Emílio Garrastazu Médici

Emílio Garrastazu Médici

Biografia
Naixement	4 desembre 1905 Bagé (Republic of the United States of Brazil)
Mort	9 octubre 1985 (79 anys) Rio de Janeiro (Brasil)
Causa de mort	Causes naturals  (Accident vascular cerebral )
Sepultura	cementiri de Sant Joan Baptista
President del Brasil
30 octubre 1969 – 15 març 1974
Dades personals
Formació	Academia Militar das Agulhas Negras
Activitat
Ocupació	polític, militar
Partit	Aliança Renovadora Nacional - ARENA
Carrera militar
Lleialtat	Brasil
Branca militar	Exèrcit del Brasil
Rang militar	general de l'exèrcit
Conflicte	Revolució brasilera de 1930
Família
Cònjuge	Scila Médici
Premis (9 maig 1973)  Gran Collar de l'Orde de la Torre i Espasa (24 abril 1972)  gran collar de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa  Order of Military Merit (en)  Orde del Mèrit Aeronàutic  Orde de la Creu del Sud  Gran creu de l'Orde de la Creu del Sud  Orde al Mèrit Naval  Orde de la Torre i Espasa  Orde de Rio Branco  Orde de Sant Jaume de l'Espasa
Signatura

Emílio Garrastazu Médici (Bagé, 4 de desembre de 1905 — Rio de Janeiro, 9 d'octubre de 1985) va ser un general i polític brasiler, president de Brasil entre 30 d'octubre de 1969 i 15 de març de 1974. La seva mare era una uruguaiana d'ascendència basca, de la ciutat de Paysandú, i el seu pare era d'origen italià.^[1]

President de Brasil

El general Medici va donar suport al cop d'Estat de 1964 i després del triomf de la revolta va ser designat cap del 3r Exèrcit, unitat militar basada en Porto Alegre. Quan el general Artur da Costa e Silva va quedar incapacitat l'agost de 1969, la junta militar designada per exercir el comandament presidencial va realitzar una sèrie de consultes entre els caps de les forces armades per seleccionar un nou president, recaient l'elecció en Médici.^[2]

En la primera decisió del seu mandat, inaugurat el 30 d'octubre de 1969, Médici va sol·licitar la reobertura del Congrés Nacional, la qual cosa va aconseguir malgrat que gairebé un any abans el seu predecessor l'havia dissolt per la força.^[3] Malgrat aquest primer gest, Médici va consagrar la major part dels seus esforços a reprimir severament l'oposició d'esquerra contra el règim. Davant el sorgiment d'una guerrilla urbana insurgent al Brasil, Médici va ordenar recórrer a l'espionatge i la tortura per suprimir aquest moviment, amb ajuda d'un servei d'intel·ligència dirigit pel general Orlando Geisel (que havia aconseguit la mort del líder comunista Carlos Marighella en una emboscada policial). El reforçament de la repressió política durant el seu govern van fer conegut al període de Médici com els anys de plom de la dictadura.^[4][5]

Referències