Extrema dreta a França

L'extrema dreta a França és una noció abstracta associada a una part de la classe política francesa, en evolució des de la Revolució francesa fins als nostres dies. Per la historiadora Ariane Chebel de Appollonia, « el terme ha estat aplicat a tantes opinions i programes polítics diferents que un significat clar i acceptat per tots és aleatori».[1]

Més enllà d'aquesta diversitat, es poden tanmateix retenir alguns trets recurrents de l'extrema dreta francesa, sovint oposada al règim republicà : una dreta que rebutja les institucions governamentals o constitucionals, tramesa en causa del conjunt de les institucions civils, administratives, socials, econòmiques i religioses. Condemnant tant el materialisme, com el capitalisme, i el col·lectivisme,[1] el seu objectiu a la llarga és la instauració d'un ordre nou, polític, social, econòmic, de vegades cultural i religiós.

Però en el si de l'extrema dreta francesa es poden trobar corrents tant religiosos i com ateus, liberals o rigoristes... Segons Ariane Chebel de Appollonia, « L'extrema dreta només pot ser percebuda en funció d'una època i dels problemes posats a un moment particular de la història, tant és cert que una força política és un reflex d'una filosofia política que testimonia l'estat de la societat. » L'extrema dreta francesa no escapa a aquesta regla. En efecte, diversos corrents polítics s'hi són classificats en el transcurs de la història de França : boulangisme, nacionalisme, feixisme, populisme… cadascun tenint la seva pròpia doctrina i els seus propis modes d'acció, de vegades similars, de vegades totalment oposats.

Història

Ideologia

La majoria dels moviments d'extrema dreta són anticomunistes.

Els moviments d'extrema dreta a Europa són sovint acusats de racisme i de xenofòbia en raó de la seva hostilitat general a la immigració i a les posicions obertament racistes reivindicades per alguns d'entre ells. Divideixen l'odi d'un enemic comú, una víctima expiatòria que ha anat canviat en el transcurs del segle XX : el jueu al començament del segle XX, l'immigrat dels nostres dies, el que és teoritzat per la tesi conspiracionista del Gran reemplaçament, desenvolupada per Renaud Camus, i el seu corol·lari la remigració, és a dir l'expulsió per la força o per la por de «l'estranger». Segons Jean-Yves Camus, especialista de l'extrema dreta, «L'estranger» té sobretot els trets del musulmà. La islamofòbia es troba «al cor del programari ideològic » de gairebé cadascun dels activistes d'ultra-dreta.». Però l'odi de l'extrema dreta no s'atura amb la immigració. També s'estén igualment a les institucions, a « l'Establishment », a la « classe política ». El tot conjugat a « una fascinació per la violència » i un « virilisme » oposat al feminisme i a l'homosexualitat, considerats com « trets », « símptomes de la decadència de les societats occidentals orquestrada pels seus propis dirigents ». Hi ha de grans matisos als diferents corrents. L'antisemitisme de neofeixistes com Yvan Benedetti no és compartit per tots els partits d'extrema dreta, com tampoc ho és el monarquisme de l'Acció francesa de Charles Maurras o el survivalisme de l'Acció de les forces operatives (AFO).

Segons Jean-Yves Camus i Nicolas Lebourg, un altre especialista de l'extrema dreta, els atemptats de París de novembre 2015 i el del 14 de juliol de 2016 a Niça han servit de catalitzador a certs groupuscules d'extrema dreta qui es consideren en guerra, una part d'entre ells volent recórrer a la violència. Per Marion Jacquet-Vaillant, doctora en ciència política, « a partir de 2015, la figura de l'immigrant, qui era assimilada a aquella del prove, ara és associada a aquella de l'islamista. » Una franja de l'extrema dreta és decebuda pel programa del Reagrupament nacional « per qui d'ara endavant tot individu pot esdevenir francès a condició d'assimilar-se », i per Jean-Yves Camus « queden ethno-diferencialistes i consideren que certes poblacions, en raó del seu origen ètnic o de la seva religió, no són assimilables a la nació francesa », tal com defensava el grup Generació identitària, dissolts l'any 2021.[2]

Tipologia

El politòleg Thomas Guénolé distingeix quatre tipus de corrents a la família d'extrema dreta francesa : l'extrema dreta poujadiste, l'extrema dreta sobiranista, l'extrema dreta traditionalista i l'extrema dreta racista. Aquestes quatre famílies corresponen respectivament, sota forma radicalitzada, a les famílies de la dreta francesa que són la dreta liberal, la dreta gaullista, la dreta moral i la dreta securitària.[3]

Una altra característica central és l'organicisme, sent la societat concebuda com un ésser viu, qui doncs és animada a defensar-se contra els cossos estrangers susceptibles d'atacar-lo, com ho fan els microbis per un organisme.

