Ferreres d'Olvan
 | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||||
| Tipus | Masia  | ||||||||
| Construcció | S. XVII | ||||||||
| Característiques | |||||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||
| Entitat territorial administrativa | Olvan (Berguedà) | ||||||||
| Localització | Confluència del Llobregat amb la riera de la Portella. Olvan (Berguedà) | ||||||||
| |||||||||
| IPA | |||||||||
| Identificador | IPAC: 3472 | ||||||||
| |||||||||
Ferreres d'Olvan és una masia del municipi d'Olvan (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
És una masia d'estructura clàssica (planta rectangular) amb el carener paral·lel a la façana, orientada o ponent, i coberta a quatre vessants, és un exemple de masia precursora de la casa senyorial. El segle xviii, la seva planta fou ampliada considerablement amb l'afegiment d'una àmplia galeria de porxos i l'eixida que repeteix, tant al primers pis com a la planta baixa, el mateix mòdul d'arcs de mig punt.[1]
Història
La Masia de Ferreres estava originàriament unida a la masia de les Eres de Gardilans (Vilada), i ambdues estaven sota el domini jurisdiccional de la baronia de la Portella. En el capbreu del 7-2-1610, el monestir de la Portella cobrava, entre altres termes, les dècimes i els drets dominicals sobre la casa de Ferreres d'Olvan.[1]
La masia de Ferreres té un important arxiu familiar, ben catalogat i arxivat per l'Àmbit de Recerques de Berguedà; la biblioteca també es poden trobar documentació important, tot i que aquests són preferentment religiosos.[1]
L'any 1938 va néixer a aquesta masia Mn. Ramon Anglerill, qui acabaria sent conegut com el personatge que va inspirar el "mossèn Tronxo", que mossèn Ballarín descriu en la seva gran obra.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ferreres d'Olvan». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 novembre 2015].
- ↑ Màrquez Ambròs, Pilar «Mor el rector que va inspirar el «Mossèn Tronxo» de Ballarín». Nació Digital, 28-09-2019 [Consulta: 28 setembre 2019].
