Francis Poulenc

Francis Poulenc

Biografia
Naixement	7 gener 1899 París
Mort	30 gener 1963 (64 anys) París
Causa de mort	Causes naturals  (Infart de miocardi )
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 5 48° 51′ 32″ N, 2° 23′ 35″ E / 48.858772°N,2.393105°E / 48.858772; 2.393105 Grave of Poulenc-Manceaux (en)
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Liceu Condorcet
Activitat
Ocupació	compositor, coreògraf, pianista, llibretista
Membre de	Grup dels Sis
Gènere	Òpera, música clàssica i música religiosa
Moviment	Modernisme musical i música clàssica
Professors	Charles Koechlin i Ricard Viñes i Roda
Instrument	Piano
Obra
Obres destacables (1924) Les biches (en) (1928) Concert champêtre (en) (1932) Concert per a dos pianos (1939) Concert d'orgue (1943) Figure humaine (1950) Stabat Mater (1956) Sonata per a flauta (1958) La voix humaine (1960) Gloria (segle XX) Dialogues des Carmélites (Poulenc)
Família
Cònjuge	cap valor
Premis (1r setembre 1953)  Oficial de la Legió d'Honor (18 gener 1946)  Cavaller de la Legió d'Honor

Francis Poulenc (París, 7 de gener de 1899 - 30 de gener de 1963) fou un compositor francès. Va ser un dels membres del Grup dels Sis, amb Darius Milhaud, Georges Auric, Arthur Honegger, Louis Durey i Germaine Tailleferre. Va englobar els ideals del grup, almenys tal com els va formular Cocteau, i també va ser el més compromès amb l'esperit original de la formació.^[1]

Poulenc va néixer en una família parisenca acomodada i va créixer al centre de la ciutat, a prop del palau de l'Elisi. El seu pare posseïa la gran empresa farmacèutica de Rhône-Poulenc i la seva mare provenia d'una llarga línia dels parisencs nadius.^[2] Poulenc estimà tota la vida París per la seva elegància i energia. Amb només set anys, ja componia peces curtes, i la seva mare, dedicada a la música, encoratjà la seva precoç ambició de tocar el piano. Continuà estudiant aquest instrument de forma més seriosa amb Ricard Viñes,^[3] el qual el presentà a Satie, Casella i Auric. Un cop obtingué el diploma al Lycée Condorcet i feu el servei militar durant tres anys, Poulenc estudià amb Koechlin.

Com els altres compositors del Grup dels Sis, Poulenc rebutjà el gust contemporani pel Romanticisme i l'Impressionisme i es pronuncia en favor d'un estil popular i ple d'esperit del music-hall, tot adoptant Satie i Cocteau com a mestres estètics i espirituals. Malgrat el seu entusiasme inicial pels compositors radicals i rebels de París, i tot i que va fer per ser a Viena el 1921 per trobar-se amb Schönberg, el mateix Poulenc era essencialment un tradicionalista, encara que amb enginy i una sana ratxa d'irreverència.^[2] Admirava molt la poesia, en particular la de Guillaume Apollinaire, Max Jacob i Paul Éluard, i acompanyà Pierre Bernac en els seus nombrosos recitals amb melodies sobre els seus poemes, a la fi dels anys trenta.^[4]

Les composicions de Poulenc reflecteixen una honestedat i un sentit de la invenció espontània i testimonien sempre una gran independència d'esperit.

Obres

D'entre les obres de Poulenc cal destacar:

• Les òperes:
  • Les Mamelles de Tirésias de 1947
  • Dialogues des Carmélites de 1957
  • La Voix humaine de 1959. Estrenada a Paris el 6 de febrer de 1959 a l'Opera-Comique (Salle Favart). Estrenada a Barcelona el 21 de desembre de 1965 al Gran Teatre del Liceu. Estrenada a Buenos Aires per Teodoro Fuchs.
• Obres religioses: Litanies à la vierge noire, de 1936, un Gloria, un Stabat Mater, ambdós per a soprano, cor mixt i orquestra.
• Ballets: Les Biches, de 1924.
• Peces per a piano, entre les quals cal esmentar el concert per a piano i orquestra conegut com a "Concert núm. 1", que l'autor anomenava en privat, per raons desconegudes, el Concerto casquette.
• Música per a la història de Babar l'elefant, per a locutor i piano (posteriorment orquestrada per Jean Françaix).
• El concert per a orgue, orquestra de corda i timbales, un concert per a piano, un concert per a dos pianos, el Concert champêtre per a clavecí i orquestra.
• Música de cambra, entre la qual cal esmentar una Sonata per a clarinet i piano (1962), una sonata per a flauta i piano, un sextet per a piano i instruments de vent.
• Fiançailles pour rire, cicle de cançons.
• Nombroses peces profanes i religioses per a cor mixt a cappella: set cançons sobre textos de Guillaume Apollinaire i Paul Eluard, un soir de neige, Chansons françaises sobre textos anònims de l'edat mitjana, Chansons à boire, quatre petites prières de saint François d'Assise per a cor masculí, Petites voix per a cor d'infants, una missa en sol major i diversos motets.

Referències