Granollers

Per a altres significats, vegeu «Granollers (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaGranollers
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 36′ 30″ N, 2° 17′ 20″ E / 41.60833°N,2.28889°E / 41.60833; 2.28889
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Oriental Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalGranollers Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població63.092 (2023) Modifica el valor a Wikidata (4.234,36 hab./km²)
Llars236 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciGranollerí, granollerina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície14,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud145 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniEsteve màrtir i Plàcid de Subiaco Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Batllessa Modifica el valor a WikidataAlba Barnusell i Ortuño (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Pressupost93.474.081,36 € (2022) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08400–08403 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
UTC+01:00 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE08096 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT080961 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgranollers.cat Modifica el valor a Wikidata

Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.

La Porxada, edifici renaixentista que servia de llotja de gra, n'és l'edifici més emblemàtic. La Porxada es va acabar de construir entre els anys 1586 i 1587 a partir d'un projecte que havia encarregat el Consell de la Vila al mestre Bartomeu Brufalt. L'edifici té unes dimensions de 24 metres de llarg per 15,65 d'ample i està format per 15 columnes d'ordre toscà que sostenen una teulada de quatre vessants.

Al carrer de Corró, trobem l'antic hospital de Sant Domènec, ara Sala Francesc Tarafa, un exemple d'arquitectura gòtica restaurada. Granollers viu del comerç i de les indústries. Però, a la part sud del terme, el paratge de Palou encara conserva zones agrícoles.

Geografia

Història

Els vestigis més antics que s'han trobat a Granollers tenen una antiguitat de més de 4.000 anys, encara que les troballes arqueològiques més importants són les de la necròpolis de Can Trullàs, de l'època romana, moment en què la vila era identificada amb el topònim de Semproniana, que amb el temps va acabar perdent.[1] Fins a l'any 944 no apareixerà la primera referència del topònim Granollers, citat com a Granularios Subteriore.

El seu emplaçament entre l'antiga Via Augusta romana i el Camí Ral de Barcelona a Vic va marcar el seu ràpid desenvolupament agrícola, amb la possibilitat de comercialitzar els excedents en concorreguts mercats setmanals. És per aquest motiu que a partir de l'any 1040 ja s'esmenta el mercat granollerí, fent de Granollers el centre neuràlgic del Vallès Oriental.[2]

Durant els segles XIII, XIV i XV, l'Església, el senyor feudal de la Roca i la Corona es disputen el territori de Granollers. Aquesta contínua situació de bescanvi va fer que els granollerins recaptessin 10.000 florins que van posar en mans del rei Alfons IV perquè comprés la vila i la incorporés definitivament a la Corona. Des d'aquest moment, Alfons IV declarava la vila com a carrer de Barcelona (1418).

Les muralles es van començar a bastir el 1291 i es van aixecar entre el 1366 i el 1380 sota el regnat de Pere III. Van ser enderrocades a finals del segle xix però es conserven restes de les refetes en el segle xvi. Tenien un traçat hexagonal amb onze torres de defensa i un camí de ronda conegut com a "corredossos". Els cinc portals d'entrada coincideixen amb les vies de comunicació que hi havia i tenien una capella al damunt: el de Barcelona, la de Sant Cristòfol; el de Caldes, la de Santa Anna; el de Corró, la de Sant Antoni; el de Bell-lloc, la de Sant Roc, i el de la Roca, la de Santa Esperança. Quan es van enderrocar les muralles es van traslladar les capelles a un costat del carrer.

Durant deu anys (1462-72) es va produir una guerra civil que enfrontava la monarquia de Joan II i la Generalitat. La vila de Granollers, sota el domini dels senyors de Pinós, va prendre partit per la Generalitat. Durant aquest conflicte (1466) va morir a Granollers el Conestable de Portugal, candidat a la Corona d'Aragó. Tot i que Granollers va prendre posició contra Joan II, en acabar la guerra el monarca va atorgar els privilegis que ja havia donat el rei Alfons IV, el 1418. El segle xv encara havia de dur més conflictes a Granollers, a causa de la Segona Guerra de Remença.

