Guerra Civil del Tadjikistan

Infotaula de conflicte militarGuerra Civil del Tadjikistan

Camions cremats durant els enfrontaments
Tipusguerra civil Modifica el valor a Wikidata
Data1992-1997
LlocTadjikistan Modifica el valor a Wikidata
Casus belliConflicte polític entre l'elit governant del Tadjikistan i l'oposició.
ResultatArmistici patrocinat per les Nacions Unides
  • Signatura d'Acord General per a l'establiment de la pau i la concòrdia al Tadjikistan
  • Rahmon guanya les eleccions presidencials del Tadjikistan del 1999
  • Es promet a l'OUT el 30% dels càrrecs ministerials[1]
Bàndols
Tadjikistan Tadjikistan
Rússia Rússia
Uzbekistan Uzbekistan[2] 		Islam PRI
Islam MIU
Reformistes democràtics
Gorno-Badakhxan[3]
Jamiat-e-Islami Jamiat-e-Islami
Afganistan Afganistan
Talibans Faccions talibans2[4]
Iran Iran
Pakistan Pakistan
Amb el suport de:
Al-Qaida Al-Qaida
Comandants
Tadjikistan Emomalí Rahmon
Uzbekistan Islom Karimov
Rússia Borís Ieltsin 		Sayid Abdulloh Nuri (UTO)

Mohammed Xarif Himmatzade (PRI)
Xadman Youssof (Partit democràtic)

Juma Namangani (IMU)
Forces
Nombre desconegut de forces uzbekes i del Tadjikistan forces; 15.000 soldats russos al Tadjikistan
Baixes
Entre 50.000 i 100.000 morts i prop d'1.2 milions de desplaçats

La Guerra Civil del Tadjikistan (en tadjik Ҷанги шаҳрвандии Тоҷикистон, Jangi xahrvandii Tojikiston,جنگ شهروندی تاجیکستان) va començar el maig de 1992, pel desacord amb els resultats de les eleccions presidencials de 1991 que va guanyar Rahmon Nabiyev, atès que les minories ètniques residents a les regions de Garm i Gorno-Badakhxan, que se sentien poc representats a l'elit governant. Aquestes minories es van alçar contra el govern del president Rahmon Nabiiev. Amb aquest alçament es va iniciar una guerra civil al Tadjikistan que finalitzaria el 1997 amb l'Acord General sobre l'establiment de la Pau i la Concòrdia Nacional a Tadjikistan

Políticament, els grups descontents estaven representats per liberals i demòcrates reformistes[5] i islamistes, que van lluitar junts i posteriorment es van organitzar sota l'emblema de l'Oposició tadjiq unida (OTU). Al juny de 1997, havien mort vora 51.000 persones.[6][7]

El president Rakhmònov, el líder de l'OTU Sayid Abdulloh Nuri, i el Representant especial del Secretari General de l'ONU Gerd Merrem van signar l'"Acord General per a l'establiment de la pau i la concòrdia al Tadjikistan" i el "Protocol de Moscou" a Moscou, Rússia, que van posar fi a la guerra.[8]

Referències

  1. ↑ Central Asia's Security: Issues and Implications for U.S. Interests Informe per al Congrés dels EUA
  2. ↑ Political Construction Sites: Nation-building in Russia and the Post-Soviet States[Enllaç no actiu], pàg.77
  3. ↑ [enllaç sense format]http://www.eawarn.ru/pub/Pubs/MultiEthnicEnglish/LGI_Olimov.htm Arxivat 2011-07-27 a Wayback Machine.
  4. ↑ «Tajikistan in the New Central Asia: Geopolitics, Great Power Rivalry and ... - Lena Jonson - Google Books».
  5. ↑ «Дубовицкий, Виктор. Особенности этнической и конфессиональной ситуации в Республике Таджикистан. Февраль 2003». Arxivat de l'original el 2008-04-11. [Consulta: 20 abril 2012].
  6. ↑ Jihad: The Rise of Militant Islam in Central Asia, page 8. Ahmed Rashid
  7. ↑ Political Construction Sites: Nation-building in Russia and the Post-Soviet States[Enllaç no actiu], pag.76
  8. ↑ Tajikistan Civil War Global Security

Enllaços externs

  • http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/specials/newsid_1603000/1603013.stm Tadjikistan: fam en un país oblidat] (castellà)
  • Tajikistan: L'oposició critica el pla de Duixanbe per a la Comissió (anglès)
  • Tajikistan: Dos militars russos morts (anglès)