Eucalyptus sideroxylon
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 133377043 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Myrtales |
| Família | Myrtaceae |
| Tribu | Eucalypteae |
| Gènere | Eucalyptus |
| Espècie | Eucalyptus sideroxylon A.Cunn. ex Woolls |
| Nomenclatura | |
| Exautor | A.Cunn. |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
Eucalyptus sideroxylon és una espècie d'eucaliptus de la família de les Mirtàcies.
Descripció
És un arbre de mida petita a ocasionalment mitjana. L'escorça és persistent al tronc i les branques grans. És dura i profundament solcada, de gris fosca a negra, amb les branques superiors llises i blanquinoses.
Les fulles adultes són pedunculades, lanceolades de 14 x 1,8 cm, sub-glauques o verdes opac. Les flors són blanques, roses, vermelles, o groc pàl·lides i apareixen des del principi de la tardor fins a mitjans de la primavera.
Distribució i hàbitat
La seva distribució és àmplia però esporàdica: al sud-est de Queensland, a les vessants occidentals i planes de Nova Gal·les del Sud i al sud del centre-nord de Victòria.
E. Sideroxylon és molt conspicu amb la seva inusual escorça. És un arbre molt popular com a ornamental i de carrer, plantat a les avingudes dona un aspecte molt exòtic als carrers. A la naturalesa creixen sorprenentment sobre sòls pobres, sovint una mica més grans que a la grava sorrenca.
Usos
La fusta és relativament dura i densa, i és freqüentment usada per a llenya. Té una alta resistència a la putrefacció i pot ser usada per a pals de tanques, molls i dorments. El duramen és vermell fosc i l'albeca groga pàl·lid. El seu gra és molt dens, dur i fi, difícil de tallar, però es pot polir fins a donar-li una lluentor molt atractiva. Ha estat usada en la producció de mobles, objectes tornejats, embarcacions, banques i cadires. Va ser molt popular el seu ús en la producció de mobles artesanals durant els 1990 i principis dels 2000. Amb aproximadament 1130 kg/m³ és una de les poques fustes que no suren. Les fulles són usades en la producció d'eucaliptol.
Cultiu
Com tots els eucaliptus, aquesta espècie no pot ésser cultivada des d'estaques. Són fàcils de reproduir per llavors. Són molt resistents, necessitant menys de 400 mm a l'any per sobreviure, tot i així poden créixer en climes amb més de 1000mm/any.
Taxonomia
Eucalyptus sideroxylon va ser descrita per A.Cunn. ex Woolls i publicada a Proceedings of the Linnean Society of New South Wales, ser. 2 1(3): 859–860. 1886.[1]
Etimologia
- Eucalyptus: prové del grec kaliptos, "cobert", i el prefix eu-, "bé", en referència a l'estructura llenyosa que cobreix i dona protecció a les seves flors.[2]
- sideroxylon: epítet que deriva de les paraules del grec sidero, "ferro", i xylon, "fusta".[3]
Sinonímia
- Eucalyptus sideroxylon var. rosea Rehder in L. Bailey
- Eucalyptus leucoxylon var. minor Benth.
- Eucalyptus sideroxylon var. minor (Benth.) Maiden[4]
Referències
- ↑ «Eucalyptus sideroxylon». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 10 març 2014].
- ↑ Eucalyptus a Etymonline.
- ↑ sideroxylon a Nombres Botánicos.
- ↑ «Eucalyptus sideroxylon» a EOL. Data consulta: 02 de juliol de 2014.
Bibliografia
- Department of Primary Industries: Red Ironbark
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
