Guillaume d'Estouteville
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1403 Normandia |
Mort | 22 gener 1483 (79/80 anys) Roma |
Camarlenc de la Cambra Apostòlica | |
12 agost 1477 – 22 gener 1483 ← Latino Orsini – Rafaele Galeotto Riario → | |
Abat abadia de Bonnecombe | |
té el rol: abat comendatari 1475 – 1483 | |
Camarlenc del Col·legi Cardenalici | |
15 maig 1472 – 15 maig 1473 ← Alexandre VI – Berardo Eroli → | |
Prior Sainte-Marthe (en) | |
1468 – 1482 ← Louis de Poitiers – Simon Guytois (en) → | |
Camarlenc del Col·legi Cardenalici | |
1468 (Gregorià) – 1469 ← Bessarió – Juan Carvajal → | |
Ardiaca arquebisbat d'Avinyó | |
1468 – 1482 ← Louis of Poitiers-Valentinois (en) – Simon Guytois (en) → | |
Prior abadia de Saint-Michel de Frigolet | |
1468 – 1482 ← Louis de Poitiers – Simon Guytois (en) → | |
Abat abadia de Montebourg | |
té el rol: abat comendatari 1466 – 1483 | |
Camarlenc del Col·legi Cardenalici | |
4 setembre 1465 – 9 gener 1466 ← Louis d'Albret – Berardo Eroli → | |
Degà del Col·legi Cardenalici | |
27 abril 1462 – 22 gener 1483 ← Isidor de Kíev – Alexandre VI → | |
Abat abadia de Sant Aldoè | |
té el rol: abat comendatari 1462 – 1483 | |
Cardenal bisbe d'Òstia | |
26 octubre 1461 – 22 gener 1483 ← Giorgio Fieschi – Juli II → Diòcesi: bisbat suburbicari d'Òstia | |
Abat abadia de Saint-Magloire de Léhon | |
té el rol: abat comendatari 1460 – 1483 | |
Cardenal prevere Santa Pudenziana | |
1r gener 1459 – 22 gener 1483 ← Angelo d'Anna de Sommariva – Guillaume Briçonnet → | |
Abat abadia de Dol-de-Bretagne | |
té el rol: abat comendatari 1459 – 1464 | |
Abat abadia de Saint-Gildas-des-Bois | |
té el rol: abat comendatari 1456 – 1462 | |
Cardenal bisbe de Porto i Santa Rufina | |
22 març 1454 – 26 octubre 1461 ← John Kemp – Juan Carvajal → | |
Administrador apostòlic | |
20 abril 1453 – 22 gener 1483 Diòcesi: bisbat de Sant Joan de Mauriena | |
Arquebisbe de Roan | |
20 abril 1453 – 22 gener 1483 ← Raoul Roussel – Robert de Croismare → Diòcesi: arquebisbat de Rouen | |
Bisbe de Sant Joan de Mauriena | |
26 gener 1453 – 20 abril 1453 ← Juan de Segovia Diòcesi: bisbat de Sant Joan de Mauriena | |
Legat | |
27 agost 1451 – | |
Administrador apostòlic | |
7 gener 1450 – 26 gener 1453 Diòcesi: bisbat de Lodeva | |
Abat abadia de Mont Saint-Michel | |
té el rol: abat comendatari 1444 – 1483 | |
Arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major | |
1443 – 1462 ← Niccolò Albergati – Prospero Colonna → | |
Administrador apostòlic | |
17 maig 1441 – 7 gener 1450 Diòcesi: bisbat de Nimes | |
Administrador apostòlic | |
18 abril 1440 – 17 maig 1441 ← Jordanes d’Aure (en) Diòcesi: bisbat de Mirepoix | |
Cardenal prevere Santi Silvestro e Martino ai Monti | |
8 gener 1440 – 22 març 1459 ← Giordano Orsini – Jean Jouffroy → | |
Camarlenc del Col·legi Cardenalici | |
1440 (Gregorià) – 1441 ← Prospero Colonna – Bessarió → | |
Bisbe de Digne, Riez i Sisteron | |
25 setembre 1439 – 11 setembre 1445 ← Pierre de Verceil – Pierre Turelure → Diòcesi: bisbat de Digne | |
Administrador apostòlic | |
18 abril 1439 – 18 abril 1440 Diòcesi: bisbat de Coserans | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de París |
Activitat | |
Ocupació | diplomàtic, sacerdot catòlic |
Orde religiós | Orde de sant Benet |
Participà en | |
6 agost 1471 | conclave de 1471 |
28 agost 1464 | conclave de 1464 |
16 agost 1458 | conclave de 1458 |
4 març 1447 | conclave de 1447 |
Família | |
Fills | Agostino Tuttavilla (en) |
Pares | Jean II d'Estouteville i Marguerite d'Harcourt |
Guillaume d'Estouteville (Normandia, 1403 - Roma, 22 de gener de 1483) fou un cardenal d'origen francès. Va néixer a Estouteville-Écalles o, segons altres fonts, a Valmont, entre 1403 i 1412 en una de les famílies més terratinents de la Normandia. Estava emparentat amb Guillaume d'Estouteville I, bisbe d'Évreux, després d'Auxerre i finalment de Lisieux, amb qui no s'ha de confondre.
