Géza Lakatos

Infotaula de personaGéza Lakatos

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 abril 1890 Modifica el valor a Wikidata
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 maig 1967 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Adelaida (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
Primer ministre d'Hongria
29 agost 1944 – 16 octubre 1944
← Döme SztójayFerenc Szálasi (oc) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLudovica Military Academy (en) Tradueix (–1910) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1928 Modifica el valor a Wikidata –
Partitindependent Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarRoyal Hungarian Army (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcoronel general Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis
  •  Gran Creu de l'Orde del Mèrit d'Hongria
  •  Creu de Ferro, 1a classe
  •  Creu de Ferro de 2a classe
  •  Recipients of the Napoleonic order of the Iron Crown (en) Tradueix
  •  Creu de Cavaller de la Creu de Ferro
  •  Comanador de l'Orde del Mèrit de la República d'Hongria
  •  Oficial de l'Orde del Mèrit de la República d'Hongria
  •  Orde de la Corona de Ferro Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 110678694 Modifica el valor a Wikidata

Géza Lakatos de Csíkszentsimon (30 d'abril de 1890, Budapest - † 24 de maig de 1967, Adelaida) fou un general hongarès noble durant la Segona Guerra Mundial, primer ministre d'Hongria amb el regent Miklós Horthy des de l'agost fins l'octubre del 1944.

Biografia

Al front oriental

Lakatos es trobava al capdavant de les forces hongareses que combatien al front oriental.[1] El 23 d'octubre del 1943 publicà una ordre que estipulava que no s'havien d'arrasar pobles com a represàlia i que s'havien de tractar els partisans com presoners de guerra, per a disgust de les autoritats militars alemanyes.[2] Les represàlies, que no havien d'estendre's a la població civil, havien de quedar en mans del Sicherheitsdienst alemany.[2]

El 12 de març del 1944, quan ja s'havia fixat la data per l'ocupació alemanya d'Hongria, va anar a veure Hitler per sol·licitar un cop més el trasllat de les nous divisions hongareses del front dels Carpats, com ja havien demanat les autoritats civils i militars hongareses anteriorment. Hitler, de nou, rebutjà aquesta petició.[1]

Primer ministre

El 29 d'agost del 1944, després del canvi de bàndol de Romania del dia 23, rellevà oficialment el primer ministre proalemany Sztójay, destituït realment cinc dies abans, al capdavant del govern.[3] El seu nomenament inicià un ample relleu en l'administració, en què es va fer purgar els més destacats elements filogermans nomenats després de l'ocupació de març i se'ls va fer substituir per militars i polítics conservadors.[4]

El govern militar encapçalat per Lakatos aturà les deportacions de jueus mitjançant un acord amb els alemanys el 30 d'agost i sabotejà el seu trasllat forçós a camps d'internament a les províncies des de la capital, operació que havia pactat, tanmateix, amb els alemanys.[5] El ministre d'interior Béla Horváth ordenava a la policia militar emprar la força si calia per aturar les expulsions. El 15 d'octubre del 1944 Horthy tractà de desfer-se completament de la tutela alemanya, però fracassà. Els alemanys segrestaren el seu fill i Horthy es va rendir. El partit feixista, amb el suport alemany, va fer un cop d'estat i obtingué el control del govern, forçant la destitució de Lakatos.

Després de la guerra, Lakatos va viure a Hongria, però va morir a Austràlia mentre visitava la seva filla.

Referències

  1. 1,0 1,1 Fenyö, 1972, p. 156.
  2. 2,0 2,1 Fenyö, 1972, p. 157.
  3. Macartney, 1957, p. 326.
  4. Macartney, 1957, p. 326-237.
  5. Macartney, 1957, p. 327-328.
Registres d'autoritat