Eucalyptus oleosa
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 133375988 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Myrtales |
| Família | Myrtaceae |
| Tribu | Eucalypteae |
| Gènere | Eucalyptus |
| Espècie | Eucalyptus oleosa F.Muell. ex Miq.[1][2] |
| Nomenclatura | |
| Exautor | F.Muell. |
Eucalyptus oleosa és una espècie de planta de la família de les Mirtàcies, endèmica del central Wheatbelt (Western Australia) d'Austràlia Occidental, és una espècie bastant comuna en les regions meridionals, formant part de les comunitats Mallee de les terres roges sorrenques i argiloses del sud d'Austràlia. La seva fusta és molt utilitzada com a llenya l'ús de la qual s'ha vist limitada en l'actualitat. De totes maneres és un arbre bon productor de mel i nèctar en èpoques favorables. Se´l coneix amb el nom de Red Mallee degut al color roig dels seus branquillons, però desafortunadament comparteix aquest nom comú amb una altra espècie autòctona, l'E. socialis però es pot distingir del qual pels casquests dels brots els quals són més menuts i arrodonits.
Descripció
Port
Aquests arbres sel's coneix amb el nom de mallee, terme d'origen aborigen, que significa eucaliptus australià de creixement baix però espés, que normalment té diverses tiges primes que creixen des de la base i són individus que no sobrepasen els 10 m d'alçada quedant com un matollar de grans dimensions. L'escorça és de color gris fosc a gris-negre, escamosa ja que es pot anar desprenent en tires fines. Mesura fins a 12 metres d'alçada i està poc ramificat. Forma un lignotuber, un creixement llenyós arrodonit en o per sota del nivell del sòl en alguns arbustos i arbres que creixen en àrees subjectes a incendis o la sequera, que conté una massa dels brots i les reserves d'aliments. Els branquillons presenten glàndules oleíferes a la medul·la. La medul·la és la part més interna del cilindre central de les tiges i de les arrels.[3]
Fulles
Les fulles juvenils sempre són peciolades. Oposades cada tres nodes, llavors alternades. De forma són ovades, i tenen unes mides de 5 a 10 cm de llarg, 10-15 mm d'ample; la base és cònica o truncada a arrodonida. Són de color blau-verd a lleugerament glauc. Les fulles en l'adult són alternes, els pecíols tenen unes mides d'uns 0,8-2 cm de llarg; són de forma lanceolada, 6-12 cm de llarg, 1-2,2 cm d'ample, s'estrenyen cap a la base del pecíol, amb el marge sencer i un àpex punxegut, verd, presenten una reticulació de moderada a densa, amb glàndules oleíferes aïllades. Les fulles adultes són de color verd brillant. Sovint es fan visibles un spunt negres els quals són les sortides de les glàndules d'oli.
Inflorescències
Són raïms axil·lars de 7 a 13 flors de color blanc cremós. Els rovells són curts i arrodonits. Cicatrius estipulars presents. Els fruits són de mides 4-5 x 4-5 mm; amb la llanda prima: vora exterior, generalment circular i amb freqüència elevada, en Eucalyptus en general es refereix a la vora superior de la fruita.
Distribució
Aquesta espècie creix en matollars de mallee de Kalgoorlie on, normalment, es reconeixen a distància per les seves fulles llustroses que formen una capçada més aviat densa.
Taxonomia
Eucalyptus oleosa va ser descrita per Maiden, Joseph Henry i publicada a A Critical Revision of the Genus Eucalyptus 2: 187. 1912. (Crit. Revis. Eucalyptus).[4]
Etimologia
- Eucalyptus: prové del grec kaliptos, "cobert", i el prefix eu-, "bé", en referència a l'estructura llenyosa que cobreix i dona protecció a les seves flors.[5]
- oleosa: epítet específic que significa "oli" i fa referència a l'abundància en olis de les seves fulles.
Referències
- ↑ «Eucalyptus oleosa a EOL» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2015].
- ↑ «Eucalyptus oleosa a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2015].
- ↑ [enllaç sense format] http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0087227
- ↑ «Eucalyptus lesouefii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 7 maig 2015].
- ↑ Eucalyptus a Etymonline.
Bibliografia
- Australian Cultivar Registration Authority, (1977) Australian Wildflower Cultivars. Australian Plants 9(70): 80
- Wrigley, J. & Fagg, M., (2003) Australian Native Plants: cultivation, use in landscaping and propagation Edn. 5: 535
- Elliot, R., (2008) Australian Plants for gardens in the sun: 124 - 125 (photo)
- Philip Moore, (2005), A Guide to PLANTS of Inland Australia. pàg 171 ISBN 1 876334 86 X
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
