Filariosi

Filariosi

Tipus	nematodosi, helmintosi i malaltia
Especialitat	infectologia
Classificació
CIM-11	1F66
CIM-10	B74
CIM-9	125.0-125.9
Recursos externs
Patient UK	lymphatic-filariasis
MeSH	D005368
Orphanet	2034
UMLS CUI	C0016085 i C0013755
DOID	DOID:1080

La filariosi és una helmintosi causada per filàries filiformes de nematodes (cucs rodons) de la superfamília Filarioidea,^[1] també conegut com a "filariae".

Hi ha 9 filàries de nematodes que utilitzen els éssers humans com el seu hoste definitiu. Aquests es divideixen en tres grups segons el lloc en el cos que ocupen:

• La filariosi limfàtica és causada pels cucs Wuchereria bancrofti, Brugia malayi, i Brugia timori. Aquests cucs ocupen el sistema limfàtic, incloent els ganglis limfàtics, i en casos crònics aquests cucs causen elefantiasi. L'OMS la inclou a la llista de Malalties tropicals desateses.^[2]
• La filariosi subcutània és causada per Loa loa (cuc de l'ull d'Àfrica), transmès per la mosca Chrysops. Aquests cucs ocupen la capa subcutània de la pell, a la capa de greix. També es coneix com a loaiasi i tumor de Calabar. La filària Loa loa s'ubica a la conjuntiva de l'ull i provoca molèsties de tipus dolorós, generalment breus.^[3]
• La filariosi de cavitat serosa és causada pels cucs Mansonella perstans i Mansonella ozzardi, ocupen les cavitats seroses de l'abdomen.

En tots els casos, els vectors són insectes hematòfags (mosques o mosquits), o copèpodes dels crustacis en el cas de Dracunculus medinensis.

Una persona infestada per filàries pot ser descrita com "microfilarèmica" o "amicrofilarèmica," depenent de si es poden o no trobar a la sang perifèrica microfilàries. La filariosi és diagnosticada en casos amb microfilarèmia, principalment a través de l'observació directa de microfilàries en la sang perifèrica. La filariosi oculta (amicrofilarèmica) es diagnostica basada en observacions clíniques i, en alguns casos, mitjançant la recerca d'un antigen a la sang circulant.

Referències

Enllaços externs

• R. López-Vélez, E. Martín Echavarría, J.A. Pérez Molina. «Guía de enfermedades infecciosas importadas» p. 119-123. Ministerio de Sanidad y Consumo, 2008.