François-René de Chateaubriand

Infotaula de personaFrançois-René de Chateaubriand

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) François-Auguste-René de Chateaubriand Modifica el valor a Wikidata
4 setembre 1768 Modifica el valor a Wikidata
Sant-Maloù (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juliol 1848 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTomba de Chateaubriand Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Afers Exteriors
28 desembre 1822 – 14 agost 1824
← Mathieu de Montmorency-LavalAnge Hyacinthe Maxence de Damas →
Parell de França
1815 – 1830
Ministre d'Estat de França
1815 – 1816
12è Seient 19 de l'Acadèmia Francesa
20 febrer 1811 – 4 juliol 1848
← Marie-Joseph ChénierPaul de Noailles →
Ambaixador de França al Regne Unit
Ambaixador de França a la Santa Seu
Ambaixador de França a Suècia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótraductor, periodista, assagista, militar, biògraf, novel·lista, historiador, poeta, polític, diplomàtic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1797 Modifica el valor a Wikidata –
Partitlegitimisme Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Francesa (1811–1848)
Societat dels amics de les ciències
comitè filohel·lènic de París
American Antiquarian Society
Acadèmia Bavaresa de Ciències
Institut Arqueològic Alemany
Cavallers de la fe Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la, assaig, memòries i autobiografia Modifica el valor a Wikidata
MovimentRomanticisme Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
  • (1801) Atala
  • (1802) René (en) Tradueix
  • (1802) The Genius of Christianity (en) Tradueix
  • (1849) Mémoires d'Outre-Tombe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolVescomte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaChateaubriand family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCéleste de Chateaubriand (1792–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaHortense Allart Modifica el valor a Wikidata
ParesRené-Auguste de Chateaubriand (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Apolline Jeanne Suzanne de Bédée (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansLucile de Chateaubriand i Jean Baptiste Auguste de Chateaubriand (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1824)  Cavaller de l'Orde de Sant Miquel
  • (1824)  Cavaller de l'Orde de l'Esperit Sant
  • (19 agost 1823)  Oficial de la Legió d'Honor
  • (1821)  Orde de Sant Andreu
  • (1814)  Cavaller de l'orde reial i militar de sant Lluís
  •  Orde de Sant Alexandre Nevski
  •  cavaller de l'orde del Sant Sepulcre
  •  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or
  •  Gran Creu de l'Orde de Crist
  •  Orde de l'Àliga Negra
  •  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències
  •  Gran Creu de l'Orde de Carles III Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 7f23ea3f-1784-4ea7-beba-afbef095a629 Discogs: 826553 IMSLP: Category:Chateaubriand,_François-René_de Goodreads author: 40496 Find a Grave: 8099 Project Gutenberg: 7255 Modifica el valor a Wikidata
François-René de Chateaubriand (Girodet-Trioson, 1808).

François-René de Chateaubriand (francès: François-Auguste-René de Chateaubriand) (Sant-Maloù, 4 de setembre de 1768 - París, 4 de juliol de 1848) fou un escriptor francès d'origen bretó.[1] Del 1786 al 1791 fou oficial de l'exèrcit. En desacord amb la Revolució Francesa, el 1791 feu un viatge als EUA. Tornà a Europa i el 1792 s'enrolà en l'exèrcit reialista. Ferit, es refugià a Anglaterra (1793). Publicà un Essai sur les Révolutions (1797), on es mostra escèptic i nega la noció de progrés. La mort de la seva mare el 1798 provocà en ell un retorn a la fe catòlica.

El 1800 pogué tornar a París i publicà la narració Atala (1801), considerada una de les precursores del moviment romàntic, l'èxit de la qual l'encoratjà a acabar els cinc volums de Le génie du christianisme (1802). Nomenat secretari d'ambaixada a Roma per Napoleó I (1803), dimití aquest càrrec després de l'execució del duc d'Enghien. Aleshores viatjà per Grècia, Palestina, Egipte i Espanya, que li inspiraren Itinéraire de Paris à Jérusalem (1811) i Les aventures du dernier abencérage, (1826). S'uní a Lluís XVIII de França, i quan aquest va fugir a Gant, marxà amb ell. Amb la Restauració, fou ambaixador a Roma (fins a 1828) i ministre d'afers estrangers, des d'on influí en l'enviament dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya per a esclafar el govern liberal. Es retirà de la política el 1830, tot negant-se a reconèixer Lluís Felip I de França, i passà els darrers anys de la seva vida en una relativa solitud.

Obres

  • Essai sur les révolutions (1797)
  • Atala (1801)
  • René (1802)
  • Génie du christianisme (1802)
  • Les Martyrs (1809)
  • Itinéraire de Paris à Jérusalem (1811)
  • Sobre Bonaparte i els Borbons (1814)
  • Les Natchez (1826)
  • Les Aventures du dernier Abencérage (1826)
  • La Vie de Rancé (1844)
  • Traducció catalana de Atala de Chateaubriand, publicada a Barcelona l'any 1909
    Mémoires d'Outre-Tombe (1848-1850)

Referències

  1. Belchem, John. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 107. ISBN 9788446018483. 

Enllaços externs

  • François-René de Chateaubriand a Almirall: portal de cultura i pensament del segle XIX de l'Ateneu Barcelonès
Registres d'autoritat
Bases d'informació