Gustau III de Suècia

Gustau III de Suècia

Nom original	(sv) Gustav III.
Biografia
Naixement	24 gener 1746 The Royal Court Parish (Suècia) (en)
Mort	29 març 1792 (46 anys) The Royal Court Parish (Suècia) (en)
Causa de mort	Homicidi  (Sèpsia )
Sepultura	església de Riddarholm
Monarca de Suècia
12 febrer 1771 – 29 març 1792 ← Adolf Frederic de Suècia – Gustau IV Adolf de Suècia →
Activitat
Ocupació	polític
Membre de	Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg
Família
Família	Ducs de Holstein-Gottorp
Cònjuge	Sophie-Madeleine de Danemark (1766–)
Parella	Marie Anne de Coislin
Fills	Gustau IV Adolf de Suècia  ( Sophie-Madeleine de Danemark) Charles-Gustave de Suède  ( Sophie-Madeleine de Danemark)
Pares	Adolf Frederic de Suècia   i Lluïsa Ulrica de Prússia
Germans	Sophie-Albertine de Suède, Frédéric-Adolphe de Suède i Carles XIII de Suècia
Premis (17 abril 1748)  Reial orde dels Serafins  Orde de l'Espasa  Orde de Sant Andreu  Orde de Sant Alexandre Nevski  Orde de l'Elefant
Signatura

Gustau III de Suècia (suec: Gustav III.) (The Royal Court Parish, 24 de gener de 1746 - The Royal Court Parish, 29 de març de 1792) fou rei de Suècia des de 1771 fins a la seva mort. Fou fill gran del rei Adolf Frederic de Suècia i Lluïsa Ulrika de Prússia, germana de Frederic el Gran. Es va casar amb Sofia Magdalena de Hannover (1746 - 1813, filla del rei Frederic V de Dinamarca i de Lluïsa de Gran Bretanya.^[1]

Gustau va oposar-se al que va veia com l'abús dels privilegis de la noblesa des de la mort de Carles XII de Suècia. Prendre el poder al govern en un cop d'estat, anomenat Revolució sueca, el 1772, posant final a l'edat de Llibertat i va iniciar una campanya per restaurar una mesura de l'autocràcia reial,^[2] que va completar amb la Llei d'Unió i Seguretat de 1789, que va escombrar la majoria dels poders exercits pel Riksdag (parlament) suec durant l'Edat de la Llibertat, però al mateix temps va obrir el govern per a tots els ciutadans, trencant així el privilegis de la noblesa.

Creient en el despotisme il·lustrat, Gustau fou un benefactor de les arts i la literatura i fundà diverses acadèmies, entre elles l'Acadèmia Sueca, i va fer construir l'Òpera Reial de Suècia, gastant fons públics considerables en projectes culturals, que van ser controvertits entre els seus crítics, així com l'intent d'apoderar-se de Noruega, que va comptar amb l'ajuda russa,^[3] i després en una sèrie d'intents de recuperar els dominis bàltics suecs perduts durant la gran Guerra del Nord a través de la fallida guerra amb Rússia que va acabar el 1790 amb el tractat de Värälä on els dos països es retornen llurs conquestes i retornen igualment a llur situació d'abans de la guerra^[4] després del seu lideratge reeixit a la batalla de Svensksund que va evitar una derrota militar completa i va permetre mantenir el poder militar suec.^[5] S'oposà a les reformes parlamentàries que s'havien establert abans del seu regne, en l'edat de Llibertat. Admirador de Voltaire, Gustau va legalitzar la presència catòlica i jueva a Suècia i va promulgar reformes àmplies dirigides al liberalisme econòmic, la reforma social i la restricció, en molts casos, de la tortura i la pena capital. La tan elogiada Llei de Llibertat de Premsa de 1766 va ser severament reduïda, però, per esmenes de 1774 i 1792, extingint efectivament els mitjans independents.^[6] A la fi, Gustau fou assassinat per una conjura de nobles.

Referències