L'estabilitat del segle xvi, l'augment demogràfic i la prosperitat del mercat consolidaren el desenvolupament de Granollers exemplificat amb la construcció d'importants edificis com la nova església parroquial gòtica de Sant Esteve, sobre la romànica del segle xi; el desaparegut Convent dels Caputxins; l'església de Sant Francesc o la Porxada. Altres aspectes d'aquest segle d'or, tal com qualificà el metge i historiador Alfred Canal el segle xvi, són la gran activitat del Consell o Universitat o la construcció de noves capelles sobre les muralles. Aquesta prosperitat es va truncar de nou per la lluita durant la Guerra dels Segadors, en la qual va intervenir el síndic granollerí Joan Domènec.

Durant la Guerra del Francès (1808-14), Granollers es va oposar a l'ocupació napoleònica i va ser seu de la Junta del Partit del Vallès. El conflicte de la tercera guerra carlina va ser el que va afectar més la vila. 3.000 carlins comandats per Martí Miret i Caraltó van assaltar Granollers el 17 de gener de 1875 i van segrestar l'alcalde i trenta-tres persones més que van ser alliberats previ pagament d'un rescat.[3]

A mitjan segle xix, l'activitat econòmica de la capital del Vallès Oriental va esdevenir gradualment més industrial i comercial que agrícola, reorientant la seva economia cap a la indústria tèxtil. Aquest dinamisme va acompanyar-se d'una millora significativa de les comunicacions, com és la inauguració del nou traçat de la carretera de Barcelona a Vic (1848) i l'arribada de les dues línies de tren (1854 i 1876).[2]

Al principi del segle passat, s'incorporen a Granollers el Lledoner (1922), segregat de les Franqueses del Vallès, i el municipi de Palou (1928). D'aquesta forma, la ciutat consolidava la configuració longitudinal, amb l'actual carretera com a eix principal.

Durant la Segona República, la ciutat va viure un procés de canvi social i polític general, amb alguns esdeveniments especials com els Fets d'Octubre de 1934. La Guerra Civil (1936-1939) també es va patir amb molta duresa: hi ha haver quatre bombardejos de l'aviació italo-germana, el primer dels quals, el 31 de maig de 1938, va causar centenars de ferits, morts i molts estralls.[4] Un dels fets més destacats de la postguerra és la celebració de la primera Fira de l'Ascensió el 1943, i que amb els anys depassarà l'àmbit local. Són anys de mancances i de recessió econòmica i no és fins al 1952 que se suprimeix el racionament dels productes de primera necessitat. Entre 1956 i 1975 hi va haver un creixement demogràfic molt destacat, a causa, principalment, de la immigració i de l'augment de la natalitat, que va propiciar un important increment del parc d'habitatges i el desenvolupament de la trama urbana.

D'altra banda, la crisi del tèxtil de meitat dels anys 60 va donar pas a una indústria més diversificada, un dels trets destacats de l'economia granollerina. La mort del general Franco, el novembre de 1975, comporta la legalització de diversos partits polítics que concorreran a les primeres eleccions generals de 1977, primer, i a les municipals de 1979, després, que guanya Rafel Ballús, del PSC, el qual serà alcalde fins al 1986, quan serà substituït per Josep Pujadas. El 1988 es constitueix a Granollers el Consell Comarcal, el primer president del qual va ser Josep Serratusell, de CiU.

La Porxada

L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona '92 en la modalitat d'handbol.

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
193 233 236 1.581 1.901 5.260 6.369 6.888 7.419 8.048

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
9.153 12.699 13.960 15.480 20.194 30.066 45.300 50.562 52.303 52.303

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
50.951 51.600 52.423 54.634 56.456 58.940 60.122 59.691 59.954
 59.930

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
60.174
 60.981
 62.419
 61.983 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Ferrocarril

Estació de Granollers Centre.

