Estadi Olímpic Lluís Companys

Estadi Olímpic Lluís Companys
Epònim	Lluís Companys i Jover
Dades
Tipus	Estadi Olímpic
Arquitecte	Pere Domènech i Roura
Construcció	1929
Obertura	1927
Cronologia	1926-29; 1985-90
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura eclèctica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sants-Montjuïc (Barcelonès)
Localització	Passeig Olímpic, 17-19, 08038 Barcelona
41° 21′ 53″ N, 2° 09′ 20″ E / 41.36472°N,2.15556°E / 41.36472; 2.15556
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	39655
Id. IPAPC	15743
Id. Barcelona	1777
Activitat
Propietat de	Ajuntament de Barcelona
Capacitat màxima	60.000
Ocupant	Barcelona Dragons (NFL Europe) (1991–2001) RCD Espanyol (1997–2009) FC Barcelona (2023) Futbol Club Barcelona
Lloc web	estadiolimpic.barcelona

L'Estadi de Montjuïc anomenat des de l'any 2001 Estadi Olímpic Lluís Companys, en homenatge al President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, afusellat pel règim franquista a la muntanya de Montjuïc, l'any 1940, és un estadi olímpic situat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció

Quan el Govern de Primo de Rivera aprovà incloure en el marc de l'Exposició una secció dedicada a l'esport, va ser necessari construir-hi una piscina i un estadi de dimensions olímpiques.^[1]

L'estadi fou encarregat a l'arquitecte Pere Domènech i Roura i es va situar a la part alta de la plaça de Sant Antoni (avui més o menys equivalent a la de Nemesi Ponsati) i al costat de l'avinguda de l'Estadi. Comptava amb una superfície de 66.075 m², dels quals 20.575 van ser destinats a camp d'esports, i el central era destinat a camp de futbol. Per les seves dimensions i la gran capacitat (era de 60.000 persones), el 1929 l'estadi barceloní era considerat el segon més gran del món. Disposava també de pistes per a salts i llançaments, d'un camp de rugbi, una pista de curses per a set atletes i una longitud total de 1.500 m. També tenia instal·lacions subterrànies per a la pràctica d'altres esports, com la boxa, l'esgrima, la gimnàstica i disposava de pista de tennis i de piscina.^[1]

Les graderies tenien un perfil aproximadament parabòl·lic. Distribuïdes en dues zones, una al mateix nivell de la pista d'atletisme, i la segona sustentada per un podi que les separava, pel qual la tribuna tenia visibilitat completa i quasi completa des dels extrems de les graderies.^[1]

A la porta de marató hi ha un frontó decorat amb un grup escultòric, obra de Vicente Navarro, de composició acadèmica. La decoració escultòrica es repetiria a l'interior de l'estadi on, coronant la porta de marató, es van col·locar dues escultures eqüestres, Genets fent la salutació olímpica, obra de Pau Gargallo, foses en bronze.^[1]

Història

Fou projectat per l'arquitecte Pere Domènech i Roura i inaugurat el 20 de maig de l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional.^[2][3] Havia d'acollir l’Olimpíada Popular de l’any 1936, però el cop d'estat militar i posterior Guerra Civil ho impediren.L'any 1957 va acollir l'única final de la Copa d'Espanya de futbol que ha enfrontat al Futbol Club Barcelona i al Reial Club Deportiu Espanyol, els dos equips més importants de la ciutat comtal. En la dècada dels seixanta fou infrautilitzat i les seves graderies començaren a evidenciar preocupants símptomes de ruïna.^[2]

El 1989 fou reinaugurat amb motiu de la Copa del Món d'Atletisme, tres anys abans dels Jocs, i va ser testimoni de les cerimònies d'inauguració i de cloenda dels Jocs Olímpics de 1992.

