George Sarton
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 agost 1884 Gant (Bèlgica) |
| Mort | 22 març 1956 (71 anys) Cambridge (Massachusetts) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Gant |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història de la ciència |
| Ocupació | historiador, professor d'universitat, químic |
| Ocupador | Universitat Harvard |
| Membre de | Acadèmia Medieval d'Amèrica (membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica) (1938–) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Internacional d'Història de la Ciència Koninklijke Vlaamse Academie van België voor Wetenschappen en Kunsten Reial Societat d'Edimburg Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Societat Filosòfica Americana Acadèmia Àrab de Damasc |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Bernard Cohen, Aydın Sayılı (en)  i Robert King Merton |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Mabel Elwes |
| Fills | May Sarton |
Premis
| |
George Sarton (Gant, 31 d'agost de 1884 - Cambridge, 22 de març de 1956), nom complet George Alfred Leon Santon, és considerat el fundador de la història de la ciència com a disciplina acadèmica.
Nascut a Gant, es va doctorar en matemàtiques i el 1912 va fundar Isis, la primera revista sobre història de la ciència, matèria que ensenyà a diverses universitats, especialment a Harvard. En el seu honor s'atorga anualment la Medalla George Sarton, que premia els investigadors sobre ciència del passat.[1]
Entre les seves aportacions destaca el lligam que va establir entre la ciència i la màgia abans del racionalisme, l'atenció que va prestar a biografies de pensadors àrabs i perses i una enciclopèdia de conceptes usats fins al segle xiv.
Referències
- ↑ «George Sarton». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
