Galilea

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Aquest article tracta sobre la regió de Palestina. Vegeu-ne altres significats a Galilea (Mallorca), Galilea (La Rioja) o galilea (atri)

Galilea

Localització
32° 45′ 36″ N, 35° 31′ 37″ E / 32.76°N,35.527°E / 32.76; 35.527
Estat	Israel
Districte	Districte del Nord
Geografia
Punt més alt	mont Merom (1.208 m)
Dades històriques
Esdeveniment clau 67 dC setge de Gabara maig 67 dC Siege of Japha (en)

Galilea (llatí: Galilaea, grec antic: Galilaia, hebreu: הגליל‎, àrab: الجليل; lit. 'circuit') és una ampla regió situada al nord de Palestina ocupada per l'Estat d'Israel, segons la terminologia israeliana té tres parts: l'Alta Galilea, la Baixa Galilea i la Galilea occidental, també anomenen la costa Nord d'Israel. És una zona de població majoritàriament palestina,^[1] que Israel intenta canviar mitjançant la construcció d'assentaments i l'expulsió de la població autòctona àrab^[2] en el que anomena 'Judaització de Galilea'.^[3][4][5]

Geografia

Galilea és el nom que l'estat colonial d'Israel dóna a una regió muntanyosa al nord de Palestina, amb una plana fèrtil que voreja el llac de Genesaret o de Tiberíades, també anomenat. És la part més fèrtil i rica de Palestina.

Engloba més d'un terç del territori ocupat per l'actual estat d'Israel. S'estén del riu Litani, al nord fins a les muntanyes Jabal Jarbū (anomenat pels colons Guilboa) i Jabal al-Karmil (anomenat pels colons Mont Carmel) al sud, i de la vall del Jordà a l'est fins a la rodalia del mar Mediterrani a l'oest, passant per les planures de Marj Ibn Amir, al nord de Jenin i Acre.

A la part muntanyosa hi ha les poblacions de Naïm (que significa bonic), Natzaret (mirador) i Canà (canyar).

La part del llac Tiberíades, on es troben les ciutats de Cafarnaüm, Corazín i Betsaida, és abundant tant en cereals, fruita, oliveres i vinyes, com també en pesca i derivats.

Altres ciutats són: Gath Hepher i Jotapata.

Bíblia

El nom apareix per primera vegada al Llibre de Josuè. Al Primer Llibre dels Reis (1 Re 9:11-13, es diu que Salomó va recompensar Hiram per a certs serveis efectuats amb aquest oferint-li una planura entre les muntanyes de Naftali. Hiram va quedar decebut pel regal i li va dir la terra de Cabul. Els Judeans li van dir Galil. Segons el Llibre dels Macabeus, Galilea va ser teatre de nombrosos combats quan els Judeans es van revoltar contra la dinastia Selèucida. És al Nou Testament que Galilea és sobretot citada. L'essència de la vida de Jesús s'hi desenvolupa. Els tres primers evangelis són consagrats a les seves activitats en aquesta regió.

Tiberi era l'emperador des de l'any 14 i els jueus de Palestina estaven a punt de la rebel·lió. L'any 26, tota la riba mediterrània es trobava sota dominació romana. Galilea estava governada per Herodes Antipas, més conegut per Herodes el Tetrarca, i Judea acabava d'ésser posada en mans d'un nou governador: Ponci Pilat, que entrà amb llur exèrcit romà dins Jerusalem des de llur base de Cesarea.

Un dels onze apòstols, Jaume, li fou assignada la regió més occidental de l'Imperi, allà on s'acabava el món: Hispània. Hi va restar predicant set anys a Galícia, des d'on marxà a altres parts de la província hispànica per a retornar, temps després a llur terra, Galilea. Fou llavors quan Herodes Agripa I, fill d'Aristòbul i net d'Herodes el Gran (a mans del qual moriren els innocents), rei d'Iturea i Galilea (ambdues riberes del nord del riu Jordà) prengué a Jaume i el va fer escapçar, a l'estil romà: amb espasa. Era l'any 44.

L'expressió de Galilea de les Nacions (per exemple Mt 4:15) Galil ha Goyim, deixa pensar que simbolitzava que es volia convertir en una regió diferenciada de Judea i del Temple de Jerusalem.

Història

En l'època de Jesús ja hi havia uns 300.000 habitants.

Com que la població s'ha anat fusionant amb estrangers, que no són jueus de religió, els galileus no són ben vistos pels jueus fervents, que anomenen la regió Galilea dels gentils una cosa semblant a districte dels ateus.

Durant el període romà, la província de Palestina va ser dividida en tres regions, la Judea, la Samària i la Galilea.

Després de la presa de control de la regió pel califat àrab l'any 638, aquesta va formar part del jund d'Urdunn (Jordània). El Shi'a Fatimid va prendre el control de la regió en els anys 900; una secta venerant el califa Fatimid al-Hakim biAmr Allah va formar la religió drusa, al centre-nord de la Galilea.

Durant les Croades, va ser organitzada en Principat de Galilea, una de les més importants senyories de les Croades.

Al començament del segle xx, va ser colonitzada pels àrabs, els drusos i minories com els circassians i els jueus. La població jueva va augmentar ràpidament per la immigració sionista.

Després de la guerra araboisraeliana de 1948, la Galilea passa a ser ocupada per Israel, que durà aa terme un procés d'expulsió i neteja ètnica contra la població local palestina. Una gran part de la població fuig, deixant pobles sencers buits; tanmateix, hi van restar més palestins que en la majoria d'altres zones, particularment a causa d'un acostament amb els drusos. Els kibboutzim al voltant de la mar de Galilea van ser bombardats per l'artilleria de l'exèrcit sirià. Els bombardaments van cessar després de la conquesta israeliana de l'Altiplà del Golan el 1967.

Durant els anys 70 i 80, l'OAP va fer operacions per alliberar pobles de l'Alta Galilea del Líban estant.

El 2004, hi havia 1,2 milions de residents al territori anomenat per Israel Galilea, dels quals la majoria, un 53,1% eren àrabs.^[1] L'Agència Jueva ha provat d'augmentar la població jueva en aquesta zona amb la seva política racista de neteja ètnica instal·lant desenes d'assentaments,^[6][5] però la població autòctona àrab encara hi és majoritària.

Vegeu també

• Hararit

Referències