Emmanuel Macron
 (2022)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Emmanuel Jean-Michel Frédéric Macron 21 desembre 1977 (46 anys)Amiens (França) |
 President de la República francesa | |
| 14 maig 2017 – ← François Hollande | |
 Copríncep laic d'Andorra | |
| 14 maig 2017 – ← François Hollande | |
| 1r President Renaixement | |
| 6 abril 2016 – 8 maig 2017 ← cap valor – Catherine Barbaroux → | |
| Ministre d'Economia, Indústria i Afers Digitals de França | |
| 26 agost 2014 – 30 agost 2016 ← Arnaud Montebourg – Michel Sapin → | |
| Secretari general adjunt de la presidència de la República Francesa | |
| 15 maig 2012 – 15 juliol 2014 ← Jean Castex – Laurence Boone → Juntament amb: Nicolas Revel | |
| Dades personals | |
| Religió | Agnosticisme |
| Formació | Escola Nacional d'Administració (2002–2004) Universitat de París X Nanterre Lycée Henri-IV Institut d'Estudis Polítics de París La Providence |
| Alçada | 1,73 m |
| Color dels ulls | Blau |
| Activitat | |
| Camp de treball | Política |
| Ocupació | banquer inversor, alt càrrec, estadista, polític |
| Ocupador | Rothschild & Cie (2008–2012) |
| Partit | Renaixement (2016–) independent (2009–2016) Partit Socialista de França (2006–2009) |
| Membre de | Comissió per a l'Alliberament del Creixement Francès Fundació Francoamericana |
| Participà en | |
| 23 gener 2018 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018 |
| 20 gener 2016 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2016 |
| maig 2014 | Conferència Bilderberg 2014 |
| Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013 | |
| Família | |
| Cònjuge | Brigitte Macron (2007–) |
| Pares | Jean-Michel Macron i Françoise Noguès |
| Germans | Estelle Macron i Laurent Macron |
| Parents | Laurence Auzière-Jourdan (fillastra) Sébastien Auzière (fillastre) Tiphaine Auzière (fillastra) |
Premis
| |
Signatura  | |
| Lloc web | en-marche.fr… |
             | |
Emmanuel Macron (pronunciació en francès: /emanɥɛl makʁɔ̃/) (Amiens, 21 de desembre de 1977), de nom complet Emmanuel Jean-Michel Frédéric Macron, és un polític francès. Actualment, té el càrrec de president de la República Francesa i copríncep d'Andorra. És, a més, alt funcionari públic i exbanquer d'inversió.
És diplomat en Filosofia a la Universitat de Nanterre de París i va completar un Màster en Assumptes Públics a l'Institut d'Estudis Polítics de París. Es va graduar a l'Escola Nacional d'Administració (ENA) el 2004. Va treballar com a inspector d'Hisenda a la Inspecció General de Finances (IGF) i després es va convertir en un banquer d'inversió en Rothschild & Cie. És pianista i està casat amb qui havia estat la seva professora de francès.[1]
Membre del Partit Socialista (PS) des de 2006 fins a 2009, va ser designat secretari general adjunt al primer govern de François Hollande el 2012. Va ser nomenat ministre d'Economia, Indústria i Afers Digitals el 2014 en el segon govern Valls, en el qual va promoure reformes a favor de les empreses. Va renunciar a l'agost de l'any 2016 per tal de presentar-se a les eleccions presidencials franceses de 2017. Al novembre de 2016, Macron va anunciar que es presentaria a les eleccions amb el partit centrista En Marche! que va fundar l'abril del 2016.[2][3][4][5] Va guanyar la primera volta de les eleccions presidencials de 2017, passant a una segona volta en què s'enfrontà amb Marine Le Pen el 7 de maig de 2017.[6] Amb el 65,5% dels vots, segons les primeres estimacions dels resultats de la segona volta, Macron va ser elegit President de la República francesa.[7] Fou reelegit president en 2022.
