Francisco Pierrá

Infotaula de personaFrancisco Pierrá

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 desembre 1895 Modifica el valor a Wikidata
Cadis (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 febrer 1975 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióactor, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAmparo Martí Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0682698 Modifica el valor a Wikidata

Francisco Pierrá Gómez (Cadis, 22 de desembre de 1895-Madrid, 6 de febrer de 1975) va ser un actor teatral i cinematogràfic espanyol

Biografia

Caricaturitzat per Tovar en un número de La Novela Teatral (1922)

S'inicia sobre les taules en el gènere líric, per a passar més endavant a la comèdia. En aquesta època va poder treballar en les companyies d'algunes de les més grans figures del teatre espanyol del moment, com Rosario Pino, Enric Borràs, Margarita Xirgu i Ricardo Puga. En incorporar-se a la companyia de Carmen Cobeña, va realitzar una àmplia gira per Amèrica Llatina.

Entre els seus majors triomfs sobre les taules poden esmentar-se La niña de Gómez Arias, d'Eduardo Marquina, La noche del sábado, de Jacinto Benavente, Flores y Blancaflor de César Fernández Ardavín o Nidos sin pájaro dels germans Álvarez Quintero, junt amb la seva esposa Amparo Martí, amb la qual havia contret matrimoni en 1928 i amb la qual va formar companyia pròpia.

Altres estrenes destacades van ser Atrévete, Susana (1941), de Ladislas Fodor; Al amor hay que mandarlo al colegio (1949), de Benavente; Criminal de guerra (1951), de Joaquín Calvo Sotelo;[1] Callados como muertos (1952), de José María Pemán; La mariposa y el ingeniero (1953) i La muralla (1954), ambdues de Joaquín Calvo Sotelo; La herida luminosa (1955), de Josep Maria de Sagarra; ¿Dónde vas, Alfonso XII? (1957), de Juan Ignacio Luca de Tena, Papá se enfada por todo (1959), d'Alfonso Paso, El glorioso soltero (1960), de Joaquín Calvo Sotelo,[2] Sentencia de muerte (1960)[3] i Aurelia y sus hombres (1961),[4] ambdues d'Alfonso Paso, Los árboles mueren de pie (1963), d'Alejandro Casona, Cita en Senlis (1963), de Jean Anouilh, Su amante esposa (1966), de Jacinto Benavente, El tragaluz (1967) de Buero Vallejo o Tango (1970), de Sławomir Mrożek.

El seu pas pel cinema inclou cintes com La linda Beatriz (1939), Morena Clara (1954), Pescando millones (1959) o El mundo sigue (1964). El jardín de las delicias 1970, de Carlos Saura i Jenaro el de los 14 (1974).

Premis

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[5]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1970 Millor actor de repartiment El jardín de las delicias Guanyador
  • Medalla d'or al Mèrit en el treball en 1971.

Referències

  1. ↑ «Estreno de la comedia dramática "Criminal de guerra", de Joaquín Calvo Sotelo». Diari ABC, 17-02-1951. [Consulta: 8 novembre 2011].
  2. ↑ «En el Lara se estrenó "El glorioso soltero", de Calbo Sotelo». Diari ABC, 22-10-1960. [Consulta: 28 abril 2011].
  3. ↑ «Estreno de Sentencia de muerte, de Alfonso Paso, en el Lara». Diario ABC, 08-12-1960. [Consulta: 21 febrer 2012].
  4. ↑ «En el Lara se estrenó "Aurelia y sus hombres", de Alfonso Paso». Diari ABC, 05-02-1961. [Consulta: 3 maig 2011].
  5. ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1970». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 16 novembre 2018].
  • Obituari al Diari ABC