Emili Guanyavents i Jané
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 agost 1860 Barcelona |
| Mort | 27 juny 1941 (80 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
Signatura  | |
 | |
Emili Guanyavents i Jané (Barcelona, 31 d'agost de 1860 - 27 de juny de 1941)[1] fou poeta i traductor català, també conegut com a Emili Guanyabéns.
Biografia
Va néixer al carrer Duc de la Victòria de Barcelona. Era fill dels cosins Nicolau Guanyabéns i Clausell i de Rosa Jané i Guanyabéns,[2] tots dos naturals de Mataró.[3]
Emili Guanyavents fou l'autor de la lletra d'Els segadors actual (1899). Fou tipògraf i participà en el Congrés Catalanista celebrat a l'octubre de 1880. Col·laborava activament en el Diari Català (1881), La Tramontana, a partir de 1886 (de la qual fou membre del consell de redacció fins al 1889), La Veu del Centre Català (1888), i col·laborà amb el grup de L'Avenç especialment entre 1892 i 1893. Entrà en contacte amb l'anarquisme per mitjà de la Societat Tipogràfica, i tal com van fer altres personatges de l'època, com ara l'enginyer i folklorista Cels Gomis i Mestres, el dibuixant i pintor Josep Lluís Pellicer, o el tipògraf Eudald Canibell, s'esforçà a fer compatible el seu internacionalisme anarquista amb el catalanisme. Participà en el Primer Certamen Socialista, celebrat a Reus el 1885. A mitjan 1882, formà part del grup anarcosindicalista que s'escindí de la Societat Tipogràfica i fundà tot seguit La Solidària. A partir de 1892 s'apartà de l'anarquisme. Com a poeta, estava seduït per un simbolisme d'inspiració maragalliana. Publicà periòdicament composicions a les pàgines de L'Avenç, així com diversos llibres de poesia. Participà en els Jocs Florals i va guanyar la Flor Natural en els de 1888.[4] Com a corrector de l'Institut d'Estudis Catalans, posà al dia, entre d'altres, les obres completes de Narcís Oller i d'Ignasi Iglésias. Poeta de ressonàncies simbolistes i maragallianes, publicà diverses obres en què aplegà versions mètriques de simbolistes i parnassians francesos.[5]
Mor a Barcelona a l'edat de 80 anys al carrer Muntaner, 139 casat amb Francisca Gendrau Pernal.[1]
Obres
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «esquela». La Vanguardia, 28-06-1941, pàg. 4.
- ↑ Cognoms tal com apareixen a la inscripció del naixement del fill.
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1860, llibre 3r, foli 291, número de registre 3679.
- ↑ Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans
- ↑ «Emili Guanyavents i Jané». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
- Vidal Rosich, Plácit «Singulars Anecdòtics: Mestre Emili Guanyabéns». Revista del Centre de Lectura de Reus, núm. 49, 3a època, Febrer 1922.
- Ferran Aisa, Àcrates i Poetes: Emili Guanyavents, Catalunya, núm. 94, febrer de 2008.
Anarquisme | ||
|---|---|---|
| Conceptes |  | |
| Corrents | ||
| Anarquistes | ||
| Organitzacions | ||
| Història | Anarcosindicalisme a Catalunya durant la guerra civil · Associació Lliure de Sindicats d'Alemanya · Comuna de París · Congrés de la Haia de 1872 · Escola Moderna · Fets de maig del 1937 · Maig francès · Rebel·lió de Kronstadt · Revolta de Haymarket · Sacco i Vanzetti · Setmana Tràgica · Revolució social espanyola de 1936 | |
| Cultura | A les barricades · Cinema · Escola Moderna · La Internacional · Moviment ocupa · La Revista Blanca · Revista Catalunya · Simbologia · Solidaridad Obrera | |
Portal de l'Anarquisme | ||