A Granollers hi ha tres estacions de tren. L'estació de Granollers Centre[5] i l'Estació de les Franqueses - Granollers Nord[6] estan situades a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de Rodalies de Catalunya de les línies R2, R2 Nord. A l'Estació de Granollers Centre també hi tenen parada els trens de la línia R8 i de la línia R11. Les línies R2, R2 Nord i R8 pertanyen als serveis de rodalia de Barcelona i els trens de la línia R11 als serveis de regionals. L'estació de Granollers-Canovelles,[7] està situada a la línia Barcelona-Ripoll, i hi tenen parada els trens de Rodalies de Catalunya de la línia R3, també dels serveis de rodalia de Barcelona. Tots els serveis són operats per Renfe Operadora.

Serveis amb parada a Granollers
Línia << >> Servei Estació
Castelldefels terminal rodalia Granollers Centre i Les Franqueses-Granollers Nord
Aeroport per Granollers Centre Maçanet-Massanes rodalia Granollers Centre i Les Franqueses-Granollers Nord
L'Hospitalet de Llobregat per Vic La Tor de Querol rodalia Granollers-Canovelles
Martorell per Cerdanyola Universitat terminal rodalia Granollers Centre
Barcelona-Sants per Girona Portbou regional Granollers Centre i Les Franqueses-Granollers Nord

Eleccions

Eleccions municipals

Resultats electorals - Granollers, 2023
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Alba Barnusell Ortuño 9.237 13 41,03%
ERC-AM Núria Maynou i Hernández 2.737 4 12,10%
Junts per Catalunya Àlex Sastre i Prieto 2.637 3 11,71%
Granollers Primàries Joan Ricart Angulo 1.519 2 6,74%
Partit Popular José María Moya Losilla 1.443 2 6,40%
Vox María Cristina Tarrés Martínez 1.280 1 5,68%
En blanc 308 - 1,22%
Total 22.512 25

Festa Major de Blancs i Blaus

Considerada una de les millors festes majors de Catalunya, la Festa Major, que té lloc la setmana de l'últim dijous d'agost, es basa en la recuperació d'una antiga aposta feta a la ciutat l'any 1897. Aquell any, dos rajolers, el Rayo i l'hereu Maynou, van dividir la ciutat un dilluns de juliol competint entre ells per veure qui era capaç de fer més rajoles en una hora. Aquesta és l'anècdota que va generar la creació de les colles de Blancs i Blaus, veritables protagonistes de la festa.

La Festa Major de Granollers té dues característiques molt clares: la rivalitat únicament festiva entre les colles dels Blancs i dels Blaus i la massiva participació de públic, que reuneix a desenes de milers de persones a la festa. L'eix central és una competició entre les dues colles per veure quina anima més la Festa Major. La colla guanyadora disposarà del privilegi d'escollir i portar el pregoner de l'any següent.

