High Data Rate Digital Subscriber Line
La High bit-rate Digital Subscriber Line abreujat HDSL fou la primera tecnologia xDSL que va aparèixer al mercat a la fi de la dècada del 1980. A Europa permet transmetre fins a 2312 Kilobyte/s seguint les normes de la Unió Internacional de Telecomunicacions i als Estats Units fins a 1544 Kb/s seguint les normes de ANSI. L'amplada de banda usada se situa entre els 80 i 370 kHz i amb cables de 24 parells permet cobrir distàncies de fins a 3,6 km entre usuari i central local d'accés (centraleta).[1]
Referències
- ↑ Lechleider, J. W. «High bit rate digital subscriber lines: a review of HDSL progress». IEEE Journal on Selected Areas in Communications, 9, 6, 1991-8, pàg. 769–784. DOI: 10.1109/49.93088. ISSN: 0733-8716.
Enllaços externs
- ITU-T Recomanació G.991.1 de la ITU (anglès)
- SHDSL FAQ Arxivat 2007-04-07 a Wayback Machine. (anglès)
Accessos a Internet | ||
|---|---|---|
Xarxa telefònica commutada · XDSI o ISDN · Línia Digital d'Abonat (DSL) · Asymmetric Digital Subscriber Line (ADSL) · ADSL Lite · Asymmetric Digital Subscriber Line 2 (ADSL2) · ADSL2+ · Mòdem de cable · CDMA · DSLAM · sistema global per a comunicacions mòbils (GSM) · GMSK · servei general de paquets per ràdio (GPRS) · EDGE · EVDO · High Data Rate Digital Subscriber Line (HDSL) · HSDPA · IDSL · Internet per satèl·lit · LMDS · Power Line Communication (PLC) · FTTH · G.SHDSL · PDSL · RADSL · SDSL · Telefonia mòbil · TDMA · UDSL · Universal Mobile Telecommunications System (UMTS) · VoDSL · VDSL · VDSL2 · Xarxa sense fil o Wi-Fi |  | |