« Les extrêmes droites véhiculent une conception organiciste de la communauté qu'elles désirent constituer (que celle-ci repose sur l'ethnie, la nationalité ou la race) ou qu'elles affirment vouloir reconstituer. Cet organicisme implique le rejet de tout universalisme au bénéfice de l'« autophilie » (la valorisation du « nous ») et de l'« altérophobie » (la peur de « l'autre », assigné à une identité essentialisée par un jeu de permutations entre l'ethnique et le culturel, généralement le cultuel). Les extrémistes de droite absolutisent ainsi les différences (entre nations, races, individus, cultures). Ils tendent à mettre les inégalités sur le même plan que les différences….[4] »
— Collectif, Le FN, un national populisme

Grups d'extrema dreta a França

Darrere de Pierre Vial, una cadena de creus cèltiques, símbol utilitzat des de la fi dels anys 1940 per diversos moviments com Jeune Nation o Ordre nouveau.

Principals organitzacions d'extrema dreta a França existents

Identitarisme i Nova Dreta

  • Les Identitaires (2003)
  • GRECE (1968)
  • Carrefour de l'Horloge (1974)
  • Institut Iliade
  • Terre et Peuple (1994)
  • Mouvement national républicain (MNR) (1999), escissió del Front Nacional
  • Nissa Rebela (2005), moviment proper als Identitaires
  • Alsace d'abord (1989) et Jeune Alsace (2006)
  • Parti de la France (PdF) (2009), escissió del Front Nacional
  • Ligue du Sud (2010), escissió del Front Nacional
  • Ligue du Midi (2011)
  • Souveraineté, identité et libertés (2011)
  • SOS Chrétiens d'Orient (2013)
  • Mouvement national-démocrate (2020), successor de Dissidence française
  • Asla (2021), issu de Génération identitaire[5]
  • Reconquête (2021)

Nacionalisme

  • Front national (FN) (1972) reanomenat Rassemblement national.
  • Parti nationaliste français (PNF) (1983)
  • AGRIF (1984)
  • Parti national radical (2001)[6]
  • Adsav (2000), nationalisme breton
  • Les Patriotes (2017), scission du Front national
  • Vengeance patriote (2018)
  • L'Avenir français (2021)
  • Les Localistes (2021)

Nacionalisme revolucionari

  • Igualtat i Reconciliació (2007)

Néofascisme

  • Baluard social (2017), successor del GUD, dissolts pel govern l'any 2019 però reapareguts sota una forma descentralitzada

Nacional-catolicisme i reialisme

Catolicisme traditionalista

Civitas

Dels grups religiosos intervenen també als debats de societat (llibertat d'expressió a les arts, casament homosexual, etc.). Civitas, també conegut sota el nom de France Jeunesse Civitas o Institut Civitas, és un moviment social i polític francès qui es defineix ell mateix com un « lobby catòlic traditionaliste », un moviment « compromès a la instauració de la Reialesa social del Crist a les nacions i els pobles en general, a França i els francesos en particular ».[7]

Feixisme clerical

  • Cercle franco-hispà

Pétainisme

  • Associació per defensar la memòria del mariscal Pétain (ADMP)

Neonazisme

  • Breizh Atao
  • La secció francesa de Truppenkameradschaft IV, grup austro-alemany
  • Werwolf[8]

Principals organitzacions franceses d'extrema dreta desaparegudes

Feixisme, neofeixisme

Mouvance identitari

  • Jove Bretanya (2008-2014)
  • Dissidència francesa (2011-2020)
  • Generació identitària (2012-2021), dissoute pel govern
  • El Alvarium (2017-2021), dissoute pel govern

Nacionalisme

Nacionalisme revolucionari i Solidarisme

  • Mouvement jeune révolution (1966-1972)
  • Groupes action jeunesse (1973-1978)
  • Union solidariste (1975-1976)
  • Groupes nationalistes révolutionnaires (1976-1978)
  • Mouvement nationaliste révolutionnaire (1979-1985) et Jeune Garde (1984-1985)
  • Troisième Voie (1985-1992 puis 2010-2013) et Jeunesses nationalistes révolutionnaires (1987-1994 ; 2010-dissoute en 2013)
  • Nouvelle Résistance (1991-1996) et Jeune Résistance (1991-1998), devenus Union des cercles résistance (1996-1998), puis Unité radicale (1998-2002)
  • Réseau radical (2002-2006 ; scission du précédent)
  • Mouvement d'action sociale (2008-2016), créé sous le nom de Pro Patria, il adopte son nom définitif en 2010

Nova Dreta i Nacionalisme europeu

  • Europa-Acció (1963-1967)
  • Concentració europea de la llibertat (1966-1969)
  • Moviment nacionalista del progrés (1966-?)