Biografia
Fill de Jean-Michel Macron, metge i professor de Neurologia a la CHU d'Amiens, i de Françoise Macron-Noguès, doctora i consellera, va estudiar en aquesta ciutat a l'escola dels jesuïtes La Providence amb bones notes, a la vegada que cursava estudis de piano al Conservatori d'Amiens.[8]
Membre del Partit Socialista (PS) des de 2006 fins a 2009, va ser designat secretari general adjunt en el primer govern de François Hollande el 2012. Va ser nomenat ministre d'Economia, Indústria i Afers Digitals el 2014 en el segon govern Valls, en el qual va promoure reformes a favor de les empreses. Va renunciar a l'agost de l'any 2016 per tal de presentar-se a les eleccions presidencials franceses de 2017. Al novembre de 2016, Macron va anunciar que es presentaria a les eleccions amb el partit centrista En Marche! que va fundar l'abril del 2016.[2]
Va acabar el batxillerat al Lycée Henri IV, a Paris. Va obtenir el seu Màster en Filosofia a la Universitat de Paris-Nanterre amb un treball sobre Maquiavel, i va fer la memòria per a l'obtenció del Diploma d'Estudis Avançats (DEA) sobre Hegel.[9] Als vint-i-dos anys va ser durant dos anys assistent editor de Paul Ricoeur. Es va graduar en ciències polítiques a l'Institut d'Estudis Polítics de París (2001). Va continuar els seus estudis i el 2004 va sortir de l'Escola Nacional d'Administració (ENA), on es formen les elits franceses, com a inspector de finances.
Trajectòria política
Començà militant al Moviment dels Ciutadans durant gairebé dos anys, malgrat que l'adhesió a aquest partit no va ser estable. Votà Jean-Pierre Chevènement a la primera volta de les eleccions presidencials franceses de 2002.
Membre del Partit Socialista des dels 24 anys, va ser actiu i va pagar la quota de militant del 2006 a 2009. També col·laborà amb la Fundació Jean-Jaurès.
El 2006 va conèixer François Hollande a través de Jean-Pierre Jouyet i va comprometre's al seu costat com a assessor a partir de 2010. A les eleccions presidencials de 2007, va formar part del grup dels Gracques, compost per antics alts funcionaris i empresaris socialistes que reclamaven una aliança entre Ségolène Royal i François Bayrou. En aquelles dates va intentar ser escollit candidat a les eleccions legislatives del Partit Socialista a Picardia, però els socialistes d'aquesta regió el van rebutjar. El seu fracàs, sumat a la victòria de Nicolas Sarkozy a les eleccions presidencials de 2007, l'animaren a fer un nou gir a la seva carrera. El 2010 va rebutjar la proposta plantejada per Antoine Gosset-Grainville, i validada pel Palau de l'Elisi, de convertir-se en director adjunt del gabinet del primer ministre François Fillion.
El 2012, quan François Hollande va arribar a la Presidència de França, es va incorporar al seu govern. El 15 de maig va ser nomenat Secretari General adjunt de la presidència. La seva estreta col·laboració amb el president socialista va suposar un gir a la política econòmica del president Hollande, qüestionada per l'ala esquerra del socialisme francès.[10]
L'agost de 2014 va ser nomenat ministre d'Economia, Recuperació productiva i Afers Digitals i va apostar paral·lelament per la creació d'un nou moviment polític.[11]
Moviment En Marche!
L'abril de 2016, Macron llença el moviment polític En Marche!, les inicials del qual coincideixen amb el seu nom.[12] Davant les crítiques sobre la creació del moviment des de les files socialistes, François Hollande va acollir amb «naturalitat» la seva creació, assenyalant que es tractava «d'un polític que vol fer política».
