Glicòsid
Un glicòsid, de vegades heteròsid, és una molècula orgànica formada per un glúcid (un hidrat de carboni o sucre; derivat de glucosa) o galactòsid (derivat de galactosa). El primer tipus s'anomena glucòsid,[1] mentre el segon tipus s'anomena galactòsid.[2]
Un glicòsid té un enllaç glicosídic amb un altre compost. Aquest enllaç pot ser O-glicosídic (per mitjà d'un oxigen) o S-glicosídic (mitjançant un sofre) però ha de formar-se a la posició del carboni anòmer del glúcid per a formar un glicòsid.
Els glicòsids són presents en gran nombre de vegetals, localitzats en algunes cèl·lules. La major part d'ells té una activitat fisiològica intensa i, tot i la seva toxicitat, constitueixen una classe de medicament molt apreciat.
Classificació
Els glicòsids es poden classificar segons el tipus de la seva aglicona, és a dir, segons el compost que s'uneix al glúcid per mitjà de l'enllaç glicòsid:
- Glicòsids antraquinònics, contenen una aglicona derivada de l'antraquinona. Presents l'àloe vera, per exemple.
- Glicòsids fenòlics simples, amb una aglicona d'estructura de fenol simple.
- Glicòsids alcohòlics, amb una aglicona de tipus Grup hidroxil (-OH). N'és un exemple la salicina.
- Glicòsids flavònics, als quals l'aglicona és un derivat dels flavonoides. Es tracta d'un grup molt ampli que comparteix la propietat d'ésser antioxidants.
- Glicòsids cardiotònics, amb una aglicona composta per un nucli esteroideu. El seu nom ve del fet que són utilitzades per al tractament d'algunes malalties cardíaques com, per exemple, l'arrítmia.
- Glicòsids cumarínics, amb aglicona derivat de la cumarina.
- Glicòsids cianogènics, als quals l'aglicona conté un grup cianur (verí). Aquestes es troben a les fulles i sobretot llavors d'algunes plantes i poden generar àcid cianhídric.
