Guerra hispano-sudamericana

Infotaula de conflicte militarGuerra hispano-sudamericana

Combat del Callao
Tipusguerra Modifica el valor a Wikidata
Data1864 – 1866
EscenariIlles Xinxa, Perú, Oceà Atlàntic
Llocilles Chincha Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú, Equador, Xile, Bolívia i Espanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatConsolidació de la Independència del Perú, Tractat de Lima del 1883
Bàndols
Xile Xile
Peru (1825 - 1950) Perú
Bolívia Bolívia
Ecuador (civil) Equador
Bandera de l'estat espanyol (1785-1873 i 1875-1931) Espanya
Forces
Armada de Xile
Marina de Guerra del Perú
Armada Espanyola
  • Vegeu aquesta plantilla
Batalles de la Guerra hispano-sudamericana (1864-1866)
ToméPapudo – 1a de Chiloé – Abtao – 2a de Chiloé – Paquete del Maule – Valparaíso – CallaoTornado
  • Vegeu aquesta plantilla
Guinea (1478) · Marroc (1497) · Algèria (1516) · Algèria (1517· 1518) · Mèxic (1519· 1933) · Mèxic (1519· 1521) · Chiapas (1523· 1695) · Guatemala (1524· 1697) · Petén (1618· 1697) · Yucatán (1527· 1697) · Algèria (1529) · Perú (1531· 1572) · Tunísia (1534) · Tunísia (1535) · Xile (1536· 1810) · Algèria (1541) · Tunísia (1550) · Líbia (1551) · Algèria (1555) · Algèria (1556) · Algèria (1558) · Tunísia (1560) · Algèria (1563) · Filipines (1565· 1900) · Filipines (1567· 1872) · Tunísia (1574) · Puerto Rico (1595) · Cuba (1596) · Puerto Rico (1598) · Marroc (1614) · Formosa (1626) · Saint Christopher (1629) · Filipines (1646) · L'Hispaniola (1655) · Jamaica (1655) · Illes Canàries (1657) · Jamaica (1657) · Jamaica (1658) · Amèrica del Nord (1702· 1713) · Chiloé (1712) · Bahames (1720) · Banda Oriental (1735· 1737) · Amèrica del Nord (1739· 1748) · Sacramento (1762· 1763) · Cuba (1762) · Nicaragua (1762) · Filipines (1762) · Amèrica del Nord (1779· 1783) · Amèriques (1796· 1808) · Riu de la Plata (1806· 1807) · Equador (1809) · Perú (1811· 1824) · Bolívia (1809· 1825) · Florida (1810) · Paraguai (1810· 1811) · Argentina (1810· 1818) · Mèxic (1810· 1821) · Xile (1810· 1826) · El Salvador (1811) · Uruguai (1811) · Veneçuela (1811· 1823) · Colòmbia (1815· 1816) · Colòmbia (1819· 1820) · Equador (1820· 1822) · Mèxic (1821· 1829) · Cotxinxina (1858· 1862) · Marroc (1859· 1860) · República Dominicana (1863· 1865) · Xile / Perú (1864· 1866) · Cuba (1868· 1878) · Cuba (1879· 1880) · Cuba (1895· 1898) · Filipines (1896· 1898) · Puerto Rico (1898) · Guam (1898) · Marroc (1920· 1926) · Marroc (1957· 1958)


La Guerra hispano-sudamericana o Guerra de les Illes Xinxa fou un conflicte armat que va enfrontar al Regne d'Espanya contra les repúbliques de Xile i el Perú, seguides de Bolívia i l'Equador en menor grau.[1] El conflicte es va iniciar amb l'ocupació espanyola de les Illes Xinxa en 1864[1] i va acabar amb el tractat de Pau signat a Lima, el 12 de juny de 1883.

Aquesta guerra és coneguda com a Guerra contra Espanya a Xile i Perú, mentre a Espanya l'anomenava la Guerra del Pacífic o Primera Guerra del Pacífic, tot i que aquest terme és generalment utilitzat per a referir-se a la guerra entre Bolívia, Xile i Perú, entre 1879 i 1883.

La guerra

El conflicte diplomàtic entre Espanya i el Perú va començar amb una baralla entre peons espanyols d'una hisenda a Talambo i el terratinent peruà Manuel Salcedo que va acabar amb dos morts i diversos ferits. Les notícies que van arribar a la flota i el Govern espanyol va sol·licitar explicacions, i la manca d'entesa entre el Govern peruà i l'enviat espanyol va portar a l'ocupació espanyola de les peruanes Illes Xinxa en 1864. Malgrat els acords inicials entre Espanya i Perú mitjançant una resolució pacífica, el canvi de govern al Perú, forçat per un cop d'estat, va rebutjar aquest acord inicial. Xile va intervenir en el conflicte negant-se a proveir als vaixells espanyols primer i declarant la guerra a Espanya seguidament el 25 de setembre de 1865, Perú ho va fer el 13 de desembre i ja en 1866 també li van declarar la guerra a Espanya l'Equador (el 30 de gener) i Bolívia (el 22 de març).