La celebració a Barcelona del Jocs Olímpics de 1992 permeteren la seva remodelació a càrrec de l'equip d'arquitectes Correa-Milà-Margarit-Buixadé i amb la participació de l'italià Gregotti. Va ésser renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olímpics de Barcelona'92, conservant només la façana i les dues escultures de genets de Pau Gargallo. Fou buidat, i rebaixat el nivell de la pista i només se'n conservaren les façanes exteriors i s'alçaren unes noves graderies amb una capacitat total de 56.000 espectadors. Forma part l'Anella Olímpica que amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, al voltant d'aquest estadi, s'hi aixecà al seu voltant, formada per les piscines Picornell, el Palau Sant Jordi i d'altres instal·lacions.

L'any 1997 el Reial Club Deportiu Espanyol hi passà a jugar els seus partits després d'abandonar el camp de Sarrià. Anteriorment, la Unió Esportiva Sant Andreu hi havia jugat la temporada 1991/92. L'any 1998 el Comitè d'Estadis de la UEFA va atorgar la categoria cinc estrelles a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, per la que es poden celebrar competicions de futbol del màxim nivell continental. Aquesta instal·lació està preparada per acollir grans esdeveniments esportius, culturals i socials amb una capacitat de 55.000 espectadors per als actes esportius i fins a 68.000 espectadors per a concerts.

El 2001, l'estadi va ser rebatejat amb el nom de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, executat al castell de Montjuïc, proper a l'estadi, el 1940 pel règim franquista.^[4]

Del 26 de juliol a l'1 d'agost de 2010 s'hi celebrà el 20è Campionat d'Europa d'atletisme, pel qual fou novament remodelat.

Des del 1996, cada any l'estadi celebrà la festa dels súpers (Festa del Club Super3) fins al 2017.

Des d'agost de 2023, per una important remodelació del Camp Nou, el primer equip masculí de Futbol Club Barcelona juga a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, modernitzat amb una inversió superior als set milions d'euros compartida entre club (60%) i Ajuntament (40%) destinats a la millora dels accessos i la mobilitat de l'entorn.^[5] La remodelació del Camp Nou s'estima que estarà acabada la temporada 2025-26.^[6]

El peveter olímpic

Obra dels dissenyadors Ramon Bigas i Balcells i Pep Sant i Pont, inspirada en Gaudí i en la Mediterrània, per la forma del fust evoca les corbes que sovint l'arquitecte modernista va plasmar en les seves obres, i per la semblança del peveter amb les timons de les barques antigues que solcaven la Mediterrània. La cubeta és de titani oxidat, un metall que té un color blavós i molt irisat, la peanya sobre la que se sosté la cubeta té un revestiment d'alumini. El fust s'alça 12 metres per damunt de la paret de l'estadi i 26 metres sobre el nivell de l'avinguda de l'Estadi. La flama és de color carbassa, aconseguit fent que el gas cremi amb poc aire, és a dir, amb mala carburació. consumeix 450 m³ de gas cada hora.^[7]

Restes arqueològiques

Entorn de l'estadi, a tocar amb l'avinguda de l'Estadi i el passeig Olímpic, es troba un jaciment arqueològic. Durant la construcció de l'Estadi Municipal l'any 1929, es varen documentar 15 o 16 sitges d'uns 6 metres, algunes reutilitzades com a sepultures. El material més antic data del segle iii aC, perdurant fins a l'època romana. El jaciment arqueològic correspon a un camp de sitges d'època ibèrica datable als segles III-II aC, però la descripció d'aquests materials, resta inèdita. S'ha documentat a partir de la documentació gràfica un forn d'àmfores, a més de trobar una sèrie de retalls reblerts amb rebuigs de forn, i un possible dipòsit d'opus signinum. Actualment, les restes arqueològiques documentades l'any 1929 han estat destruïdes. A la part nord-est, hi ha un petit cim on s'ha suposat la ubicació d'un poblat ibèric, però per les obres urbanístiques que s'han portat a terme en el lloc, modificant la seva orografia, no s'ha pogut documentar cap resta de material arqueològic en aquest sector.^[8]