Nacional-catolicisme i Royalisme

  • Guarda franca
  • Associació Sully

Neonazisme

  • Federació d'acció nacional i europea (1966-1987)
  • Partit nacionalista francès i europeu (1987-1999)
  • Elsass Korps (?-2005)
  • Dreta Socialista/Partit Solidari Français (2008-2009)

Poujadisme

  • Unió de defensa dels comerciants i artesans (1953-1962)

Moviments estudiants

  • Federació dels estudiants nacionalistes (1960-1967)
  • Grup unió defensa (1968-2017)
  • Unió dels estudiants de dreta (1978-1986)
  • Renovació estudiant (1990-2000)
  • Unió nacional dels estudiants de dreta (1995-1998)
  • Concentració estudiant de dreta (2004-2009)

Grups armats

  • La Cagoule
  • Organisation de l'armée secrète
  • Commando Delta (1961-1978)
  • Groupe d'intervention nationaliste
  • Nomad 88 (2008)
  • Ordre et justice nouvelle
  • Front de libération nationale français (~1978)
  • Comité pour l'ordre moral (~1984)
  • Honneur de la Police
  • Groupe Charles-Martel
  • Cellule autonomiste et totalitaire Tiwaz 2882 (2004-2005)
  • Justice Pieds-noirs
  • Groupe Joachim Peiper (~1976)
  • Armée nationale secrète (autre appellation de l'OAS-métro MIII, regroupe des anciens de Jeune Nation)
  • Cellule Ordre et Justice (~1980)
  • Commandos de France (~1981)
  • Commandos de France contre l'invasion maghrébine (~1986)
  • Groupe (ou Commando) Hermann Goëring 1973 et 1977
  • Groupe Massada ~1989 (proche du PNFE)
  • Groupe Odessa 1979
  • Organisation autonome des néo-nazis d'action 1976
  • Parti fasciste d'action révolutionnaire 1978-1980
  • Résistance solidariste 1977
  • Sections phalangistes de sécurité 1977
  • Action Pieds-noirs
  • Comité d'action fasciste 1977
  • Front d'action pour la libération des Pays baltes

Referències

  1. 1,0 1,1 Chebel d'Appollonia 1998
  2. Terrorisme d’ultra-droite, l’autre menace, La Croix, 21/5/2021
  3. Thomas Guénolé. «Manif pour tous : l'UMP de Copé s'autodétruit en se rapprochant de la cathosphère». Le Nouvel Observateur.com. [Consulta: 14 maig 2014].
  4. Collectif. «Le FN, un national populisme». [Consulta: 14 maig 2014].
  5. Olivier Tesquet. «Alerte : le groupuscule d’extrême droite Génération identitaire bouge encore». [Consulta: 1r gener 2022].
  6. «Parti national radical» (en francès). www.parti-national-radical.fr. Arxivat de l'original el 2022-05-19. [Consulta: 20 abril 2022].
  7. Xavier Bonnehorgne. «Civitas, le lobby catho qui flirte avec l'extrême droite». Rue89 (Le Nouvel Observateur.com). [Consulta: 14 maig 2014].
  8. Jacques Leclercq 2012

