Nominacions
- 1970: Oscar al millor actor secundari per Bob, Carol, Ted i Alice
- 1971: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per M*A*S*H
- 1971: BAFTA al millor actor per Bob, Carol, Ted i Alice i M*A*S*H
Referències
- ↑ «Elliott Gould: Reel to real». Arxivat de l'original el 2019-12-22. [Consulta: 24 març 2015].
- ↑ Elliott Gould Biography - Yahoo! Movies
- ↑ «village voice > film > The Long Goodbye: Elliott Gould's Long Goodbye by J. Hoberman». Arxivat de l'original el 2008-08-29. [Consulta: 24 març 2015].
- ↑ «Elliott Gould: The Urban Don Quixote - TIME». Arxivat de l'original el 2013-07-19. [Consulta: 24 març 2015].
- ↑ «biografia d'Elliott Gould». The New York Times.
- ↑ «Elliott Gould, premis». The New York Times.
- ↑ «Elliott Gould: An Actor's Life». Arxivat de l'original el 2015-11-05. [Consulta: 26 març 2015].
- ↑ «filmografia d'Elliott Gould». The New York Times.