El 30 d'agost de 2016 va dimitir del càrrec de ministre d'Economia per tal de dedicar-se al projecte sense descartar convertir-se en candidat a les eleccions presidencials de França de 2017 si François Hollande hi desistia.[13] Va deixar el càrrec essent el ministre millor valorat del Govern i el polític d'esquerres preferit dels francesos. Allunyant-se dels postulats socialistes, Macron va declarar l'agost: "L'honestedat m'obliga a dir-vos que ja no sóc socialista". L'any 2015 ja havia explicat que ja no era militant del Partit Socialista.
El novembre de 2016 va confirmar la seva candidatura a les eleccions presidencials de França de 2017.[14]
Vida personal
Es va casar el 20 d'octubre de 2007 amb Brigitte Trogneux (Amiens, 13 de abril de 1953), la seva antiga professora de francès a l'escola dels jesuïtes i que pertany a una família d'empresaris xocolaters d'Amiens.[15]
Publicacions
- Emmanuel Macron,, Paris, XO, 2016, 270 p. (ISBN 978-2-84563-966-9).
- Revolution: Wir kämpfen für Frankreich, éd. Morstadt, 2017. Traduction en allemand.
- Rivoluzione, éd. La Nave di Teseo, 2017. Traduction en italien.
- Revolutie!, éd. Xander Uitgevers, 2017. Traduction en néerlandais.
- Revolution, éd. Scribe Publications, 2017. Traduction en anglais.
- Macron par Macron, éditions de l'Aube, 2017.
- Alain Chardonnens, Emmanuel Macron : Discours de la campagne présidentielle, Paris, L'Harmattan, 2017.
Controvèrsies
Referències
- ↑ Rivas, Cristina «Emmanuel Macron capgira la cursa presidencial francesa». Ara [París], 12-02-2017.
- ↑ 2,0 2,1 Sylvie Corbet and Elaine Ganley « French gov't reshuffle expels dissident ministers » , Associated Press, 26 August 2014
- ↑ «Macron évite soigneusement d'évoquer sa candidature» (en francès). Le Figaro, 30-08-2016.
- ↑ «Macron quits to clear way for French presidential bid». BBC, 30-08-2016.
- ↑ «France's Macron joins presidential race to 'unblock France'», 16-11-2016.
- ↑ «Macron i Le Pen guanyen la primera volta i es disputaran la presidència el 7 de maig». Ara.cat.
- ↑ «Présidentielle 2017 : les dernières estimations Ipsos / Sopra Steria» (en francès). Ipsos France.
- ↑ 88 notes pour piano solo, Jean-Pierre Thiollet, Neva Editions, 2015, p.. 193. ISBN 978-2-3505-5192-0
- ↑ Carrillo, Antonio González. «El intelectual Macron» (en espanyol europeu). Diario de Córdoba, 17-05-2017. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ Forès, Laia. «Macron, una història d'ambició i traïció». Diari Ara, 24-04-2022. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ «Emmanuel Macron, nou ministre d'Economia de França». Diari Ara, 26-08-2014. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ Quinault-Maupoil, Tristan. «Le mouvement de Macron part maintenant à la chasse aux élus et aux dons» (en francès). Le Figaro, 07-04-2016. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ Cañas, Gabriela «Dimite Emmanuel Macron, el ministro estrella de François Hollande» (en castellà). El País [Madrid], 31-08-2016. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «El ex ministro Emmanuel Macron anuncia su candidatura a la Presidencia de Francia» (en castellà). El Mundo, 16-11-2016. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ «Brigitte Trogneux, la atípica aspirante a primera dama de la que todo el mundo habla» (en castellà). La Vanguardia, 24-04-2017. [Consulta: 28 juliol 2022].
Bibliografia
- (italià) Riccardo Brizzi et Marc Lazar, La Francia di Macron, Il Mulino, 2017.
- Flammarion. L'Ambigu Monsieur Macron, 2015, p. 320. ambigu. ISBN 978-2-08-137239-9. .
