Guerres sueco-novgorodeses
| Tipus | guerra  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 1142-1445 | ||
| Lloc | Mar Bàltic | ||
| Resultat | Inconclús | ||
| Suècia i República de Nóvgorod | |||
| Bàndols | |||
| |||
Guerres russo-sueques | |
|---|---|
Guerres sueconovgorodenses • Guerra russosueca (1495-1497) • Guerra russosueca (1554–1557) • Guerra de Livònia • Guerra russosueca (1590–1595) • Guerra d'Íngria • Guerra russosueca (1656–1658) • Gran Guerra del Nord • Guerra russo-sueca (1741–1743) • Guerra russo-sueca (1788–1790) • Guerra finlandesa |
Les guerres sueco-novgorodeses són els diversos episodis bèl·lics en què es van enfrontar la República de Nóvgorod i la Suècia medieval per obtenir el control sobre el Golf de Finlàndia, àrea vital per al lucratiu comerç de la Lliga Hanseàtica.
Història
El 1142 les tropes sueques van atacar comerciants de Nóvgorod a la regió del mar Bàltic i van matar 150 nóvgorodins. És el primer fet conegut d'hostilitats entre Suècia i Nóvgorod. En 1164, una poderosa flota sueca va atacar a la important ciutat de Vell Ladoga, però va ser derrotada.
Al segle xii els novgorodesos van contractar pirates per atacar Suècia. Durant un d'aquests atacs (1187), van prendre com a trofeu les portes de la catedral de Sigtuna i les van dur a Nóvgorod. Actualment es troben a la Catedral de Santa Sofia de Nóvgorod.
El 1240, a instigació del Papa Innocenci IV, Birger Jarl va dirigir les "Croades bàltiques" en contra dels russos. Quan els suecs van desembarcar al riu Neva, van ser derrotats a la coneguda batalla del Nevà, pel jove príncep, Alexandre Nevski, al qual després se li va donar en el seu epitafi el nom de "Nevsky" en memòria de la seva victòria.
A partir de 1283, les flotes sueques van prendre sistemàticament el Llac Ladoga, impedint el pas dels navegants nóvgorodences. Per protegir-se i contraatacar Nóvgorod van construir grans Kremlin (fortalesa) a Koporye, Ladoga i Korela.
El 1293 els suecs van conquerir una part de Carèlia occidental i van construir la fortalesa de Vyborg.
A principis del segle xiv, les tensions militars van créixer i els dos poders van continuar en guerra. el 1311, els novgorodensos van devastar Finlàndia, que els suecs declaraven com a seva. Com a resposta, la flota sueca va cremar el gran empori del comerç del nord, Staraya Ladoga.
Tres anys després, els carelians descontents amb el regnat de Nóvgorod, van començar a matar governadors russos i a demanar ajuda de Suècia. Després de diversos mesos d'hostilitats, Carèlia fou subjugada a Nóvgorod novament.
Diversos tractats de pau, com el Tractat de Nöteborg amb els suecs (12 agost 1323) o el Tractat de Nóvgorod amb els noruecs (3 juny 1326), van aconseguir un cessament d'hostilitats temporal. el 1318, els nóvgorodians saquejar Åbo. Quatre anys després, van prendre Vyborg i van fundar Oreshek, una de les fortaleses més importants del Ladoga.
El 1348, el rei Magnus Eriksson va enviar una altra croada contra Nóvgorod. Va prendre Oreshek i va convertir tota la comunitat, al catolicisme romà. L'any següent els russos van recuperar els terrenys perduts i van devastar Vyborg.
Les hostilitats van tornar el 1392 i 1411 augmentant l'interès pel Mar Blanc. L'últim conflicte va ser el 1445, unes dècades abans que Nóvgorod fos absorbida per Moscòvia.
Bibliografia
- Els annals de Novgorod. La col·lecció completa dels annals russos, vol.42, St.Petersburg, 2002