Bibliografia

  • Collectif, Vingtième Siècle : Revue d'histoire, núm 56, « Les populismes », octobre-décembre 1997, Paris, Presses de Sciences Po, llegir en línia.
  • Collectif, L'Histoire, núm 219, Dossier : « L'extrême droite en France », mars 1998, p. 33-63.
  • Grey Anderson, La guerre civile en France. Du coup d’État gaulliste à la fin de l'OAS, éditions La Fabrique (2018), 368 p.
  • Ariane Chebel d'Appollonia. L'extrême-droite en France (18 cm). Éditions Complexe, 1998, p. 519 (Questions au XXème siècle). ISBN 978-2-87027-764-5. BNF 37162798q. 
  • Azéma, Jean-Pierre. Vichy, 1940-1944 (en francès). Perrin, 2004, p. 374 (Tempus). ISBN 2-262-02229-1. 
  • Bernard, Mathias. La guerre des droites (en francès). Odile Jacob, 2007, p. 311. ISBN 978-2-7381-1982-7. 
  • Berstein, Serge. Le 6 février 1934 (en francès). Gallimard, Julliard, 1975, p. 257 (Archives). ISBN 2-07-029319-X. 
  • Birnbaum, Pierre. « La France aux Français » (en francès). Éditions du Seuil, 2006, p. 412 (XXème siècle). ISBN 2-02-085913-0. 
  • Birenbaum, Guy. Le Front national en politique (en francès). Balland, 1992, p. 358 (Fondements). ISBN 2-7158-0889-5. 
  • Bresson, Gilles. Le Pen (en francès). Éditions du Seuil, 1994, p. 477 (L'épreuve des faits). ISBN 2-02-014063-2. 
  • Brunet, Jean-Paul. Jacques Doriot (en francès). Balland, 1986, p. 562. ISBN 2-7158-0561-6. 
  • Burrin, Philippe. La Dérive fasciste (en francès). Éditions du Seuil, 2015, p. 585 (Points. Histoire). ISBN 978-2-02-058923-9. , présentation en ligne, présentation en ligne.
  • Camus, Jean-Yves. Les droites nationales et radicales en France (en francès). Presses universitaires de Lyon, 1992, p. 526. ISBN 2-7297-0416-7. 
  • Jean-Yves Camus et Nicolas Lebourg, Les Droites extrêmes en Europe, Paris, Le Seuil, 2015.
  • Frédéric Charpier, Génération Occident: de l'extrême droite à la droite, Paris, Seuil, 2005, 353 p. ISBN 2020614138.
  • Cointet, Michèle. Nouvelle histoire de Vichy (en francès). Fayard, 2011, p. 797. ISBN 978-2-213-63553-8. 
  • Crépon, Sylvain. Les faux-semblants du Front national (en francès). Presses de Sciences Po, 2015, p. 605. ISBN 978-2-7246-1810-5. 
  • Dard, Olivier. Georges Valois, itinéraire et réceptions. Peter Lang, 2011, p. vi-266 (Convergences). ISBN 978-3-0343-0505-1. 
  • Dard, Olivier. Charles Maurras (en francès). Armand Colin, 2013, p. 352 (Nouvelles biographies historiques). ISBN 978-2-200-24347-0. 
  • Dard, Olivier. Voyage au cœur de l'OAS (en francès). Perrin, 2005, p. 423. ISBN 2-262-01154-0. , présentation en ligne. Reedició Dard, Olivier. Perrin. Voyage au cœur de l'OAS (en francès), 2011, p. 533. ISBN 978-2-262-03499-3.  présentation en ligne
  • Dard, Olivier. Vérités et légendes d'une OAS internationale (en francès). Riveneuve éditions, 2013, p. 256 (Actes académiques). ISBN 978-2-36013-187-7. 
  • Delwit, Pascal. L'extrême droite en France et en Belgique (en francès). Complexe, 1998, p. 314 (Interventions). ISBN 2-87027-734-2. .
  • Delwit, Pascal. Extrême droite et pouvoir en Europe (en anglès). Éditions de l'Université de Bruxelles, 2007, p. 336 (Science politique). ISBN 978-2-8004-1388-4. 
  • Delwit, Pascal. Le Front national (en francès). Éditions de l'Université de Bruxelles, 2012, p. 240 (Science politique). ISBN 978-2-8004-1519-2. 
  • Dézé, Alexandre. Le Front national (en francès). Armand Colin, 2012, p. 189 (Éléments de réponse). ISBN 978-2-200-27524-2. , présentation en ligne
  • Eric Dupin, La France identitaire. Enquête sur la réaction qui vient, éditions La Découverte (2017), 250 p.
  • Duranton-Crabol, Anne-Marie. L'Europe de l'extrême droite (en francès). Complexe, 1991, p. 221 (Questions au XXème siècle). ISBN 2-87027-404-1. .