Personatges il·lustres

Categoria principal: granollerins
Esportistes
Categoria principal: esportistes granollerins
Categoria principal: jugadors d'handbol granollerins
  • Joan Barbany i Pujol, jugador d'handbol
  • Jordi López Felpeto, futbolista
  • Jordi Núñez i Carretero, jugador d'handbol
  • José Antonio Cabrera Sánchez, jugador d'handbol
  • Josep Canal i Viñas, futbolista
  • Josep Arenas i Garrell, futbolista i tècnic de futbol base, músic i impressor; Medalla de la Ciutat de Granollers (2009)
  • Esteve Ferrer i Casañas (1925-1996), treballà en el camp de l'esport —bàsquet, handbol, voleibol, natació, i atletisme- i activista cultural -com la consolidació de la Festa Major de Blancs i Blaus-; Medalla de la Ciutat de Granollers (2000, a títol pòstum)
  • Rafael González Santos (1954-2000), jugador d'handbol i activista i promotor cultural, esportiu, polític i social de la ciutat; Medalla de la Ciutat de Granollers (2002, a títol pòstum)
Arquitectura
Arts plàstiques
  • Vicent Albarranch i Blasco, artista, pintor
  • Antonio Alcalde Carrillo (1932-2018), fotògraf
  • Ramon Aumedes i Farré, escultor i constructor d'imatgeria festiva del Taller Sarandaca
  • Josep Lluís Arimany Nicolau, pediatre i pintor[cal citació]
  • Jordi Benito i Verdaguer, artista
  • Joan Josep Biscarri, rajoler[cal citació]
  • Josep Bosch i Plans (1897-1966), fotògraf
  • Antoni Botey i Gómez, promotor cultural, Medalla de la Ciutat de Granollers (2010, a títol pòstum)
  • Joan Canal i Pascual (1906–1988), sabater, excursionista i gran aficionat a la fotografia[cal citació]
  • Pere Cornellas i Aligué (1950), fotògraf[cal citació]
  • Antoni Cumella i Serret (1913-1985), terrisser i ceramista, Creu de Sant Jordi (1981), Fill predilecte de Granollers (1982)
  • Antoni Cumella i Vendrell, conegut com a Toni Cumella (1951), ceramista, fill d'Antoni Cumella i Serret.
  • Josep Escobar i Saliente (1908-1994), dibuixant
  • Pere Espaulella i Bufia (1932-2018), fotògraf[cal citació]
  • Joan Font i Domènech (1901-1988), registrador de la propietat, entusiasta de la fotografia, vinculat a diverses activitats artístiques, culturals i esportives[cal citació]
  • Amador Galí, rajoler[cal citació]
  • Amador Garrell Soto (1916-2000), dibuixant, Fill predilecte de Granollers (2000)
  • Francesc Gorgui Ramentol, "en Gurgui" (1904-1986), quiosquer i gran aficionat a la fotografia[cal citació]
  • Joan Guàrdia i Requesens (1900-1982), sabater, aficionat a la fotografia i el cinema[cal citació]
  • Josep Masana i Fargas, fotògraf
  • Paco Merino Pavo, artista, pintor, i dibuixant[cal citació]
  • Josep Lluís Navarro, artista, pintor, escenògraf i dibuixant[cal citació]
  • Jordi Riera Pujal, artista plàstic, escriptor, estudiós i divulgador del còmic i l'humor gràfic
  • Francesc Serra i Castellet, pintor i dibuixant, passà la joventut a Granollers
  • Bartomeu Serret i Argemí, pintor[cal citació]
  • Ermengol Vinaixa i Gaig, dibuixant, fotògraf i pintor
  • Jaume Oller i Tintó (1919-1999), fotògraf, activista veïnal i líder social[cal citació]
Arts escèniques
Escriptors
Ciència i medicina
  • Toni Arrizabalaga, biòleg, director i conservador del Museu de Ciències Naturals de Granollers[cal citació]
  • Manel Balcells i Díaz (1958), metge i polític
  • Alfred Canal i Comas (1884-1942), metge i historiador[cal citació] [10]
  • Pius Canal i Anfres, metge[cal citació]
  • Pius Canal i Canals, metge i polític
  • Xavier Castellsagué (1959-2016), metge i investigador, especialista en el virus del papil·loma; Medalla de la Ciutat (2018, a títol pòstum)
  • Marta Estrada i Miyares, científica, Creu de Sant Jordi (2004), Medalla de la Ciutat de Granollers (2005)
  • Emili Huguet i Serratacó, conegut com a Huguet del Villar (1871-1951), naturalista i geògraf
  • Jordi Icart i Castelló, espeleòleg i excursionista, Medalla de la Ciutat (2007, a títol pòstum)
  • Antoni Jonch i Cuspinera (1916-1992), farmacèutic i zoòleg, Creu de Sant Jordi (1985), Fill predilecte de Granollers (1994)
  • Salvador Llobet i Reverter (1908-1991), professor universitari i geògraf, Fill predilecte de Granollers (1989)
  • Oriol Muntanya i Tuset, metge, mestre i polític, Medalla de la Ciutat (2005, a títol pòstum)[cal citació]
  • Carles Vallbona i Calbó (1927-2015), metge, Fill predilecte de Granollers (1998), Creu de Sant Jordi (2015)
  • Ramon Torent i Torrabadella, metge
  • Miquel Boix i Carreras, químic, polític i director de l'Escola Municipal de Treball de Granollers, Medalla de la Ciutat de Granollers (2005), Creu de Sant Jordi (2002)
  • Joan Obiols i Vié, psiquiatre, professor universitari, rector de la Universitat de Barcelona
  • Eva Oriol Pibernat, científica física, meteoròloga[cal citació]
  • Dionís Puig i Soler (1854-1921), meteorologista, Fill adoptiu de Granollers (1910)
  • Francesc Fàbregas i Mas, metge i polític, Fill adoptiu de Granollers (1928)
  • Josep Maria Campos i Tarrech, metge, Medalla de la Ciutat de Granollers (2012)
  • Tomàs Torrabadella i Fortuny (1848-1912), farmacèutic i aficionat a la fotografia
  • Francesc Jané i Carrencà (1938), metge i professor universitari; Medalla de la Ciutat (2015)
  • Ramon Torent i Torrabadella, metge