- Éditions de l'Archipel. Emmanuel Macron, 2016, p. 224. ISBN 978-2-8098-1873-4. .
- Plon. Emmanuel Macron, 2016, p. 240. Prissetteb. ISBN 978-2-259-25153-2. .
- Nicolas Prissette, Emmanuel Macron. Le président inattendu, First Document, 2017.
- Les Petits matins. Introduction inquiète à la Macron-économie, 2016, p. 112. ISBN 978-2-36383-216-0. .
- Fayard. Les Macron, 2017, p. 234. ISBN 978-2-213-70462-3. .
- Éditions de l'Archipel. Macron, 2017. .
- Plon. Emmanuel Macron, un jeune homme si parfait, 2017, p. 203. ISBN 978-2-259-21705-7. .
- Les éditions de l'Aube. [[[:Plantilla:Google Livres]] Macron par Macron], 2017, p. 140. .
- Robert Laffont. [[[:Plantilla:Google Livres]] Rien ne s'est passé comme prévu. Les cinq années qui ont fait Macron], 2017, p. 449. .
- François-Xavier Bourmaud, Emmanuel Macron, les coulisses d'une victoire, Archipel, 2017.
- Soazig Quéméner & Alexandre Duyck, L'Irrésistible Ascension d'Emmanuel Macron, Flammarion, 2017.
- Ghyslaine Pierrat, Emmanuel Macron… et les autres : Les gagnants et les perdants d'une élection imprévisible, L'Harmattan, 2017.
- Désiré Kraffa, Emmanuel Macron la volonté d'y croire, Les Éditions du Net, 2017.
- Mathieu Magnaudeix, Enquête sur le nouveau président de la République, Don Quichotte, 2017.
- Philippe Besson, Un personnage de roman, Julliard, 2017.
- Desclée De Brouwer. Emmanuel Macron, 2018, p. 200. .
- Thomas Legrand, Chronique de l'imprévu, Paris, Stock, 2017.
- Jean-Noël Jeanneney, Le Moment Macron. Un président et l'Histoire, Seuil, 2017.
- Jean-Pierre Rioux, L'Événement Macron. Un abécédaire historique, Odile Jacob, 2017.
- Maurice Szafran, Nicolas Domenach, Le Tueur et le Poète, Albin Michel, 2018.
- Roland Cayrol, Le Président sur la corde raide. Les enjeux du macronisme, Calmann-Lévy, 2019.
- Stock. Le Grand Manipulateur, 2019, p. 360. .
- Éditions du Cerisier. Opération Macron, 2019, p. 240. ISBN 978-2-87267-218-9. .
- Éditions de l'Observatoire. Macron sous les masques, 2019, p. 334. ISBN 979-10-329-0312-4. .
- Presses Universitaires de Grenoble. L'entreprise Macron, 2019, p. 274. ISBN 978-2-7061-4263-5. .
- Jérôme Sainte-Marie, Bloc contre bloc. La dynamique du macronisme, éd. du Cerf, 2019.
- Éditions Robert Laffont. Les Voraces, 2020, p. 216. ISBN 978-2-221-22018-4.
- Frédéric Rouvillois, Liquidation : Emmanuel Macron et le saint-simonisme, Paris, Le Cerf, 2020.
- Renaud Dély, Marie Huret, Les Macron du Touquet Élysée-plage, Seuil, 2020.
- Corinne Lhaïk, Président cambrioleur, Fayard, 2020.
- Alain Duhamel, Emmanuel le Hardi, éd. de l'Observatoire, 2021.
- Éditions Perrin. Emmanuel Macron. Vérités et légendes, 2021, p. 224. ISBN 2262086370. .
- Stock. Macron, les leçons d'un échec, 2021, p. 320. ISBN 9782234084803. .
- Fayard. Le Traître et le Néant, 2021, p. 638. ISBN 2213705305. .
Enllaços externs
- Emmanuel Macron - Lloc web oficial
