Emilio Lafuente Alcántara
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1825  Archidona (Província de Màlaga) |
| Mort | 3 juny 1868 (42/43 anys) Archidona (Província de Màlaga) |
| Activitat | |
| Ocupació | Historiador i arabista |
| Membre de | |
| Família | |
| Germans | Miguel Lafuente Alcántara |
Emilio Lafuente Alcántara (Archidona, 1825 - 3 de juny de 1868) fou un historiador i arabista espanyol, germà de Miguel Lafuente Alcántara i cosí de José Godoy Alcántara.
Biografia
Fou deixeble de José Moreno Nieto, ingressà al Cos d'Arxivers i dirigí la Biblioteca de San Isidro.[1] Va realitzar una intensa tasca de recerca, realitzant compilacions, traduccions i interpretacions de textos àrabs, entre ells els texts inserits en les filigranes de l'Alhambra de Granada i un cançoner anònim del segle xi.[2] Alhora col·laborà activament en la Junta Poètica Malacitana i participà en la Revista Meridional de Granada des de 1862 escrivint articles de temàtica aràbiga.
Durant la Guerra d'Àfrica (1859-1860) fou agregat científic de la Caserna General i el 1863 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història. Va escriure una comèdia i una sarsuela que no ses van a publicar.
Obres
- Inscripciones árabes de Granada (1859-1860)
- Catálogo de los códices arábigos adquiridos en Tetuán (1862)
- Cancionero popular. Colección escogida de seguidillas y coplas (1865)
- Ajbar machmuâ. Colección de tradiciones (1867)
- Relaciones de algunos sucesos de los últimos tiempos del reino de Granada (1868)
- Libro de las aves de caza, inèdita
- Historia de la Edad Media Española, inèdita
Referències
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Francisco Martínez de la Rosa |  Medalla 10 1863 - 1868 | Succeït per: José Godoy Alcántara |
