Goði

Imatge d'un goði i el seu poble encapçalant un sacrifici a Thor, de J. L. Lund

Goði o godi (del nòrdic antic: (pl.) goðar, (f.) Gyðja[1]) és un terme que identifica un sacerdot i cabdill tribal a l'Escandinàvia precristiana. El bisbe arrià Ulfilas esmenta el terme en el seu Codex argenteus en idioma gòtic com a gudja, i l'equipara a sacerdot, però en nòrdic antic gyðja correspon només al sacerdoci femení en la seva forma gòtica.[2]

A Escandinàvia, sobreviuen testimonis en idioma protonòrdic de la forma gudija en pedres rúniques com la catalogada N KJ65 O a la rundata,[3] i en nòrdic antic a la pedra rúnica de Glavendrup (DR 209) i pedra rúnica d'Helnæs (DR190), ambdues de Dinamarca. Hi ha alguns llocs, com Gudby a Södermanland, Suècia, l'origen dels quals probablement està vinculat als godi.[4]

No hi ha altres testimonis històrics llevat d'Islàndia en què el qualificatiu goðar hagi tingut un significat propi. El perfil dels goðar apareix en les sagues nòrdiques com a cap visible, religiós, polític i judicial, en la seva zona d'influència, districte (nòrdic antic: goðorð). El goði, però, no era un cap territorial; més aviat era líder de diversos grups d'interès que contínuament feien plets o negociaven per afavorir el seu estatus.[5] A la Islàndia precristiana, els temples pagans pertanyien i eren mantinguts de manera privada per un hofgoði o sacerdot del temple. Van ser part important en el sistema polític islandès, fins i tot molt després de la introducció del cristianisme. El seu nombre, il·limitat en un principi, es va fixar més tard cap a l'any 964 en tres per cada districte judicial, nombre que es va incrementar en els primers anys del segle xi.

La jerarquia d'un goðorð era hereditària i comprometia el clan familiar, encara que no necessàriament havia de passar al fill primogènit. El goðorð podia ser comprat, compartit i fins i tot regalat.[6]

Aquesta autoritat va desaparèixer cap al 1262, quan l'Estat Lliure d'Islàndia es va incorporar a la corona de Noruega.

Neopaganisme

El terme goði es fa servir sovint com un títol sacerdotal entre els creients del neopaganisme germànic, especialment el corrent Ásatrú.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Saga de Vápnfirðinga (cap. 5) menciona a una hofgyðja o sacerdotessa del temple, encara que és una informació que no pot ser contrastada amb altres fonts per confirmar la seva existència sigui certa.
  2. ↑ An Icelandic-English dictionary by Richard Cleasby and Gudbrand Vigfusson (1874) p. 208.
  3. ↑ Vegeu article gotiska a Nationalencyklopedin (1992)
  4. ↑ Hellquist, Elof. (1966). Svensk etymologisk ordbok. C.W.K. Gleerups förlag, Lund. p. 308
  5. ↑ Byock, Jesse (2001), Viking Age Iceland. Penguin Books, ISBN 978-0-14-029115-5 p. 186
  6. ↑ Byock, Jesse (2001), Viking Age Iceland. Penguin Books, ISBN 978-0-14-029115-5 p. 14

Bibliografia

  • Byock, Jesse L. (1993). Goði. Entry in Medieval Scandinavia, an Encyclopedia (Phillip Pulsiano, ed.), 230-231. Garland: NY and London, ISBN 0-8240-4787-7.
  • Jón Hnefill Aðalsteinsson (1998). Blót and Þing: The Function of the Tenth-Century Goði, in A Piece of Horse Liver: Myth, Ritual and Folklore in Old Icelandic Sources, 35-56. Reykjavik, ISBN 9979-54-264-0.
El contingut d'aquest article incorpora material del Volum {{{Tom}}} de l'Enciclopedia Universal Il·lustrada Europeo-Americana (Espasa), amb copyright anterior al 1944, que es troba en el domini públic.