Gastronomia i restauració
Polítics
  • Óscar Pelayo Entrialgo, polític i promotor cultural, Medalla de la Ciutat (2002)[cal citació]
  • Xavier Quincoces i Boter (1943-2003), activista social i polític, Medalla de la Ciutat (2006, a títol pòstum)[12]
  • Joan Martí Torres i Garrell (1921-2004), polític i sindicalista; Medalla de la Ciutat (2005, a títol pòstum)
Nascuts al Lledoner, actualment pertanyent a Granollers
Nascuts a l'antic municipi de Palou
Altres
  • Antoni Tintó i Baró, primer ciutadà de Granollers.[cal citació] El 9 de març de 1922 el rei Alfons XIII va concedir el títol de ciutat a Granollers.
  • Antònia Roura i Barbany, modista, promotora social, fundadora de la Fundació Privada Antònia Roura per a la gent gran, Filla adoptiva de Granollers (1998)
  • Antoni Espí i Grau, mestre docent [cal citació]
  • Francesc Estabanell i Demestre, empresari, polític, President d'Estabanell y Pahisa [cal citació]
  • Mariano Ganduxer Relats, empresari, intendent mercantil [cal citació]
  • Josep Garrell i Soto, activista cultural, Medalla de la Ciutat (2006) [cal citació]
  • Esteve Gilabert de Bruniquer, notari públic, escrivà de ració del Consell Municipal de Barcelona i síndic de la ciutat (1608) [cal citació]
  • Martí Grivé i Cuní, bisbe
  • Hermínia Jubany i Berga, activista [cal citació]
  • Pere Maspons i Camarasa, comerciant, escriptor i mecenes
  • Maria Lluïsa Algarra i Coma, primera jutgessa de l'Estat Espanyol, titular del Jutjat de Granollers el 2 de desembre de 1936.[13]
  • Miquel Montané i Molina, activista veïnal, Medalla de la Ciutat de Granollers (2008)
  • Joan Parera i Casanovas (1888-1939), industrial, mecenes Fill predilecte de Granollers (1934)
  • Ricard Pedrals i Blanxart, pedagog i capellà
  • Francesc de Perpinyà Sala i Sasala, ciutadà honrat, militar de la Guerra de Successió Espanyola
  • Joan Pi Cabanas, mecànic jubilat, activista cultural, social i polític, fundador i president de l'Associació d'Exinternats del Franquisme a Catalunya[cal citació]
  • Fernando Polo Pérez, activista veïnal[cal citació]
  • Josep Maria Puchades i Benito, enginyer industrial, topògraf i cartògraf[cal citació]
  • Sandro Rey, vident[14]
  • Francesc d'Assís Ribas i Serra, mecenes, Fill adoptiu de Granollers (1908) [cal citació]
  • Miquel de Ricomà, bisbe[cal citació]
  • Mercè Riera Manté, promotora social, fundadora d'El Xiprer, Medalla de la Ciutat de Granollers (2007), Creu de Sant Jordi (2014)
  • Enrica Roca Florensa, activista[cal citació]
  • Jordi Baulíes i Cortal, advocat, politòleg i docent, ex-defensor del Ciutadà de Granollers (1997-2012)[cal citació]
  • Josep Sala i Perramon, activista cultural i veïnal, fundador de l'Esbart Dansaire de Granollers (1931)[cal citació]
  • Jordi Saurí i Conejero (1937), activista cultural, social i polític[cal citació]
  • Bertran de Seva, noble[cal citació]
  • Joan Bretcha i Forns, activista social i cultural, forner, farmacèutic i músic, Medalla de la Ciutat de Granollers (2011, a títol pòstum)[cal citació]
  • Pau Carbó i Roca, teòleg[15]
  • Maria Rosa Clusella i Sala, activista social, ex-vicepresidenta de l'ONCE. Medalla de la Ciutat de Granollers (2009, a títol pòstum)
  • Jaume Corbera i Tiana (1846-1927), comerciant, industrial tèxtil, mecenes, Fill predilecte de Granollers (1916) [cal citació]
  • Olga Pey i Rufí (1938), activista cívica i cultural; Medalla de la Ciutat (2016)
  • Mamadou Aliou Sylla, activista social; Medalla de la Ciutat (2019, a títol pòstum)
  • Joan Camp i Fontcuberta, empresari
  • Ramon Font i Terrades, advocat
  • Jaume Traserra i Cunillera, bisbe
  • Laia Balcells i Ventura, politòloga
  • Josep Redorta Lorente, advocat
  • Esteve Torent i Torrebadella, notari
  • Víctor Font i Manté, empresari

