Fèlix Janer i Bertran
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 juliol 1771  Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) |
| Mort | 2 desembre 1865 (94 anys) Guadalajara (Mèxic) |
| President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona | |
| 1845 – 1846 ← Josep Antoni Llobet i Vall-llosera – Pedro Vieta → | |
| President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona | |
| 1838 – 1839 ← Josep Antoni Llobet i Vall-llosera – Raimundo Fors y Cornet → | |
| Catedràtic d'universitat Universitat de Cervera | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Cervera - medicina (–1805) |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, homeòpata, professor titular, polític |
| Ocupador | Universitat Central |
| Membre de | |
Fèlix Janer i Bertrán (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 30 de juliol de 1771 - Guadalajara, 2 de desembre de 1865) fou un catedràtic i metge homeòpata català.[1][2][3]
Fill de Miquel Janer i Pausas, ferrer, i d’Antònia Bertran i Anglada, a Vilafranca va estudiar llatí, i a Barcelona primer retòrica i poètica, durant dos anys, i, posteriorment, a Cervera filosofia durant tres anys.[4] A Barcelona estudià Física experimental, Botànica i Química, i a Cervera cursà estudis de Medicina Teòrica, graduant-se com a batxiller el 1803, i doctorant-se el 1805. A l'any següent fou nomenat per oposició ajudant real de Medicina i va obtenir la càtedra de Matèria Mèdica a la Universitat de Cervera el 1807. Es traslladà a Barcelona després del nomenament com a catedràtic de l'Escola Especial de la Ciència de Curar el 1822. Després de la dissolució d'aquesta escola un any més tard, retornà a Cervera i romangué allà fins que fou nomenat catedràtic del Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona l'any 1826. Precisament, a partir de 1843 es responsabilitzà de la direcció d'aquesta escola, càrrec que ocupà fins que accedí a la càtedra de Clínica Mèdica de la Universitat de Madrid el 1847.[1][2]
El 1820 fou elegit acadèmic i el 1822 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), on ocupà diversos càrrecs, i finalment, en fou el president entre els anys 1838 i 1839. També fou membre de l'Acadèmia de Medicina, de l'Acadèmia de Bones Lletres el 1837, la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, i fou acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història i també membre de diverses corporacions mèdiques internacionals.[5][6]
Durant la Guerra del Francès, gràcies al seu domini de la llengua francesa i al fet que va oferir assistència mèdica gratuïta en diversos hospitals militars, evità un assalt de l'exèrcit napoleònic a Vilafranca.[6] El 1848 ocupà el càrrec de conseller reial d'Instrucció Pública, i es convertí en metge cirurgià honorari de la Reial Cambra de Sa Majestat. També fou cavaller de la Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III i ocupà diversos càrrecs públics, com ara el de diputat a Corts espanyoles per la circumscripció de Catalunya el 1820, i vocal de la Junta de Beneficència de Barcelona el 1840.[2]
Va conèixer l'homeopatia amb motiu d'un problema de salut que el va portar a consultar amb el doctor Núñez Pernía el 1844. El resultat favorable el portà a decidir-se a estudiar aquesta nova terapèutica i aplicar-la en alguns casos.[2] I es convertí en un dels introductors de l'Homeopatia a Catalunya tenint un paper destacat en la seva difusió.[7][6] En reconeixement i homenatge als seus mèrits, una de les noves espècies descobertes durant el segle xix, l'espècie Centaurea janerii, li fou dedicada a Fèlix Janer.[4]
Fèlix Janer també destacà per la seva aportació a una nova concepció de l'ètica mèdica i la responsabilitat social de la Medicina, amb el seu tractat Elementos de moral médica ó Tratado de las obligaciones del médico y del cirujano en que se exponen las reglas de su conducta moral y política en el ejercicio de su profesión, on explica com els metges han de visitar els malalts, i el tracte que han de tenir amb els pacients dels hospitals, o el comportament a seguir davant les epidèmies i els contagis. També fou un dels impulsors del periodisme mèdic a Catalunya i de la Gaseta de Catalunya.[6]
Entre les seves publicacions destaquen Elementos de moral médica (1831) i Tratado general y particular de las calenturas (1861).[1]
L'any 2014 Jaume Baltà publicà un llibre sobre la biografia del metge vilafranquí Fèlix Janer, convertit en una referència mèdica a l'Europa del segle xix.[8]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Fèlix Janer i Bertran». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 González-Carbajal García, Inmaculada. «Félix Janer Bertran». Reial Acadèmia de la Història (RAH). [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ Arnabat i Mata, Ramon «Sessions cinetífiques: Fèlix Janer, un bon metge i un home bo». Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, Vol. 30, Núm. 2, 2015, pàgs. 65-68. ISSN: 1133-3286 [Consulta: 20 gener 2021].
- ↑ 4,0 4,1 Guardiola, Elena; Baños, Josep-Eladi «Eponímia mèdica catalanaː Fèlix Janer i Bertran i la "Centaurea janerii"». Annals de Medicina. Universitat de Vic, Vol. 103, Núm. 4, 2020, pàgs. 178-183. ISSN: 0210-7465 [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ «Fèlix Janer i Bertrán». Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Baltà i Moner, Jaume. «Fèlix Janer i Bertran». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB). [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ Bruguera i Cortada, Miquel «Médicos homeópatas en la Galería de Médicos Catalanes». Revista Médica de Homeopatía, Vol. 8, Núm. 2, 2015, pàgs. 79-84. DOI: 10.1016/j.homeo.2015.07.005. ISSN: 1888-8526 [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ «Jaume Baltà ha presentat la biografia sobre el metge vilafranquí Fèlix Janer, referència mèdica a l’Europa del segle xix». RTV Vilafranca, 28-11-2014 [Consulta: 19 gener 2021].