Les accions de guerra es van donar entre 1865 i 1866, sent els principals combats navals el de Papudo,[2] d'Abtao, el bombardeig de Valparaíso i la batalla del Callao.[3] Les hostilitats van acabar en 1866 i es va aconseguir un armistici en 1871. Els tractats de pau es van signar de manera bilateral entre cada país sud-americà i Espanya en els anys 1879 (Perú i Bolívia), 1883 (Xile) i 1885 (Equador).

Referències

  1. 1,0 1,1 Calmanash, Emma. Las Cautivas Correntinas en la Guerra del Paraguay (1864-1870), Memorias Rescatadas (en castellà). Editorial Dunken, 2013, p. 273. ISBN 9870265626. 
  2. Anuario La Nación (en castellà). La Nación, 1955, p. 372. 
  3. Ruz, Fernando. El Organizador de la Victoria (en castellà). Andres Bello, 1980, p. 90. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Xile prehispànic
Descobriment
(1520-1540)
Expedició de Magalhães-Elcano  · Expedició de García Jofre de Loaísa  · Expedició d'Almagro  · Batalla de Reinohuelén
Conquesta
(1540-1600)
Expedició de Pedro Valdivia  · Destrucció de Santiago  · Batalla de Tucapel  · Batalla de Mataquito  · Batalla de Curalaba  · Destrucció de les set ciutats
La Colònia
(1600-1810)
Guerra d'Arauco  · Terratremol de 1647  · Terratrèmol de 1730  · Conspiració dels tres Antonios  · Escàndol Escorpí
Independència de Xile
(1810-1823)
Pàtria Vella
(1810-1814)
Primera Junta Nacional de Govern  · Motí de Figueroa  · Primer Congrés Nacional  · Primer cop d'Estat de José Miguel Carrera  · Revolució del 5 de setembre  · Llibertat de Ventres  · Segon cop d'estat de José Miguel Carrera  · Campanya de la Pàtria Vella
Reconquesta
(1814-1817)
Migració de les forces patriotes a Mendoza  · Desterrament dels patriotes  · Formació de l'Exèrcit dels Andes  · Guerra de Zapa
Pàtria Nova
(1817-1823)
Creuament dels Andes  · Batalla de Chacabuco  · Acta d'Independència de Xile  · Batalla de Maipú  · Guerra a Mort  · Primera Esquadra Nacional de Xile  · Expedició llibertadora del Perú
Organització de la República
(1823-1830)
Constitució Moralista  · Conquesta de Chiloé  · Lleis Federals  · Sublevació de Campino  · Constitució Lliberal  · Revolució de 1829
República Conservadora
(1830-1861)
Constitució de 1833  · Motí de Quillota  · Guerra contra la Confederació Perú-Boliviana  · Colonizació de Llanquihue  · Colonizació d'Aysén  · Presa de possessió de l'estret de Magallanes  · Revolució de 1851  · Codi Civil  · Qüestió del sacristà  · Revolució de 1859
República Liberal
(1861-1891)
Ocupació de l'Araucania  · Guerra hispano-sudamericana  · Guerra del Pacífic  · Genocidi selknam  · Incendi de l'Església de la Compañía  · Guerra Civil de 1891
República Parlamentària
(1891-1925)
Cas Baltimore  · Abraçada de l'Estrecho  · Mitin de la carn  · Terratrèmol de 1906  · Matança de Plaça Colón  · Matança de l'Escola Santa Maria d'Iquique  · Centenari  · Crisi del Centenari  · Soroll de sabres  · Cop d'estat de 1924  · Plebiscit de 1925
República Presidencial
(1925-1973)
Congrès Termal  · Gran Depressió  · Sublevació de l'Esquadra  · Massacre de Ránquil  · Matança del Seguro Obrero  · Terratrèmol de 1939  · Llei de Defensa de la Democràcia  · Revolució de la chaucha  · Terratrèmol de Valdivia  · Reforma agrària  · Reforma universitària  · Nacionalizacin del cobre  · Crisi de 1973  · Cop d'estat de 1973
Dictadura militar
(1973-1990)
Chicago Boys  · Violacions dels drets humans  · Conflicte del Beagle  · Tractat entre Argentina i Xile  · Prebiscit de 1980  · Crisi de 1982  · Jornades de Protesta Nacional  · Atemptat contra Augusto Pinochet  · Visita de Joan Pau II  · Plebiscit de 1988
Transició a la democràcia
(1990-actualitat)
Comisió Rettig  · Arrest d'Augusto Pinochet  · Abolició de la pena de mort  · Reforma Processal Penal  · Comisió Nacional sobre Presó Política i Tortura  · Reformes constitucionals del 2005  · Revolució pingüina  · Crisi del Transantiago  · Terratrèmol de 2010  · Bicentenari  · Protestes en Aysén  · Conflicte maputxe  · Protestes (2019-2020)  · Pandèmia per COVID-19
Vegeu també: Història de les dones xilenes  · Història econòmica de Xile  · Història de l'Església Católica a Xile