Emilio Aceval

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula de personaEmilio Aceval

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 octubre 1853 Modifica el valor a Wikidata
Asunción (Paraguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 abril 1931 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Asunción (Paraguai) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRecoleta Cemetery, Asuncion (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
President del Paraguai
25 novembre 1898 – 9 gener 1902
← Juan Bautista EgusquizaAndrés Héctor Carvallo → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartido Colorado Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFidel Maíz Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1896)  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc
  •  Orde al Mèrit de Xile
  •  Legió d'Honor Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 232368295 Modifica el valor a Wikidata

Emilio Aceval Merín (Asunción, Paraguai, 16 d'octubre de 1853[1] -Asunción, 15 d'abril de 1931) va ser president de la república del Paraguai. Els seus pares van ser don Leonardo Aceval i donya Mónica Marín.[1] Va ser el seu germà el Doctor Benjamí Aceval, distingida personalitat dins de la cultura i la vida institucional d'aquest país. El Dr. Benjamí va morir sobtadament el 5 de juliol de 1900, amb aquest succés, una gran tristesa es va apoderar de don Emilio, ja que havia perdut a un dels seus més valuosos consellers. Es va casar molt jove amb Adelina Díaz de Bedoya, de la qual va enviduar, casant-se després amb donya Josefina Rivarola. Va ser membre del partit conservador Partido Colorado.

La seva vida

Va ser un dels nens herois supervivents de la batalla de Acosta Ñu. Els seus estudis els va realitzar sota l'adreça del pare Fidel Maíz, però a l'esclat de la Guerra contra la Triple Aliança es va incorporar a l'Exèrcit, als 13 anys. Va ser ferit en Pirayú i després en Acosta Ñu, on va actuar amb el grau de sergent major. Dies després, va caure presoner en la batalla de Caraguatay. El seu abillament de soldat s'exhibeix en el Museu d'Història Militar.

En tornar a la capital, es va trobar amb la trista escena de la casa dels seus pares, que va anar cruelment saquejada, es va descobrir en una freda solitud, però reunits seus ho van ajudar a traslladar-se a Corrientes i després a Buenos Aires, on va reprendre les seves tasques escolars com a intern del Col·legi Nacional Central. Va prosseguir els seus estudis d'enginyeria en la postguerra, en 1876, però va haver d'interrompre'ls a causa d'una greu malaltia. Després de la seva recuperació, va realitzar un llarg viatge per Europa i Estats Units, d'on va tornar en 1881, i es va dedicar a la ramaderia, transformant-se en un fort hisendat. Va morir a la ciutat d'Asunción el 15 d'abril de 1931.

Referències

  1. 1,0 1,1 Parker, William Belmont (1921). Paraguayans of To-day. The Hispanic society of America. pp. 125–126.
  • Vegeu aquesta plantilla
Carlos Antonio López (1844-1862)  · Francisco Solano López (1862-1870)  · Facundo Machain (1870-1870)  · Cirilo Antonio Rivarola (1870-1871)  · Salvador Jovellanos (1871-1874)  · Juan Bautista Gill (1874-1877)  · Higinio Uriarte (1877-1878)  · Cándido Bareiro (1878-1880)  · Bernardino Caballero (1880-1886)  · Patricio Escobar (1886-1890)  · Juan Gualberto González (1890-1894)  · Marcos Morínigo (1894-1894)  · Juan Bautista Egusquiza (1894-1898)  · Emilio Aceval (1898-1902)  · Andrés Héctor Carvallo (1902-1902)  · Juan Antonio Escurra (1902-1904)  · Juan Bautista Gaona (1904-1905)  · Cecilio Báez (1905-1906)  · Benigno Ferreira (1906-1908)  · Emiliano González Navero (1908-1910)  · Manuel Gondra (1910-1911)  · Albino Jara (1911-1911)  · Liberato Marcial Rojas (1911-1912)  · Pedro Pablo Peña (1912-1912)  · Emiliano González Navero (1912-1912)  · Eduardo Schaerer (1912-1916)  · Manuel Franco (1916-1919)  · José Pedro Montero (1919-1920)  · Manuel Gondra (1920-1921)  · Félix Paiva (1921-1921)  · Eusebio Ayala (1921-1923)  · Eligio Ayala (1923-1924)  · Luis Alberto Riart (1924-1924)  · Eligio Ayala (1924-1928)  · José Patricio Guggiari (1928-1931)  · Emiliano González Navero (1931-1932)  · José Patricio Guggiari (1932-1932)  · Eusebio Ayala (1932-1936)  · Rafael Franco (1936-1937)  · Félix Paiva (1937-1939)  · José Félix Estigarribia (1939-1940)  · Higinio Morínigo (1940-1948)  · Juan Manuel Frutos (1948-1948)  · Juan Natalicio González (1948-1949)  · Raimundo Rolón (1949-1949)  · Felipe Molas López (1949-1949)  · Federico Chávez (1949-1954)  · Tomás Romero Pereira (1954-1954)  · Alfredo Stroessner Matiauda (1954-1989)  · Andrés Rodríguez Pedotti (1989-1992)  · Juan Carlos Wasmosy (1992-1998)  · Raúl Cubas Grau (1998-1999)  · Luis Ángel González Macchi (1999-2003)  · Nicanor Duarte Frutos (2003-2008)  · Fernando Lugo (2008-2012)  · Federico Franco (2012-2013)  · Horacio Cartes (2013-2018)  · Mario Abdo Benítez (2018-2023)  · Santiago Peña (2023-)