Hipoventilació
| Tipus | signe clínic, hipòxia i respiració anormal  |
|---|---|
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 29214 |
| MedlinePlus | 002377 |
| MeSH | D007040 |
| UMLS CUI | C3203358 |
La hipoventilació (també coneguda com a depressió respiratòria) es produeix quan la respiració pulmonar és inadequada (hipo que significa "a sota") per realitzar intercanvi gasós respiratori.[1] Per definició provoca un augment de la concentració de diòxid de carboni (hipercàpnia) i acidosi respiratòria. La hipoventilació no és sinònim d'aturada respiratòria, en què la respiració s'atura completament i la mort es produeix en qüestió de minuts a causa de la hipòxia i condueix ràpidament a l'anòxia, tot i que totes dues són urgències mèdiques. La hipoventilació es pot considerar un precursor de la hipòxia i la seva letalitat s'atribueix a la hipòxia amb la toxicitat per diòxid de carboni.
Causes
La hipoventilació pot ser causada per:
- Una afecció mèdica com l'ictus que afecti el tronc cerebral
- Retenció de la respiració voluntària o respiració baixa, per exemple, entrenament en hipoventilació[2] o el mètode Buteyko.
- Medicaments o drogues, normalment quan es prenen en sobredosi accidental o intencionada. Els opioides i les benzodiazepines en particular són coneguts per causar depressió respiratòria. Alguns exemples d'opioides inclouen productes farmacèutics com oxicodona i hidromorfona i exemples de benzodiazepines inclouen lorazepam i alprazolam.
- Hipocàpnia, que estimula la hipoventilació
- Obesitat; vegeu síndrome d'hipoventilació per obesitat
- Mal crònic de muntanya, un mecanisme per conservar l'energia.[3]
Referències
- ↑ "Hypoventilation" en el Diccionari mèdic de Dorland
- ↑ Hypoventilation training, push your limits!. Arpeh, 2014, p. 164. ISBN 978-2-9546040-1-5.
- ↑ «Hypoventilation in chronic mountain sickness: a mechanism to preserve energy». Journal of Physiology and Pharmacology, 57, Suppl 4, setembre 2006, pàg. 425–430. PMID: 17072073.
