Gunnar Ekelöf
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 setembre 1907 Estocolm (Suècia) |
| Mort | 16 març 1968 (60 anys) Sigtuna (Suècia) |
| 13è Seient 18 de l'Acadèmia Sueca | |
| 20 desembre 1958 – 16 març 1968 ← Bertil Malmberg – Artur Lundkvist → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Uppsala |
| Activitat | |
| Ocupació | traductor, poeta, escriptor |
| Membre de | Acadèmia Sueca (1958–1968) |
| Moviment | Modernisme i surrealisme |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
 | |
Gunnar Ekelöf (Estocolm, 15 de setembre de 1907 - Sigtuna, 16 de març de 1968), nom complet Bengt Gunnar Ekelöf, fou un poeta i escriptor suec. Va ser membre de l'Acadèmia Sueca des de 1958 i va ser guardonat amb un doctorat honoris causa en filosofia per la Universitat d'Uppsala el 1958. Va guanyar diversos premis per la seva poesia.
Vida i obres
Gunnar Ekelöf ha estat anomenat el primer poeta surrealista de Suècia. Va debutar amb la col·lecció "sent på jorden" ("tard a la terra") el 1932, escrita durant una llarga estada a París entre 1929 i 1930, que va ser massa poc convencional per ser àmpliament apreciada i descrita pel seu autor com una època de pensaments suïcides i estats d'ànim apocalíptics.[1] Va ser, en cert sentit, un acte de revolta literària semblant al Septemberlyran d'Edith Södergran d'una dotzena d'anys abans. Tot i que no va negar el seu debut, Ekelöf es va moure cap al romanticisme i va rebre millors crítiques per al seu segon recull de poesia, Dedikation (1934). Ambdós volums estan influenciats pel surrealisme i mostren un torrent d'imatges violent, a vegades febril, trencament deliberat de la sintaxi ordenada i del llenguatge poètic tradicional i un esperit desafiant que voreja l'anarquisme ("talla't la panxa, talla't la panxa i no penses en cap tomorrow" corre la tornada d'humor negre d'un poema anomenat "fanfàrria" a "sent på jorden"; una col·lecció que evita les majúscules). Aquest externalisme desafiant estava fonamentat en la seva persona. Tot i que venia d'un entorn de classe alta, Ekelöf mai s'havia sentit compromès amb això: el seu pare havia estat malalt mental i quan la seva mare es va tornar a casar, Ekelöf va desaprovar fortament el seu padrastre i, per extensió, la seva mare; s'havia convertit en un solitari i un rebel des de la seva adolescència i mai se sentiria a gust amb les costums de les classes altes i mitjanes establertes o amb les seves inhibicions i el que ell percebia com la seva hipocresia i esquemes.
El crític suec Anders Olsson va descriure el gir d'Ekelöf cap a la poesia com una elecció de
| « | <"l'únic enunciat que no elimina les contradiccions i els espais buits del llenguatge i de la ment".> | » |
[2]Färjesång (1941), una combinació finament expressada de romanticisme, surrealisme i els núvols foscos de la Segona Guerra Mundial en curs va marcar una marca de maduresa i influirà en els poetes suecs posteriors, com ho faria el debut d'Ekelöf al llarg del temps. A partir d'aquest moment, les seves transformacions d'estil i imatges, la seva profunda familiaritat amb una àmplia gamma d'idiomes literaris, que s'estén molt més enllà de l'escriptura moderna, i una propensió gairebé Bob Dylan a fer noves sortides en la seva escriptura i desafiar les lectures dels crítics de la seva obra per mantenir-s'hi fidel, el va convertir en un dels poetes modernistes escandinaus més influents i, amb el temps, més llegits, una mena de figura paterna i un model desafiant i inspirador per a molts escriptors posteriors no només a Suècia sinó també a Dinamarca i Noruega. Ha estat traduït a moltes llengües i és un clàssic de la poesia sueca del segle xx.
Llegat
És recordat com un dels primers poetes surrealistes de Suècia.
En el 103è aniversari del seu naixement, 40 entusiastes de la poesia suecs es van reunir a Salihli, Turquia. Juntament amb el tinent d'alcalde van honrar el llegat d'Ekelöf a la ciutat, que va arribar a admirar ardentment en una visita l'any 1965 i va retratar en diversos poemes. En el seu testament va expressar el seu desig de ser incinerat i les seves cendres escampades per la riera de Sard a Salihli. Allà s'havia d'haver col·locat un bust d'Ekelöf de Gürdal Duyar, però això no es va fer mai i ara espera al jardí de l'ambaixada sueca a Istanbul.[3][4][5]
Bibliografia seleccionada
En suec
|
|
Un volum recopilat de la poesia d'Ekelöf, Dikter, va ser publicat per Mån Pocket el 1987.
|
Ekelöf va fer algunes reedicions substancials del text i la seqüència de poemes en edicions i antologies posteriors de la seva obra, especialment relacionades amb els seus llibres dels anys trenta.
Fonts
- Nationalencyklopedin (2004) https://www.ne.se/jsp/search/article.jsp?i_art_id=159910[Enllaç no actiu]
Referències
- ↑ Lundkvist, Martinsson, Ekelöf, by Espmark & Olsson, in Delblanc, Lönnroth, Göransson, vol 3
- ↑ A. Olsson, "Ekelöfs nej" (Ekelöf's No), Mälden mellan stenarna, Stockholm 1981; the point is elaborated in his 1983 Ekelöf monograph of the same name.
- ↑ "İsveçliler, ünlü şairleri Ekelöf ü Salihli de andılar". KAZETE. 16 September 2010. Consultat 1 setembre2017.
- ↑ KAYAOGLU, TURHAN (2 April 1994). "Ekelöf byst i Sardes". dn.kultur. Consultat 1 setembre 2017.
- ↑ Dragomanen (PDF), Visby: Svenska Forskningsinstitutet i Istanbul & Föreningen Svenska Istanbulinstitutets Vänner, 2014, p. 14, Consultat 1 setembre 2017
Enllaços externs
- http://www.gunnarekelof.se/(en[Enllaç no actiu] suec)
- Petri Liukkonen. http://authorscalendar.info/ekelo.htm/ Arxivat 2021-06-16 a Wayback Machine. Llibres i escriptors