Entitats

Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa.
Equipaments municipals

Els principals equipaments de la ciutat són:

Teatre de Ponent
Esports
Esbarjo
Urbanisme

Referències

  1. ↑ «L'origen romà de Granollers». L'ombra d'un Somni, 27-11-2012.
  2. ↑ 2,0 2,1 Consell Comarcal del Vallès Oriental «Guia del Modernisme del Vallès Oriental.». Guia del Modernisme del Vallès Oriental. Arxivat de l'original el 2017-08-05 [Consulta: 10 setembre 2019]. Arxivat 2017-08-05 a Wayback Machine.
  3. ↑ «Els carlins prenen Granollers». Nació Digital, 27-06-2012. [Consulta: 1r gener 2013].
  4. ↑ Bassa, David «Granollers, un minut a l'infern». Sàpiens [Barcelona], núm. 66, abril 2008, p. 18 (annex monogràfic especial Catalunya sota les bombes). ISSN: 1695-2014.
  5. ↑ «Estació de tren Granollers-Centre | Ajuntament de Granollers». [Consulta: 1r agost 2023].
  6. ↑ «Estació de tren Granollers Nord-les Franqueses | Ajuntament de Granollers». [Consulta: 1r agost 2023].
  7. ↑ «Estació de tren Granollers-Canovelles | Ajuntament de Granollers». [Consulta: 1r agost 2023].
  8. ↑ «Granollers reconeix els In Crescendo, guanyadors del concurs Oh Happy Day de TV3». El Punt Avui, 14-12-2025. [Consulta: 1r febrer 2022].
  9. ↑ «Esteve Sarroca i Vergés (Granollers, 1899 - 1990). Escriptor i professor de català».
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=FGK
  11. ↑ «Anna Maria Palé, pregonera d’aquest any». [Consulta: 1r febrer 2022].[Enllaç no actiu]
  12. ↑ «Granollers concedeix la Medalla de la Ciutat a títol pòstum a Xavier Quincoces». 324cat, 16-07-2003. [Consulta: 1r febrer 2022].
  13. ↑ La primera jutgessa espanyola, una catalana exiliada a Mèxic
  14. ↑ «El vidente de Granollers, Sandro Rey víctima de un bulo en la red» (en castellà). Revista del Vallés. [Consulta: 1r febrer 2022].
  15. ↑ «Gran Enciclopèdia Catalana: Pau Carbó i Roca».
  16. ↑ Teatre de Ponent Arxivat 2018-04-29 a Wayback Machine. a visitgranollers.com
  17. ↑ «Club Esgrima Granollers | Ajuntament de Granollers». [Consulta: 11 gener 2020].
  18. ↑ «Eduard Manucu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 gener 2020].
  19. ↑ «Skermo - Making Fencing Better». [Consulta: 11 gener 2020].[Enllaç no actiu]