  • Duranton-Crabol, Anne-Marie. Visages de la Nouvelle droite. Presses de Sciences Po, 1988, p. 267. ISBN 978-2-7246-0561-7. , présentation en ligne, présentation en ligne.
  • Freigneaux, Frédéric. Histoire d'un mouvement terroriste de l'entre-deux-guerres. mémoire de maîtrise, Histoire, Toulouse 2, 1991, p. 435. 
  • Freigneaux, Frédéric «La Cagoule». L'Histoire, 159, octobre 1992, pàg. 6-17..
  • Garrigues, Jean. Le général Boulanger (en francès). Olivier Orban, 1991, p. 378. ISBN 2-85565-549-8. . Réédition : Perrin, 1999.
  • Jean Garrigues, Le boulangisme, Paris, Presses universitaires de France (PUF), 1992, 128 p.
  • Jean-Paul Gautier, Les Extrêmes droites en France : de la traversée du désert à l'ascension du Front national, 1945-2008, Paris, Éd. Syllepse, 2009, 464 pages.
  • Gengembre, Gérard. La Contre-Révolution ou l'Histoire désespérante (en francès). Imago, 1989, p. 348. ISBN 2-902702-50-7. 
  • Girardet, Raoul. Le nationalisme français (en francès). Éditions du Seuil, 1983, p. 275 (Points. Histoire). ISBN 2-02-006570-3. 
  • Igounet, Valérie. Le Front national de 1972 à nos jours (en francès). Éditions du Seuil, 2014, p. 495. ISBN 978-2-02-107826-8. .
  • Joly, Bertrand. Déroulède (en francès). Perrin, 1988, p. 440. ISBN 2-262-01331-4. , présentation en ligne, présentation en ligne.
  • Joly, Bertrand. Nationalistes et conservateurs en France (en francès). Les Indes savantes, 2008, p. 390. ISBN 978-2-84654-130-5. .
  • Joly, Bertrand. Dictionnaire biographique et géographique du nationalisme français, 1880-1900 (en francès). Honoré Champion, 1998, p. 687 (Dictionnaires & références). ISBN 2-85203-786-6. , présentation en ligne. Réédition : Joly, Bertrand. Dictionnaire biographique et géographique du nationalisme français, 1880-1900 (en francès). Honoré Champion, 2005, p. 687 (Champion classiques. Références et dictionnaires). ISBN 2-7453-1241-3. .
  • Kauffmann, Grégoire. Édouard Drumont (en francès). Perrin, 2008, p. 562. ISBN 978-2-262-02399-7. .
  • Kéchichian, Albert. Les Croix-de-feu à l'âge des fascismes (en francès). Champ Vallon, 2006, p. 410 (Époques). ISBN 2-87673-450-8. , présentation en ligne, présentation en ligne.
  • Nicolas Lebourg. François Duprat (en francès). Éditions Denoël, p. 382 (Impacts). ISBN 978-2-207-26021-0. BNF 426889910. 
  • Leclercq, Jacques. De la droite décomplexée à la droite subversive (en francès). L'Harmattan, 2012, p. 256. Jacques_Leclercq2012. ISBN 978-2-296-96809-7. 
  • Erwan Lecœur (dir.), Dictionnaire de l'extrême droite, Paris, Larousse, 2007, 310 pages.
  • Mayer, Nonna. Le Front national à découvert (en francès). Presses de la Fondation nationale des sciences politiques, 1996, p. 413 (Références académiques). ISBN 2-7246-0696-5. , présentation en ligne.
  • Milza, Pierre. Fascisme français (en francès). Flammarion, 1990, p. 465 (Champs). ISBN 2-08-081236-X. , présentation en ligne.
  • Milza, Pierre. L'Europe en chemise noire (en francès). Flammarion, 2004, p. 478 (Champs Flammarion). ISBN 2-08-080083-3. , présentation en ligne.
  • Monier, Frédéric. Le complot dans la République (en francès). La Découverte, 1998, p. 339 (L'espace de l'histoire). ISBN 2-7071-2871-6. , présentation en ligne, présentation en ligne.
  • Nobécourt, Jacques. Le colonel de La Rocque (1885-1946) ou Les pièges du nationalisme chrétien (en francès). Fayard, 1996, p. 1194 (Pour une histoire du XXème siècle). ISBN 2-213-59687-5. , présentation en ligne.
  • Paxton, Robert O. La France de Vichy 1940-1944 (en francès). Éditions du Seuil, 1999, p. 475 (Points Histoire). ISBN 2-02-039210-0. 
