Els Deu Manaments
 | Per a altres significats, vegeu «Els deu manaments (desambiguació)». |
| | Aquest article tracta sobre pel·lícula de 1956. Si cerqueu pel·lícula de 1923, vegeu «The Ten Commandments (pel·lícula de 1923)». |
The Ten Commandments  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Cecil B. DeMille |
| Protagonistes | Charlton Heston Yul Brynner Anne Baxter Edward G. Robinson Yvonne De Carlo Debra Paget John Derek Cedric Hardwicke Nina Foch Martha Scott Judith Anderson Vincent Price John Carradine Cecil B. DeMille Olive Deering Douglass Dumbrille Henry Wilcoxon Frank DeKova Lawrence Dobkin Ian Keith Lillian Albertson Adeline De Walt Reynolds Fraser Clarke Heston Woody Strode Henry Corden H. B. Warner Mimi Gibson Donald Curtis Dorothy Adams Eduard Franz Francis McDonald Gavin Gordon Joan Woodbury John Miljan Julia Faye Lluís Alberni Michael Ansara Paul Harvey Irene Martin Joanna Merlin Arthur Batanides Edward Earle Peter Hansen Harry Woods Kay Hammond Serena Sande E. J. André Baynes Barron Henry Brandon Bobby Clark Mike Connors Edna Mae Cooper Maude Fealy Kenneth MacDonald Peter Mamakos George Melford John Merton Addison Richards Keith Richards Onslow Stevens Clint Walker Frank Wilcox Frankie Darro Robert Vaughn Peter Coe Richard Farnsworth Zebedy Colt Gordon Mitchell Robert Fuller Peter Baldwin Norman Leavitt Stuart Randall Dan White Steve Darrell Neyle Morrow Norman Bartold John Milford Ric Roman Ethan Laidlaw Franklyn Farnum Robert Bice Stanley Price Mickey Simpson Eugenia Paul Frank Hagney Harry Lewis Tom Nolan Ken Terrell Jon Peters Eddie Kane Mary Ellen Kay John Hart Ted Allan Joe Gray Nico Minardos Emmett Lynn Jack Mather Herbert Heyes George Khoury Charles Stevens Than Wyenn Madge Meredith Carl Switzer Paul Wexler Michael Mark George Robotham Harry Landers Anthony Eustrel Edmund Penney Paul De Rolf Charlotte Knight Matty Fain Hallene Hill Rus Conklin |
| Producció | Cecil B. DeMille i Henry Wilcoxon |
| Guió | Æneas MacKenzie, Jesse L. Lasky Jr., Jack Gariss i Fredric M. Frank |
| Música | Elmer Bernstein |
| Fotografia | Loyal Griggs |
| Muntatge | Anne Bauchens |
| Productora | Paramount Pictures |
| Distribuïdor | Paramount Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 5 octubre 1956 |
| Durada | 220 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Pressupost | 13.500.000 $ |
| Descripció | |
| Gènere | drama, pel·lícula basada en una novel·la, cinema d'aventures i cinema històric |
| Qualificació MPAA | G |
| Tema | esclavitud |
| Lloc de la narració | Àfrica |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | Òscar a la millor pel·lícula en color (1957) Oscar al millor muntatge (1957) Premi Oscar al millor vestuari, color (1957) Oscar a la millor pel·lícula (1957) Oscar a la millor direcció artística, color (1957) Oscar al millor so (1957) Oscar als millors efectes especials (1957)
|
| Premis | Oscar als millors efectes especials (1955)
|
| Lloc web | paramount.com… |
           | |
Els Deu Manaments[1] (títol original en anglès The Ten Commandments) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Cecil B. DeMille i estrenada l'any 1956. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]
Argument
Narra la història bíblica de Moisès (Charlton Heston), favorit de la família del faraó d'Egipte, que decideix renunciar a la seva vida de príncep i de privilegis per alliberar el seu poble d'origen, l'hebreu, i conduir-lo a la Terra Promesa. La pel·lícula comença quan la seva mare jueva l'abandona, acabat de néixer, a les aigües del riu Nil i és salvat per la filla del faraó Ramsès I. A partir d'aquí s'hi mostren els episodis més destacats de la vida de Moisès, com l'odi del seu germanastre, el faraó Ramsès II, que l'exilia al desert, el reconeixement com a salvador del poble jueu, les deu plagues d'Egipte, l'Èxode, el pas del Mar Roig, la revelació dels Deu Manaments al mont Sinaí, l'adoració al vedell d'or i l'entrada a la Terra Promesa.
Crítica
El darrer film de Cecil B. DeMille, inspirat en un film homònim dirigit per ell mateix el 1923, fou una espectacular superproducció que narra un drama històric amb un enlluernador desplegament d'estrelles de Hollywood, com era habitual en aquest tipus de superproduccions. Una de les més grandioses pel·lícules de tema bíblic de tota la història del cinema, com ho demostren els impressionants decorats i les múltiples escenes de masses. Cecil B. DeMille era un mestre fent films colossals i de llarga durada. En aquesta nova versió, va comptar amb dos grans estrelles com a protagonistes: Charlton Heston i Yul Brynner, i amb la col·laboració del compositor musical Elmer Bernstein en un dels seus millors treballs, en els que també i col·laborà el compositor suís Raffaele D'Alessandro.[2]
La pel·lícula va aconseguir l'èxit internacional i va ser també reconeguda amb set nominacions a l'Oscar. D'elles, va guanyar la de millors efectes especials per escenes tan sorprenents com l'obertura de les aigües del mar Roig.
Repartiment
- Charlton Heston: Moisès
- Yul Brynner: Ramsès II
- Anne Baxter: Nefertari
- Edward G. Robinson: Dathan
- Yvonne De Carlo: Sephora
- Debra Paget: Lilia
- John Derek: Josué
- Cedric Hardwicke: Seti I
- Nina Foch: Bithiah
- Martha Scott: Yochebed mare de Moisès
- Judith Anderson: Memnet
- Vincent Price: Baka
- John Carradine: Aaron
- Olive Deering: Miriam
- Douglass Dumbrille: Jannes
- Frank DeKova: Abiram
- Eduard Franz: Jethro
- Henry Wilcoxon: Pentaur
- Donald Curtis: Mered
- Lawrence Dobkin: Hur Ben Caleb
- H.B. Warner: Amminadab
- Julia Faye: Elisheba
- Ian Keith: Ramsès I
Premis i Nominacions
Premis[3]
- Oscar als millors efectes visuals (John P. Fulton)
Nominacions[3]
- Oscar a la millor pel·lícula (Cecil B. DeMille)
- Oscar a la millor direcció artística (Hal Pereira, Walter H. Tyler, Albert Nozaki, Sam Comer, Ray Moyer)
- Oscar a la millor fotografia en color (Loyal Griggs)
- Oscar al millor vestuari (Dorothy Jeakins, Arnold Friberg)
- Oscar al millor muntatge (Anne Bauchens)
- Oscar al millor so (Loren L. Ryder)
Galeria
-
-
-
-
-
Debra Paget i John Derek
Referències
Enllaços externs
- Dites famoses de Els Deu Manaments