És el progenitor de la línia episcopal més antiga coneguda de l'Església Catòlica.
Biografia
Era fill de Jean d'Estouteville, senyor d'Estouteville i Valmont, camarlenc del duc d'Orleans i Gran Bouteiller de França, i de Marguerite d'Harcourt.
Va entrar molt jove a l'orde de la Congregació Cluniacenca. Va obtenir el seu doctorat en dret canònic per la Universitat de París. El 1432 va ser nomenat canonge del capítol de la catedral de Lió i l'any següent ardiaca de la catedral d'Angers.[1]
Guillaume d'Estouteville va acumular un gran nombre de càrrecs al llarg de la seva carrera eclesiàstica.
Va ser elegit pel bisbe capitular d'Angers el 27 de febrer de 1439, però, malgrat la confirmació pontifícia del mes següent, mai va prendre possessió per l'oposició del rei Carles VII de França, que va impugnar el nomenament en base a la pragmàtica. sanció. Després esdevingué, el 1439, bisbe in commendam de Digne i el mateix any fou nomenat administrador apostòlic de la seu episcopal de Couserans i Mirepoix. El 1444 esdevingué abat de Mont-Saint-Michel, el 1450 fou nomenat administrador apostòlic de Lodeva i el 1453 esdevingué bisbe de Sant Joan de Mauriena. L'abril del mateix any fou proclamat arquebisbe de Roan, el 1456 fou nomenat abat comendatari de Saint-Gildas-des-Bois, el 1462 abat de Saint Ouen i el 1466 abat de l'abadia de Montebourg. El 1441 va ser nomenat administrador apostòlic de la diòcesi de Nimes, càrrec que va ocupar fins al 1450. Altres càrrecs li van ser assignats durant el període del cardenalat.
Va ser creat cardenal durant el consistori del 18 de desembre de 1439 pel papa Eugeni IV amb el títol de cardenal prevere del Santi Silvestro e Martino ai Monti i posteriorment va ser nomenat cardenal bisbe de Porto-Santa Rufina, mantenint, però, també el títol de la Santi Silvestro e Martino ai Monti, que el 1459 va canviar per la de Santa Pudenziana. El 1440 va ser camarlenc del Col·legi Cardenalici (càrrec que va ocupar per segona vegada el 1465 i una tercera vegada el 1472).
Va ser enviat a França com a llegat papal pel papa Nicolau V per intentar resoldre els conflictes entre Carles VII i Anglaterra el 1451. Va tenir l'oportunitat de revisar les hipòtesis acusatòries de l'inquisidor general Jean Brehal, una revisió ex officio del famós cas de Joana d'Arc. Posteriorment va reformar l'estatut de la Universitat de París. Va mediar amb èxit en els contrastos entre el regne de França i el ducat de Savoia, mediació que va portar a la conclusió del Tractat de Cleppié el 27 d'octubre de 1452.
El 1453 va ser nomenat arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major a Roma. El 1462 esdevingué degà del Sagrat Col·legi i cardenal bisbe d'Ostia-Velletri. El 1453 va ser enviat a la cort francesa com a llegat papal per persuadir el rei Carles VII de participar en la croada convocada pel papa Nicolau V, però no va tenir èxit. A Bourges va presidir una assemblea del clergat sobre el paper de la pragmàtica sanció i finalment va tornar a Roma, on va passar la resta de la seva vida. Va ser Camarlenc de l'Església Romana des de 1477 fins a la seva mort.
Gran mecenes, va ser el responsable de la construcció dels edificis religiosos de Rouen, Mont Saint-Michel, Pontoise i Gaillon, promovent nombroses construccions per iniciativa pròpia. Un exemple és la Basílica de Sant'Agostino de Roma, totalment reconstruïda gràcies a la seva munificència.
Referències
- ↑ Miranda, Salvador. «ESTOUTEVILLE, Guillaume d'». The Cardinals of the Holy Roman Church. Florida International University.. [Consulta: 11 abril 2022].
Bibliografia
- Anna Esposito, ESTOUTEVILLE, Guillaume d', a Dizionario biografico degli italiani, vol. 43, Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 1993.
- David M. Cheney, Guillaume d'Estouteville a Catholic Hierarchy