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
  • Pàgina web de l'Ajuntament
  • Informació de la Generalitat de Catalunya
  • Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
  • Arxiu Municipal de Granollers
  • Portals d'empreses i serveis a Granollers
  • Vegeu aquesta plantilla
Municipis del Vallès Oriental
Aiguafreda  · l'Ametlla del Vallès  · Bigues i Riells  · Caldes de Montbui  · Campins  · Canovelles  · Cànoves i Samalús  · Cardedeu  · el Figueró i Montmany  · Fogars de Montclús  · les Franqueses del Vallès  · la Garriga  · Granollers  · Gualba  · la Llagosta  · Lliçà d'Amunt  · Lliçà de Vall  · Llinars del Vallès  · Martorelles  · Mollet del Vallès  · Montmeló  · Montornès del Vallès  · Montseny  · Parets del Vallès  · la Roca del Vallès  · Sant Antoni de Vilamajor  · Sant Celoni  · Sant Esteve de Palautordera  · Sant Feliu de Codines  · Sant Fost de Campsentelles  · Sant Pere de Vilamajor  · Santa Eulàlia de Ronçana  · Santa Maria de Martorelles  · Santa Maria de Palautordera  · Tagamanent  · Vallgorguina  · Vallromanes  · Vilalba Sasserra  · Vilanova del Vallès
  • Vegeu aquesta plantilla
Les 50 ciutats més poblades de les terres de parla catalana
> 100.000 habitants
1. Barcelona 1.636.762 · 2. València 794.288 · 3. Palma 416.065 · 4. Alacant 334.887 · 5. l'Hospitalet de Llobregat 264.923 · 6. Elx 232.517 · 7. Terrassa 220.556 · 8. Badalona 220.440 · 9. Sabadell 213.644 · 10. Castelló de la Plana 171.728 · 11. Lleida 140.403 · 12. Tarragona 134.515 · 13. Mataró 128.265 · 14. Perpinyà 121.681 · 15. Santa Coloma de Gramenet 119.215 · 16. Reus 104.373 ̈· 17. Girona 101.852
< 100.000 habitants
18. Sant Cugat del Vallès 91.006 · 19. Cornellà de Llobregat 88.592 · 20. Sant Boi de Llobregat 83.605 · 21. Torrevella 83.337 · 22. Torrent 82.208 · 23. Manresa 77.714 · 24. Rubí 77.464 · 25. Oriola 77.414 · 26. Gandia 74.562 · 27. Paterna 70.195 · 28. Benidorm 68.721 · 29. Vilanova i la Geltrú 67.086 · 30. Castelldefels 67.004 · 31. Viladecans 66.611 · 32. Sagunt 66.140 · 33. el Prat de Llobregat 64.599 · 34. Granollers 61.275 · 35. Alcoi 58.994 · 36. Sant Vicent del Raspeig 58.385 · 37. Cerdanyola del Vallès 57.403 · 38. Elda 52.618 · 39. Mollet del Vallès 51.318 · 40. Vila-real 50.893 · 41. Calvià 50.559 · 42. Eivissa 49.783 · 43. Gavà 46.771 · 44. Esplugues de Llobregat 46.680 · 45. Figueres 46.564 · 46. Vic 46.214 · 47. Sant Feliu de Llobregat 44.860 · 48. Alzira 44.352 · 49. l'Alguer 43.931 · 50. Manacor 43.808
Referències i notes
Dades extretes de la revisió del padró realitzada a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística[1], a 1 de gener de 2019; a França, per l'Institut Nacional de l'Estadística i els Estudis Econòmics (Insee) [2], segons la població legal de 2017; i a Itàlia, per l'Institut Nacional d'Estadística (Istat) [3], a 1 de gener de 2019. Les poblacions en cursiva indiquen que són poblacions que tot i que formaven part de l'antic Regne de València actualment no són de domini lingüístic català.
Registres d'autoritat
Bases d'informació