Françoise Héritier
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Andrée Françoise Héritier 15 novembre 1933 Veauche (França) |
Mort | 15 novembre 2017 (84 anys) Hospital de la Salpêtrière (França) |
Dades personals | |
Formació | École pratique des hautes études Lycée Fénelon Lycée Racine |
Activitat | |
Camp de treball | Antropologia i structural anthropology (en) |
Ocupació | antropòloga, catedràtica, activista, etnòloga, investigadora |
Ocupador | Collège de France, catedràtica (1982–1998) École des hautes études en sciences sociales (1980–1998) Centre Nacional de Recerca Científica, investigadora, maître de recherche at CNRS (en) (1967–1982) École pratique des hautes études (1958–1967) |
Membre de | Union des femmes de France (en) (presidenta) (2001–2006) Comité d'éthique du CNRS (en) (1998–2001) Consell Econòmic, Social i Ambiental (vocal) (1995–1997) Academia Europaea (1990–) French National AIDS Council (en) (presidenta) (1989–1994) Comitè Consultiu Nacional d'Ètica (1984–1995) Institut Nacional de Salut i Investigació Mèdica (vocal) (1983–1987) |
Obra | |
Estudiant doctoral | Lucien Scubla, Noëlie Vialles i Laurent Barry (en) |
Família | |
Cònjuge | Michel Izard Marc Augé |
Premis
| |
Françoise Héritier (Veauche, 15 de novembre de 1933 - París, 15 de novembre de 2017) va ser una etnòloga i antropòloga francesa.
Biografia
Françoise Heritier va néixer el 15 de novembre a Veauche a la Loire, i segons ella explica "en una família d'una petita i raonable burgesia sorgida de la pagesia". Va estudiar a París, a les escoles Racine i Fénelon. El 1953, després de fer un seminari sobre impartit per Claude Lévi-Strauss sobre "el parentesc a Fidji" va començar el seu interès per l'antropologia social.[1]
El 1957 va viatjar a Àfrica i a l'Alt Volta (actual Burkina Faso) va iniciar una sèrie d'estudis, que va seguir anys després, sobre els comportaments dels Mossis, els Bobo, els Dogon i els Samos.[1]
Va començar la seva carrera professional el 1957 a l'Institut de Ciències Humanes Aplicades de Bordeus. Quatre anys després, es va convertir en directora del Centre d'anàlisi i investigació de documents d'Àfrica negra.[2]
Especialista en els estudis sobre les diferències i desigualtats entre el femení i el masculí, Héritier esdevé successora de Lévi-Strauss, el pare de l'estructuralisme antropològic francès, aprofundint sobre la teoria de l'aliança i de la prohibició de l'incest, basats en la noció de la circulació de dones.[1]
Activista feminista compromesa, especialment amb el Partit Socialista Francès.
Succeí a Claude Lévi-Strauss al Collège de France, creant la seva pròpia càtedra d'estudis comparats de les societats africanes (1982-1998).
Ella, que va dedicar gran part de la seva investigació als fonaments de la dominació masculina, va recordar amb humor que quan Claude Lévi-Strauss, l'havia presentat el 1957 per a una missió finançada per l'AOF, durant un temps no la van acceptar pel fet de ser una dona.[2]
Carrera professional[3]
- 1957-1958: Investigadora a l'Institut de Ciències Humanes Aplicades de Burdeus
- 1959-1960: Investigadora a l'Institut Nacional d'estudis demogràfics
- 1961-1966: Cap de treballs a l'Escola d'Alts Estudis en Ciències Socials
- 1982-1999: Professora al "Collège de France"
- 1989-1995: Presidenta del Consell Nacional del SIDA[2]
Premis i distincions
- 1978: Medalla de plata del CNRS[3]
- 1994: Doctor honoris causa per la Universitat Lliure de Brussel·les [3]
- 1999: Doctor honoris causa per la Universitat de Lausana[3]
- 2003: Premi Irène-Joliot-Curie[2]
- 2003: Gran Creu de l'Orde Nacional del Mèrit
- 2012: Premi Simone-Veil
- 2014: Gran Oficial de la Legió d'Honor[3]
- 2017: Premi Femina[2]
Obres destacades
- 1981: L'exercice de la paranté (Gallimard)
- 1994: De l'inceste amb Boris Cyrulnik, Aldo Naori i la col·laboració de Dominique Vrignaud i Margarita Xanthakou (Odile Jacob)
- 1994: Les Deux Soeurs et leus mère: anthropologie de l'inceste (Odile Jacob)
- 1996: Masculin-Fémenin I, La Pensée de la différance (Odile Jacob)
- 2002: Masculin-Fémenin II, Dissoudre la hiérarchie (Odile Jacob)
- 2010: Hommes, femmes la construction de la différance (Le Pommier)
- 2012: Le Sel de la vie (Odile Jacob)
- 2013: Le Goût des mots (Odile Jacob)
- 2017: Au gré des jours (Odile Jacob)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Chemin, Anne; Birnbaum, Jean «L'ethnologue et anthropologue Françoise Heritier est morte» (en francès). Le Monde, 15-11-2017.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Thomas, Vincy. «La Femina accorde un Prix spécial à Françoise Héritier» (en francès), 08-11-2017. [Consulta: març 2019].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Françoise Héritier, Biographie» (en francès). [Consulta: març 2019].