Gerardus Bolland
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 juny 1854 Groningen (Països Baixos) |
| Mort | 11 febrer 1922 (67 anys) Leiden (Països Baixos) |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, professor d'universitat, escriptor |
| Ocupador | Universitat de Leiden, professor ordinari neerlandès (1896–1922) Universitat de Leiden |
| Membre de | Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (1916–) |
| Alumnes | Jacobus Maurits Fraenkel |
Gerardus Johannes Petrus Josephus Bolland (Groningen, 9 de juny de 1854 - Leiden, 11 de febrer de 1922) fou un filòsof i lingüista neerlandès autodidacta.[1]
Vida i obra
Bolland nasqué en una família humil de Groningen, però aconseguí obtenir una plaça de mestre, també fou professor d'anglès i alemany a Batavia, a les Índies orientals neerlandeses. El 1896 aconseguí obtenir una plaça de professor de filosofia que havia quedat vacant a la Universitat de Leiden. Amb les seves classes i la seva recerca va ser responsable de reviure als Països Baixos l'interès per Hegel al tombant de segle xx.[2]
També feu estudis sobre el cristianisme primitiu i seguí els treballs de Bruno Bauer, explicant que el cristianisme es desenvolupà a partir de cultes precristians a través d'un procés de sincretisme.[2]
L'estil particular de la seva manera de redactar el neerlandès li meresqué algunes crítiques.[2]
Fou un dels primers intel·lectuals en ser nomenat membre corresponent de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis catalans el 1916 (fou el membre corresponent número 4).[2]
El 1922 es creà la Bolland Genootschap voor Zuivere Rede (‘Societat Bolland de la Raó Pura’), que té per òrgan la revista De Idee.[2]
Publicacions
- Hegel: Eene Historische Studie (1898)
- Zuivere Rede. Een boek der wijsheid voor vrienden (1904)
- Gnosis en Evangelie: eene historische studie (1906)
- Hegel's Phänomenologie des Geistes (1907)
- De Evangelische Jozua (1907)
Referències
Enllaços externs
- Biografia (en neerlandès
