Esta noche...fiesta

Infotaula de programa audiovisualEsta noche...fiesta
Tipussèrie de televisió Modifica el valor a Wikidata
Gènerevarietats Modifica el valor a Wikidata
PresentadorJosé María Íñigo Modifica el valor a Wikidata
País de produccióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Canal originalLa 1 Modifica el valor a Wikidata
Primer programa2 novembre 1976 Modifica el valor a Wikidata
Últim programa27 desembre 1977 Modifica el valor a Wikidata
Temporades2 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0373525 Modifica el valor a Wikidata

Esta noche...fiesta va ser un programa de televisió, emès per Televisió Espanyola entre 1976 i 1977, amb direcció de Fernando Navarrete i presentació de José María Íñigo.

Format

Inicialment titulat Martes noche, fiesta durant les seves tres primeres edicions, el programa comptava amb les actuacions en directe a la sala de festes Florida Park de Madrid.

Història

Fita del programa va ser l'emissió en la nit del 15 de juny de 1977, coincidint amb la nit electoral dels primers comicis lliures que es van celebrar a Espanya en més de 40 anys. En aquesta ocasió es va emetre un programa especial, de major durada i que va comptar, entre altres, amb les actuacions de Julio Iglesias, Manolo Escobar, Karina, Trío Acuario, Lussón y Codeso, Bigote Arrocet, Isabel Pantoja, Rocío Jurado o Susana Estrada.[1]

Artistes convidats

Podem esmentar Miguel Bosé el 26 d'abril de 1977 en el seu debut professional davant les càmeres com a cantant,[2] Raffaella Carrà, Lucio Battisti, Iva Zanicchi, José Luis Perales, Ornella Vanoni, Paloma San Basilio o Joan Baez. Especialment recordada va ser l'actuació en el programa de la folklòrica Lola Flores, que va interrompre la seva actuació en directe en adonar-se que durant l'actuació havia perdut un pendent, sol·licitant al públic la seva devolució en cas de trobar-lo, de la següent manera: «Perdón, pero se me ha caído un pendiente en oro. Bueno, ustedes me lo vais a devolver porque mi trabajito me costó. Muchas gracias de todo corazón pero el pendiente, Íñigo, no lo quiero perder, eh, por favor».[3]

Premis

José María Íñigo va obtenir el TP d'Or 1976 al Millor Presentador de televisió per la sevalabor al capdavant del programa.

Referències

  1. ↑ PALACIO, Manuel. La televisión durante la Transición española. Cátedra, 2012. ISBN 978-84-376-3068-7.  Arxivat 2014-12-05 a Wayback Machine.
  2. ↑ «Miguel Bosé». La Razón, 19-08-2012. Arxivat de l'original el 2012-10-23.
  3. ↑ VALENZUELA, Javier. Usted puede ser tertuliano (en español). primera. Península, 2011, p. 202-205. ISBN 978-84-9942-102-5 [Consulta: 2 juny 2011]. 

Enllaços externs

  • Informació sobre el programa