Ernst Chladni
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 novembre 1756 Wittenberg |
| Mort | 3 abril 1827 (70 anys) Breslau |
| Sepultura | Breslau |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Alemanya |
| Formació | Universitat de Leipzig Gymnasium St. Augustin (en)  |
| Es coneix per | Estudi de l'acústica Plaques de Chladni Estimació de la velocitat del so Llei de Chladni Teoria dels orígens dels meteorits |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física |
| Lloc de treball | Wittenberg Leipzig |
| Ocupació | Física |
| Ocupador | Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg |
| Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1812–) Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències Útils Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Ludlamshöhle |
Ernst Florenz Friedrich Chladni (pronunciació en alemany: [ˈɛʁnst ˈfloːʁɛns ˈfʁiːdʁɪç ˈkladnɪ]; Wittenberg, 30 de novembre de 1756 - Breslau, 3 d'abril de 1827),[1] fou un físic i músic alemany. La seva obra més important, per la qual és sovint etiquetat com a "pare de l'acústica", inclou la recerca en plaques vibrants ("figures acústiques de Chladni") i el càlcul de la velocitat del so per a diferents gasos.[2] També emprengué estudis pioners en relació als meteorits.[3]
| Vibracions | |||||
|---|---|---|---|---|---|
Reconeixements
- El cràter lunar Chladni porta el nom en el seu honor.
| Figures Chladni |
|---|
    |
    |
    |
    |
    |
    |
Obres
- 1787: Entdeckungen über die Theorie des Klanges.
- 1794: Über den Ursprung der von Pallas gefundenen und anderer ihr ähnlicher Eisenmassen.
- 1802: Die Akustik.
- 1820: Über Feuermeteore.
- 1821: Beiträge zur praktischen Akustik und zur Lehre vom Instrumentbau.
- 1824: Über die Hervorbringung der menschlichen Sprachlaute.
- 1827: Kurze Übersicht der Schall- und Klanglehre, nebst einem Anhange die Entwickelung und Anordnung der Tonverhältnisse betreffend.
Vegeu també
Referències
- ↑ Asimov, Isaac. «Chladni, Ernst Florens Friedrich». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 200. ISBN 8429270043.
- ↑ (anglès) «Whipple Collections: Ernst Chladni». Universitat de Cambridge. Arxivat de l'original el 2015-05-23. [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑ (anglès) «Chladniite: A New Mineral Honoring the Father of Meteoritics». Arxivat de l'original el 2015-05-23. [Consulta: 19 abril 2015].
