Gueorgui Malenkov

Gueorgui Malenkov
Гео́ргий Маленко́в

Nom original	(ru) Георгий Максимилианович Маленков
Biografia
Naixement	8 gener 1902 Orenburg (Imperi Rus)
Mort	14 gener 1988 (86 anys) Moscou (Rússia)
Sepultura	cementiri de Kúntsevo
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
20 abril 1954 – 26 març 1958 Legislatura: quarta legislatura del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Viceprimer ministre de la Unió Soviètica
6 març 1953 – 8 febrer 1955 ← Ióssif Stalin – Nikolai Bulganin →
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
12 juny 1950 – 19 abril 1954 Legislatura: tercera legislatura del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
12 març 1946 – 11 juny 1950 Legislatura: segona legislatura del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Membre del Presídium del Soviet Suprem de l'URSS
17 gener 1938 – valor desconegut
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
12 gener 1938 – 11 març 1946 Legislatura: primera legislatura del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Dades personals
Nacionalitat	Rus
Religió	Ateisme
Formació	Universitat Tècnica Estatal Bàuman
Activitat
Ocupació	Polític
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Membre de	Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Carrera militar
Lleialtat	Unió Soviètica
Rang militar	tinent general (1943–)
Conflicte	Front oriental de la Segona Guerra Mundial
Participà en
14 febrer 1956	XX Congrés del PCUS
5 octubre 1952	19è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
10 març 1939	18è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
26 gener 1934	17è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Família
Cònjuge	Valeriya Alekseyevna Golubtsova (en)
Premis (1952)  Orde de Lenin (1945)  Orde de Lenin (30 setembre 1943)  Orde de Lenin (30 setembre 1943)  Medalla d'Or de la Falç i el martell  Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945

Gueorgui Maksimiliànovitx Malenkov, Гео́ргий Максимилиа́нович Маленко́в, (Orenburg, 1902 - Kazakhstan, 1988) fou un polític soviètic i dirigent del PCUS, així com íntim col·laborador de Ióssif Stalin. Breument es va convertir en mandatari de la Unió Soviètica (març-setembre de 1953) a la mort de Stalin i va ser primer ministre de la Unió Soviètica de 1953 a 1955.

Malenkov va néixer el 13 de gener - 8 de gener del calendari julià - de 1902 a la ciutat russa d'Orenburg. Es va allistar a l'Exèrcit Roig l'any 1919 i es va afiliar al Partit Comunista l'abril de 1920. Durant el seu servei militar, fou comissari polític. Després de donar-se de baixa de l'Exèrcit Roig el 1921, va estudiar a l'Escola Tècnica Superior de Moscou. En graduar-se el 1925, va treballar en el Partit Comunista i es va convertir en un dels confidents de Stalin. Junt amb Lavrenti Béria, Malenkov va col·laborar amb Stalin durant les purgues de finals dels anys 1930. Es va convertir en rival de Béria.

Nomenat candidat al Politburó, Malenkov hi va ingressar el 1946. Tot i que Malenkov va perdre el favor de Stalin davant dels seus rivals, Andrei Djanov i Béria, aviat el va recuperar, especialment per la caiguda de Djanov. Béria de seguida es va unir a Malenkov, i ambdós es van encarregar de purgar del Partit tots els aliats de Djanov i enviar-los a camps de treball. El 1952, Malenkov es va convertir en membre del secretariat del Partit. La mort de Stalin el 1953 va col·locar breument Malenkov en el càrrec més elevat que hauria d'ocupar. Amb el suport de Béria, Malenkov es va convertir en President del Consell de Ministres així com en Secretari general del Partit, però va haver de renunciar al Secretariat el 13 de març per l'oposició d'altres membres del Presidium. Nikita Khrusxov va assumir el càrrec de Secretari general el setembre, i amb això es va iniciar un període de tàndem Malenkov-Khrusxov.

Malenkov va conservar el càrrec de primer ministre durant 2 anys en què va ser molt honest en la seva oposició a l'armament nuclear, declarant que "una guerra nuclear podria portar a la destrucció mundial". També va preconitzar reorientar l'economia de la indústria pesant a la producció de béns de consum.

Forçat a dimitir el febrer de 1955, va tornar a ser atacat per la seva proximitat a Béria (que va ser executat com a traïdor el desembre de 1953) i pel fracàs de les seves polítiques de govern. Malenkov va romandre en el successor del Politburó, el Presidium. Tanmateix, el 1957, va ser obligat a renunciar una vegada més per participar, junt amb Nikolai Bulgànin, Viatxeslav Mólotov i Làzar Kaganòvitx (l'anomenat Grup Antipartit) en un intent frustrat de privar del poder Khrusxov. El 1961, va ser expulsat del Partit Comunista i exiliat dins de la Unió Soviètica, destinant-lo ca la gerència d'una central hidroelèctrica del Kazakhstan. En els darrers anys de la seva vida, es convertí en cantant de coral eclesiàstica a la Catedral de Yelokhovsky a Moscou. La seva mort el 14 de gener de 1988 fou ignorada per les autoritats soviètiques.