Enric Arredondo i Gil de Bernabé
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 abril 1940  Barcelona |
| Mort | 16 desembre 2006 (66 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Institut del Teatre |
| Activitat | |
| Ocupació | actor |
   | |
Enric Arredondo i Gil de Bernabé (Barcelona, 5 d'abril de 1940 - 16 de desembre de 2006)[1] va ser un actor català de teatre, cinema i televisió. Va estudiar a l'Institut del Teatre.
En doblatge, va començar a la dècada del 1980 després de formar part del programa Estudio 1 de Televisió Espanyola i d'interpretar nombroses obres de teatre.[2] Va posar veu al personatge Baldrick de L'escurçó negre, i a Bonasera d'El Padrí.[2] Va ser un dels narradors de final d'episodi de la versió en català de la sèrie Batman.[2]
Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya, l'any 1993.[3]
Trajectòria professional
Teatre
- 1957. Camí d'estrellas de Josep Castillo Escalona. Estrenada a l'Orfeó Gracienc.
- 1958. Carlos V, Emperador, original de Manuel Macías Genes. Al teatre Romea, de Barcelona.
- 1959. Un pobre diable, original de Xavier Regàs. Estrenada al teatre Alexis.
- 1962, març. Joc de taula, original d'Enric Ortenbach. Estrenada al Teatre Candilejas de Barcelona.
- 1962, 27 juliol. Voces de gesta, original de Ramón María del Valle-Inclán. Estrenada al teatre Grec de Barcelona.
- 1963, gener. L'àngel de la guarda de Frederic Soler (Serafí Pitarra). Al teatre Romea.
- 1963, novembre. Quan no sigui amb tu de Ventura Porta i Rosés. Estrenada al Teatre Romea, de Barcelona.
- 1964. La dida de Frederic Soler (Serafí Pitarra). Al teatre Romea.
- 1965, juny. Pariente lejano sin sombrero, original de Mercedes Ballesteros. Estrenada al Teatre Windsor, de Barcelona.
- 1965, octubre. Solo para hombres de Sacha Guitry. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
- 1968, 22 agost. Los huevos del avestruz d'André Roussin. Estrenada al Teatro Municipal de Cadis.
- 1969. Aquell atractiu que es diu el knack o qui no té grapa no endrapa. Estrenada al Teatre Windsor de Barcelona. Direcció de Ventura Pons.
- 1971, gener. Noies perdudes en el paradís, original d'Antoni Ribas. Estrenada asl Teatre CAPSA, de Barcelona.
- 1975. El criat de dos amos, de Carlo Goldoni. Al Teatre Espanyol de Barcelona.
Cinema
- 1991/3. La febre d'or. Director: Gonzalo Herralde
- 1994. Sombras paralelas. Director: Gerardo Gormezano
- 1996. Assumpte intern. Director: Carles Balagué
- 1996. El pasajero clandestino. Director: Agustí Villaronga, en el paper de comandante.
- 1999. No respires: El amor está en el aire. Director: Joan Potau
Televisió
- 1994. Arnau (TV3).
- 1994. Poblenou (TV3). Creada per Josep Maria Benet i Jornet.[2]
- 2002. Mirall Trencat (TV3). Adaptació televisiva de la novel·la de Mercè Rodoreda, dirigida per Orestes Lara.[2]
Referències
- ↑ «Muere el actor Enric Arredondo a los 66 años». La Vanguardia. EFE, 16-12-2006 [Consulta: 27 gener 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «La Vermella - Victòria Pagès, la veu de Meg Ryan, Carrie Ann Moos i Olivia Colman». Catalunya Ràdio. [Consulta: 18 octubre 2022].
- ↑ «Enric Arredondo i Gil de Bernabé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
- Salvat, Ricard «Reflexions després de la desaparició d'Enric Arredondo». Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral [en línia], Núm. 57, 2007, p. 341-350 [Consulta: 27 gener 2014].
