Giorgio Parisi

Infotaula de personaGiorgio Parisi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 agost 1948 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria quàntica de camps, mecànica estadística, cristall d'espín, sistema complex, DGLAP, equació de Kardar–Parisi–Zhang, física i física teòrica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, físic teòric, professor d'universitat, científic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Roma La Sapienza
Universitat de Roma II Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia de les Ciències de Torí (2022–)
Academia Europaea (2009–)
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (2003–)
Accademia Nazionale dei Lincei (1987–)
Acadèmia Francesa de les Ciències Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralPierfrancesco Urbani (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2021)  Clarivate Citation Laureates
  • (2021)  Premi Wolf
  • (2021)  Premi Nobel de Física
  • (2021)  Premi Wolf en Física
  • (2018)  Premi Pomeranchuk
  • (2016)  Premi Lars Onsager
  • (2015)  Premi Física d'Alta Energia i Partícules
  • (2011)  Premi dels Tres Físics
  • (2011)  Medalla Max Planck
  • (2007)  Premi Microsoft
  • (2005)  Premi Dannie Heineman de física matemàtica
  • (2002)  Premi Enrico Fermi
  • (1999)  Medalla Dirac d'ICTP
  • (1992)  Medalla Boltzmann
  • (1986)  Premi Feltrinelli
  •  Premi Lagrange Modifica el valor a Wikidata
Lloc webchimera.roma1.infn.it… Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): giorgioparisi Modifica el valor a Wikidata

Giorgio Parisi (Roma, 4 d'agost de 1948) és un físic teòric italià. La seva recerca s'ha focalitzat en teoria quàntica de camps, mecànica estadística i sistemes complexos. Les seves contribucions científiques més conegudes són les equacions d'evolució de la QCD per a les densitats de partons, conegudes com a equacions Altarelli–Parisi o DGLAP,[1] la solució exacta del model Sherrington–Kirkpatrick de cristalls d'espín, l'equació Kardar–Parisi–Zhang que descriu les escales dinàmiques de creixement d'interfícies, i l'estudi del comportament col·lectiu de bandades d'ocells.[2] El 2021 va rebre el premi Nobel en Físiques conjuntament amb Klaus Hasselmann i Syukuro Manabe per les seves contribucions fonamentals a la teoria de sistemes complexos, en particular "per la descoberta de la interacció de desordre i fluctuacions en sistemes físics de l'escales atòmica a planetària."[3]

Giorgio Parisi es va doctorar a la Universitat de Roma La Sapienza el 1970 sota la supervisió de Nicola Cabibbo. Va ser investigador al Laboratori Nazionali di Frascati (1971–1981) i científic-visitant a la Universitat de Colúmbia (1973–1974), Institut des hautes études scientifiques (1976–1977), i École Normale Supérieure (1977–1978). Del 1981 al 1992 fou catedràtic de Física Teòrica a la Universitat de Roma II i és ara professor de Teories Quàntiques a la Universitat de Roma La Sapienza. Fou un membre de la Col·laboració Simons que resolgué el "Problema del Cristall".[4] El 2018, va ser elegit president de l'Accademia dei Lincei.[5]

D'ençà 2016, Giorgio Parisi ha estat dirigint el moviment "Salviamo la Ricerca Italiana" per tal de pressionar els governs italians i europeus per finançar la recerca bàsica per sobre del nivell de subsistència.[6]

Honors i premis

Giorgio Parisi és membre del Accademia dei Lincei i membre estranger de l'Acadèmia francesa de Ciències, la Societat Filosòfica americana, i l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.[7][8][9] Ha rebut nombrosos premis, entre els qualsː

  • Premi Feltrinelli, 1986.
  • Medalla Boltzmann, 1992.
  • Medalla Dirac de l'ICTP, 1999.
  • Premi Enrico Fermi, 2002.
  • Premi Dannie Heineman de Física Matemàtica, 2005.
  • Premi Nonino “Un Mestre italià del nostre Temps”, 2005.
  • Premi Microsoft, 2007.
  • Premi Lagrange, 2009.[10]
  • Medalla Max Planck, 2011.
  • Premi Nature Mentoring de Ciència a Itàlia, 2013.[11]
  • Premi de la Societat Europea de Física en fisica de partícules i d'altes energies (HEP-EPS), 2015.
  • Premi Lars Onsager, 2016.
  • Premi Pomeranchuk, 2018.
  • Premi Wolf, 2021.
  • Clarivate Citation Laureates, 2021.
  • Premi Nobel de Física, 2021.

Publicacions seleccionades

  • Parisi, Giorgio. Statistical Field Theory. Addison Wesley, 1988. ISBN 978-0201059854. 
  • Mézard, Marc. Spin glass theory and beyond. Singapore: World Scientific, 1987. ISBN 978-9971-5-0115-0. 
  • Parisi, Giorgio. La chiave, la luce, l'ubriaco. Roma: Di Renzo Editore, 2006. ISBN 978-88-8323-149-0. 
  • Parisi, Giorgio. Quantum Mechanics. Cambridge University Press, 2009. ISBN 978-0-521-86963-8. 
  • Parisi, Giorgio. Theory of Simple Glasses. Cambridge University Press, 2020. ISBN 9781108120494. 

Referències

  1. ↑ «Asymptotic Freedom in Parton Language». Nucl. Phys. B 126 (1977) 298-318, 1977. [Consulta: 5 octubre 2021].
  2. ↑ Parisi won the Nobel prize in physics in 2021. Nuzzo, R. Proceedings of the National Academy of Sciences, 103, 21, 2006, pàg. 7945–7947. Bibcode: 2006PNAS..103.7945N. DOI: 10.1073/pnas.0603113103. PMC: 1472410. PMID: 16705030 [Consulta: free].
  3. ↑ «All Nobel Prizes in Physics» (en anglès americà). NobelPrize.org. [Consulta: 5 octubre 2021].
  4. ↑ «Simons Collaboration: Cracking the Glass Problem». Simons Foundation.
  5. ↑ «Il fisico Giorgio Parisi eletto presidente dell'Accademia dei Lincei». ANSA, 22-06-2018.
  6. ↑ «Italian scientists protest 'serious neglect' of research». Science.
  7. ↑ «Giorgio Parisi». French Academy of Sciences.
  8. ↑ «APS Member History». search.amphilsoc.org. [Consulta: 17 març 2021].
  9. ↑ «Giorgio Parisi». National Academy of Sciences.
  10. ↑ «Lagrange-CRT Foundation Prize winners.». CRT Foundation.
  11. ↑ «Nature Prize for Mentoring in Science – Italy». Nature.

Enllaços externs

  • Giorgio Parisi home page
  • Giorgio Parisi google scholar