  • Perrineau, Pascal. Le symptôme Le Pen (en francès). Fayard, 1997, p. 256 (L'espace du politique). ISBN 2-213-59984-X. 
  • Perrineau, Pascal. La France au Front (en francès). Fayard, 2014, p. 229. ISBN 978-2-213-68103-0. .
  • Jean Philippet, Le temps des ligues. Pierre Taittinger et les jeunesses patriotes (1919-1944), Institut d'études politiques (IEP) Paris, thèse de doctorat d’histoire sous la direction de Raoul Girardet, 2730 p. + annexes, mars 2000, présentation en ligne.
  • Philippet, Jean. «Ultima ratio regis. La « Cagoule », un mouvement terroriste d’extrême droite». A: François Audigier et Pascal Girard (dir.). Se battre pour ses idées (la violence militante en France des années 1920 aux années 1970). París: Riveneuve éditions, 2011, p. 244 (Actes académiques). ISBN 978-2-36013-076-4. 
  • Picco, Pauline. Liaisons dangereuses (en francès). Presses universitaires de Rennes, 2016, p. 302 (Histoire). ISBN 978-2-7535-4866-4. 
  • Rémond, René. Les Droites en France (en francès). Aubier Montaigne, 1982, p. 544 (Collection historique). ISBN 2-7007-0260-3. , présentation en ligne.
  • Rousso, Henry. Le Syndrome de Vichy, 1944-198… (en francès). Éditions du Seuil, 1987, p. 383. ISBN 2-02-009772-9. 
  • Sirinelli, Jean-François. Histoire des droites en France. 1. Gallimard, 2006, p. 9-XLV-794 (Tel). ISBN 2-07-078186-0. 
  • Sirinelli, Jean-François. Histoire des droites en France. 2. Gallimard, 2006, p. xi-771 (Tel). ISBN 2-07-078187-9. 
  • Sirinelli, Jean-François. Histoire des droites en France. 3. Gallimard, 2006, p. v-956 (Tel). ISBN 2-07-078188-7. 
  • Souillac, Romain. Le mouvement Poujade (en francès). Presses de Sciences Po, 2007, p. 415. ISBN 978-2-7246-1006-2. .
  • Sternhell, Zeev. La droite révolutionnaire, 1885-1914 (en francès). Fayard, 2000, p. 436. ISBN 2-213-60581-5. , présentation en ligne, présentation en ligne, présentation en ligne, présentation en ligne, présentation en ligne.
  • Sternhell, Zeev. Maurice Barrès et le nationalisme français (en francès). Pluriel, 2016, p. 432 (Pluriel). ISBN 978-2-8185-0503-8. , présentation en ligne.
  • Sternhell, Zeev. Ni droite ni gauche (en francès). Gallimard, 2016, p. 1075 (Folio. Histoire). ISBN 978-2-07-044382-6. , présentation en ligne.
  • Taguieff, Pierre-André. Sur la Nouvelle droite (en francès). Descartes & Cie, 1994, p. xv-425. ISBN 2-910301-02-8. .
  • Pierre-André Taguieff, L'illusion populiste : Essai sur les démagogies de l'âge démocratique, Flammarion, coll. « Champs », 2007, 455 p.
  • Pierre-André Taguieff, Le nouveau national-populisme, CNRS, coll. « Débats », 2012, 128 p.
  • Tulard, Jean. La contre-révolution (en francès). CNRS éditions, 2013, p. 527 (Biblis : histoire). ISBN 978-2-271-07595-6. .
  • Weber, Eugen. L'Action française (en francès). Hachette Littérature, 1985, p. 665 (Pluriel). ISBN 2-01-016210-2. , présentation en ligne, présentation en ligne, présentation en ligne, présentation en ligne.
  • Winock, Michel. La fièvre hexagonale (en francès). Éditions du Seuil, 2009, p. 475 (Points. Histoire). ISBN 978-2-7578-1538-0. , présentation en ligne.
  • Winock, Michel. Nationalisme, antisémitisme et fascisme en France (en francès). Éditions du Seuil, 2014, p. 504 (Points. Histoire). ISBN 978-2-7578-4307-9. , présentation en ligne.
  • Winock, Michel. Histoire de l'extrême droite en France (en francès). Éditions du Seuil, 2015, p. 336 (Points. Histoire). ISBN 978-2-7578-5531-7. .
  • Jean-Paul Gautier, La restauration nationale. Un mouvement royaliste sous la 5ème République, éditions Syllepse, 2002 ISBN 2-913165-87-7, 372 p.
  • Frédéric Charpier, Les plastiqueurs: Une histoire secrète de l'extrême droite violente, éditions La Découverte, 2018 ISBN 9782707196491, 376 p.