Hermann Emil Fischer
 Hermann Emil Fischer  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 octubre 1852 Euskirchen |
| Mort | 15 juliol 1919 (66 anys) Berlín (Alemanya) |
| Causa de mort | Causes naturals |
| Sepultura | Friedhof Wannsee, Lindenstraße (en)  |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Alemanya |
| Grup ètnic | Alemany |
| Formació | Universitat de Bonn Universitat d'Estrasburg |
| Director de tesi | Adolf von Baeyer |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química |
| Lloc de treball | Múnic |
| Ocupació | Química |
| Organització | Universitat de Múnic Universitat d'Eerlangen Universitat de Würburg Universitat de Berlín |
| Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1904–) Royal Society (1899–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1897–) Reial Societat Fisiogràfica de Lund Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Académie nationale de médecine Acadèmia Bavaresa de Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia |
| Professors | Friedrich August Kekulé |
| Alumnes | Oskar Piloty, Otto Paul Hermann Diels, Adolf Otto Reinhold Windaus, Ludwig Knorr, Fritz Pregl i Otto Heinrich Warburg |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Otto Paul Hermann Diels, Hans Fischer, Otto Heinrich Warburg, Hans von Euler-Chelpin, Carl Dietrich Harries i Max Bergmann |
| Família | |
| Cònjuge | Agnes Gerlach (en) |
Premis Premi Nobel de Química (1902) | |
 | |
Hermann Emil Fischer (Euskirchen, avui dia part de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia, 9 d'octubre de 1852 -Berlín, Imperi Alemany, 15 de juliol de 1919) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1902.
Biografia
Va néixer el 1852 a la ciutat d'Euskirchen. de Fischer començà a treballar als negocis familiars del seu pare, fins que aquest l'envià a la universitat, al·legant que el seu fill era incompetent pels negocis. Ingressà a la Universitat de Bonn el 1872 per estudiar química, encara que es canvià després a la Universitat d'Estrasburg, on es doctorà el 1874, amb un estudi sobre la fenolftaleïna.
Seguint a un dels seus professors, Fischer es convertí en professor de química en diverses universitat alemanyes com les de Múnic, Eerlangen, Würburg i Berlín, on s'establí el 1892 i hi restà fins al final de la seva vida.
[1]== Recerca científica ==
Durant la seva estada a Verona descobrí, al costat del metge Joseph von Mering, el veronal o barbital, el primer somnífer del grup dels barbitúrics.
En la seva recerca va demostrar que les proteïnes estan compostes per cadenes d'aminoàcids i que l'acció dels enzims és específica, efectuant la hidròlisi de les proteïnes complexes en aminoàcids. En el seu treball al voltant dels glúcids va determinar l'estructura molecular de la glucosa i la fructosa. Així mateix fou el primer químic que va plantejar la fórmula de derivats de la purina que va definir en 1884, com per exemple l'àcid úric, i la cafeïna. L'any 1902 li fou concedit el Premi Nobel de Química "pels seus estudis de síntesi del grup de la purines".[2]
Va establir un vincle entre la biologia, la química orgànica i l'estereoquímica. El seu nom forma part de diferents processos químics, com la projecció de Fischer, la síntesi de pèptids de Fischer i la reducció de Fischer entre d'altres. Les medalles atorgades per la Societat Alemanya de Química porten el seu nom.
Referències
