Erythrina coralloides
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Phaseoleae |
| Gènere | Erythrina |
| Espècie | Erythrina coralloides DC., 1825 |
L'Erythrina coralloides (rep el nom de colorín a Mèxic pel seu color roig) és una arbre de la família de les lleguminoses. És caducifoli i té flors roges. És nadiu d'Amèrica del Nord: Mèxic, Estats Units i Centreamèrica.
Descripció
Arbre o arbust de fins a 10 m d'alçada; té les branques amb espines. Les fulles es divideixen en 3 folíols. Les flors són de color roig encés i formen uns plomalls vistosos. Les llavors són vermelles i molt cridaneres.
Toxicitat
Les parts aèries de les espècies del gènere Erythrina poden contenir alcaloides, com ara l'eritralina i l'erisodina, la ingestió de les quals podria ser un risc per a la salut.[1]
Té llavors molt tòxiques, conté eritroidina, un poderós paralitzant dels músculs; eritroresina (un emètic), coralina i àcid erítric. El seu extracte és un substitut del curare. Són llavors el·líptiques, brillants, de color roig corall, amb una línia que sobreïx longitudinal al dors, i un fil blanc, envoltat d'una vora negra. De l'anàlisi bioquímica se n'obté: 13,35% de sòlids i olis; 0,32% de resina soluble en èter; 13,47% de resina soluble en alcohol; 1,61% d'eritrococaloidina, alcaloide; 5,6% d'albúmina; 0,83% de goma; 1,55% de sucre; 0,42% d'àcid orgànic; 15,87% de midó; 7,15% d'humitat; i 39,15% de matèria inorgànica.
Usos
És molt resistent a les sequeres; la seva fusta blanca s'utilitza per a taps, i en San Luis Potosí els artesans l'empren per a fer estatuetes, decoració i joieria.
Taxonomia
Erythrina coralloides el descrigué Augustin Pyramus de Candolle en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 2: 413. 1825.[2]
Erythrina: nom genèric que prové del grec ερυθρoς (erythros) = "roig", en referència al color vermell intens de les flors d'algunes espècies representatives.[3]
coralloides: epítet llatí que significa 'com el corall'.[4]
- Sinonímia
- Corallodendron coralloides (DC.) Kuntze
Referències
- ↑ European Food Safety Authority (EFSA) «Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements». EFSA Journal, 10, 5, 2012, pàg. 2663. DOI: 10.2903/j.efsa.2012.2663.
- ↑ «Erythrina coralloides». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 31 gener 2014].
- ↑ Gledhill, D. The Names of Plants. 4 edició. Cambridge University Press, 2008, p. 157. ISBN 9780521866453.
- ↑ En Epítetos Botánicos
Bibliografia
- Maisch, John M. Matèria Medica of the New Mexican Pharmacopoeia - Part 5 American Journal of Pharmacy Vol. 57 # 9, sept 1885.
- Remington, Joseph P.; Wood, Horatio C. et alii. 1918. The Dispensatory of the USA, 20ª Ed.
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20120918011047/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?403487 (5 mar 2008)
Enllaços externs
- Fotos de Erythrina coralloides
- International Legume Database & Information Service: Erythrina coralloides
