Felip Díaz i Sandino

Felip Díaz i Sandino

Biografia
Naixement	25 setembre 1891 Caldes d'Estrac (Maresme)
Mort	1960 (68/69 anys) Colòmbia
Conseller de la Generalitat de Catalunya
Tinent coronel
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	militar, polític
Activitat	1922  –
Carrera militar
Lleialtat	Restauració borbònica
Rang militar	coronel
Conflicte	Guerra Civil espanyola i Guerra del Rif

Felip Díaz i Sandino (Caldes d'Estrac, Maresme 1891 - Colòmbia, 1960) fou un militar i aviador català. Va lluitar en la Guerra Civil Espanyola en el bàndol republicà. Va ocupar llocs importants dins de les Forces Aèries republicanes.

Biografia

Carrera militar

Va ser un dels pioners de l'aviació militar espanyola, començant la seva carrera ja en 1915.^[1]

En 1922 va marxar a la Guerra del Marroc, on va ser cap d'una esquadrilla. En 1924 va ser ascendit a capità i en 1925 va dirigir el grup aeri que va protegir el desembarcament d'Alhucemas. En 1926, durant la dictadura de Primo de Rivera, va participar en la revolta de Cuatro Vientos i va ser empresonat a Madrid. En 1930 es va afiliar a la francmaçoneria i va conspirar contra la monarquia d'Alfons XIII d'Espanya, fent d'enllaç amb el comitè republicà clandestí.^[2]

Quan es van produir els fets del sis d'octubre de 1934 es va negar a bombardejar el palau de la Generalitat de Catalunya, per la qual cosa va ser empresonat al castell de Montjuïc durant algun temps. Díaz Sandino va ser apartat del seu càrrec militar durant els governs radical-cedistes (1934-1935),^[3] especialment per la labor del ministre de la guerra José María Gil-Robles. En 1935 va ser un dels membres fundadors de la Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA).^[4]

Guerra Civil Espanyola

En esclatar la guerra civil espanyola era cap de la 3a Esquadra aèria amb base al Prat de Llobregat (Baix Llobregat),^[5][4] i juntament amb Alberto Bayo Giroud va posar l'aviació al servei de la Generalitat de Catalunya, atacant les posicions dels militars revoltats contra el govern de la República. Els atacs de l'aviació republicana ordenats per Díaz Sandino van desmoralitzar enormement als rebels de Barcelona, la qual cosa va contribuir a la seva derrota.^[6]

Per aquest motiu va ser ascendit a tinent coronel i nomenat conseller de Defensa^[7] de la Generalitat el 31 de juliol de 1936, càrrec que va ocupar en els tres primers governs de la Generalitat durant la Guerra, fins al 14 de desembre.^[8] Al capdavant d'aquest organisme, Díaz Sandino va intentar reconduir la situació que regnava en la zona republicana i militaritzar a les milícies que actuaven a Catalunya i al Front d'Aragó, trobant-se amb moltes resistències i oposicions dels sectors anarquistes.^[9] Si bé va aconseguir la dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya,^[10] no va arribar a dur a terme la buscada militarització. La creació de l'«Exèrcit Popular de Catalunya» va ser més teòrica que real i les milícies van continuar mantenint la seva estructura i identitat pròpies. Díaz Sandino va abandonar el càrrec de conseller de defensa al desembre de 1936.^[11]

Al gener de 1937, la premsa franquista parla de la detenció de Sandino, que està pres al castell de Montjuïc des de fa algun temps, acusat d'estafa.^[12] El 15 de gener s'inicia a Barcelona un Consell de Guerra contra el coronel Sandino i 17 companys, acusats de complicitat en la desaparició de 7 milions de pessetes destinats a adquirir material de guerra.^[13]

Més endavant, serà cap de tota l'aviació republicana en Catalunya, cessant el comandament de la 3a Esquadra al juny de 1937.^[14] Al mes següent va marxar com a agregat militar a la Ambaixada de París, ja que va ocupar fins a març de 1938.^[15] Aquest mateix any va ser nomenat cap de l'aviació de la 4a Regió Aèria d'Espanya, la corresponent al territori català, càrrec que va mantenir fins al final de la contesa.

Exili i últims anys

Acabada la guerra es va exiliar a França i després a la República Dominicana,^[1] Colòmbia i Xile. El Prat li dedicà un carrer a l'aeroport de la ciutat.

Obres

• De la conspiración a la revolución, 1929-1937 (1990)

Referències

Bibliografia

• Alexander, Robert J. The Anarchists in the Spanish Civil War. Volumen I. Janus Publishing Company Lim, 1999. ISBN 978-1-85756-412-9. 
• Alpert, Michael. El Ejército Republicano en la Guerra Civil. Cambrige University Press, 2013. ISBN 84-3230-682-2. 
• Lloréns, Vicente. Memorias de una Emigración: Santo Domingo, 1939-1945. Ariel, 1975. 
• Martínez Bande, José Manuel. Los años críticos: República, conspiración, revolución y alzamiento. Madrid: Encuentro, 2007. ISBN 84-306-0487-1. 
• Pagès i Blanch, Pelai. War and Revolution in Catalonia, 1936-1939. Leiden: Koninklijke Brill NV, 2013. ISBN 978-90-04-25427-5. 
• Paz, Abel. Durruti in the Spanish Revolution. AK Press, 2007. ISBN 978-1-904859-50-5. 
• Preston, Paul. Coming of the Spanish Civil War. Routledge, 1994. ISBN 978-0415063548. 
• Ranzato, Gabriele. El eclipse de la democracia: la Guerra Civil española y sus orígenes, 1931-1939. Madrid: Siglo XXI de España, 2006. 
• Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española. Barcelona: Círculo de Lectores, 1976. ISBN 9788497598323. 

Enllaços externs

• De la Conspiración a la Revolución 1929-1937 Arxivat 2009-11-11 a Wayback Machine.