Herba del pastell
Isatis tinctoria  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | woad (en)  |
| Planta | |
| Tipus de fruit | silícula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Brassicales |
| Família | Brassicaceae |
| Tribu | Isatideae |
| Gènere | Isatis |
| Espècie | Isatis tinctoria L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Isatis indigotica |
El glast, també anomenat pastell o herba del pastell i herba de Sant Felip (Isatis tinctoria). És una espècie de planta herbàcia biennal, de la família Brassicaceae, que creix en estat salvatge al sud-oest d'Europa així com a l'Àsia central i occidental;[1] a Europa en consta la presència des de temps neolítics.[2]
En temps antics era l'única substància que donava el color blau.[3]
L'ús d'altres colorants naturals i artificials va fer que progressivament es deixés de conrear.
Història del seu cultiu
Fins a final del segle xvi, quan l'indi es posa al mercat a causa del desenvolupament de les rutes del «Orient Llunyà», el glast era l'única font de tintura blava a Europa.
Les primeres troballes arqueològiques de llavors daten del neolític i es van trobar en la cova francesa de Audoste, Boques del Roine. En assentaments de l'Edat de Ferro a Heuneburg a Alemanya, han quedat impressions de llavors en terrisseria. Els enterraments de Hallstatt, Hochdorf i Hohmichele contenen tèxtils tenyits amb glast.
Juli César diu en de Bello Gallico que els Britanni usen vitrum per marcar els seus cossos, cosa que podria significar «tatuatge amb glast», encara que més probablement faci referència a un tipus de vidre blau verdós que era comú en aquells temps.[4] Els pictes haurien pres el seu nom del llatí picti, que significa «pintat popular» o, possiblement, «tatuat popular», per la seva pràctica d'anar a la batalla nus amb els cossos pintats o tatuats, la qual cosa ha estat rememorada en la cançó britànica moderna humorística The Woad Ode (L'Oda al glast). No obstant això, estudis més recents posen seriosament en dubte la presumpció que el glast fos el material que els pictes feien servir per decorar-se el cos. Els experiments contemporanis amb glast proven que no es treballa bé ni com a pintura corporal ni com a pigment de tatuatge.[5] És altament astringent, i en usar-se com a tatuatge o en microlaceracions, produeix força picor i teixit lacerat que, una vegada guarit, no queda blau. L'ús comú de fems com un ingredient en el tint tradicional de glast el fa encara més impossible d'aplicar en la pell.[4]
Referències
- ↑ Spataro, Giorgia; Paola Taviani, Valeria Negri «Genetic Variation and Population Structure in a Eurasian Collection of Isatis tinctoria L.». Genetic Resources and Crop Evolution, 54, 3, 01-05-2007, pàg. 573–584. DOI: 10.1007/s10722-006-0014-4. ISSN: 0925-9864 [Consulta: 18 abril 2014].
- ↑ «herba del pastell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «glast». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 Ní Dhoireann, Kym (2004) "The Problem of the Woad Arxivat 2015-12-19 a Wayback Machine.". 2 de junio 2007
- ↑ «Woad and it's mis-association with Pictish BodyArt». [Consulta: 7 maig 2024].
 | Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
Bibliografia
- Cohen, Phil «From woad warriors to cancer-buster» (en anglès). New Scientist, 14-08-2006.
Enllaços externs
- «Erfurter blau [Blau d'Erfurt]» (en alemany).
- Jenny Balfour-Paul, Indigo (London British Museum 1998).
- IndigoPage.com: Information, discussion, pictures on artistic uses of indigo dye.