Esdeveniments

Esports

• 1929: Montjuïc va acollir el seu primer esdeveniment, el primer partit internacional oficial de rugbi d'Espanya contra Itàlia.^[9] Espanya va guanyar 9-0.^[9]
• 1935: Combat de boxa Paolino Uzcudun vs. Max Schmeling
• 1955: II Jocs Mediterranis.
• 1989: Copa del Món de la IAAF.
• 1992: Jocs de la XXV Olimpíada i IX Jocs Paralímpics.
• 1993: Final de la Copa d'Europa de RugbI Lliga, XIII Catalans 22-23 Huddersfield RLFC.
• 1997: World Bowl '97 entre Barcelona Dragons i Rhein Fire.
• 2003: Jocs Mundials de Policies i Bombers.
• 2009: El dissabte 20 de juny, l'equip de rugbi de Perpinyà, Dracs Catalans, perd 12-24 davant Warrington Wolves al primer partit de Superlliga que es juga a Espanya, congregant més de 18.500 espectadors.^[10]
• 2010: 20è Campionat d'Europa d'Atletisme.
• 2011: Partit de quarts de final de la Heineken Cup 2010-11 entre la USAP i el Toulon amb 55.000 espectadors.
• 2012: Campionat del Món Junior d'Atletisme 2012.

Futbol

• 1930: Final de la Copa del Rei de Futbol entre l'Athletic de Bilbao i el Reial Madrid.
• 1933: Final de la Copa del Rei de Futbol entre l'Athletic de Bilbao i el Reial Madrid.
• 1934: Final de la Copa del Rei de Futbol entre el València CF i el Reial Madrid.
• 1939: Final de la Copa del Rei de Futbol entre el Sevilla FC i el Racing de Ferrol.
• 1944: Final de la Copa del Rei de Futbol entre l'Athletic de Bilbao i el València CF.
• 1945: Final de la Copa del Rei de Futbol entre el Sevilla FC i el Racing de Ferrol.
• 1946: Final de la Copa del Rei de Futbol entre el Reial Madrid i el València CF.
• 1957: Final de la Copa del Rei de futbol entre el FC Barcelona i el RCD Espanyol.
• 2004: Final de la Copa del Rei de futbol entre el Reial Madrid i el Reial Saragossa.
• 2023: Partits a casa del FC Barcelona a totes les competicions a causa de les renovacions del Camp Nou.

Transport públic ^{[cal citació]}

Bus

Les línies del Bus de Barcelona amb parada a l'avinguda de l'Estadi a l'altura de l'Estadi Olímpic Lluís Companys són:

• 55 - P. Montjuïc/Pl. Urquinaona
• 125 - La Marina
• 150 - Pl. Espanya/Castell de Montjuic
• 193 - Parc/Montjuïc (també amb parada al passeig Olímpic)

Totes aquestes línies (a excepció de la 125) tenen parada en alguna de les estacions de metro i/o de funicular més properes a l'estadi.

Ferrocarril

Les estacions del Metro de Barcelona més properes a l'estadi són la de Poble Sec (L3) i la d'Espanya (L1 i L3), aquesta última també amb parada de la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

També està molt a prop de l'estadi l'estació de Parc de Montjuïc del Funicular de Montjuïc, que comunica amb l'estació de Paral·lel del metro (L2 i L3).

Referències

Vegeu també

• Olimpíada Popular
• Jocs Olímpics d'Estiu de Barcelona 1992
• Jocs Paralímpics d'Estiu de Barcelona 1992

Enllaços externs

• Estadi Olímpic Lluís Companys - Lloc web oficial
• «Estadi Olímpic Lluís Companys». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
• «Estadi Olímpic Lluís Companys». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
• Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Estadi Municipal de 1929 actual Estadi Olímpic Lluís Companys