Hiparioninis
Hipparionini  | |
|---|---|
 Hipparion | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Perissodactyla |
| Família | Equidae |
| Tribu | Hipparionini Quinn, 1955 |
| Gèneres | |
| |
Els hiparioninis (Hipparionini) són una tribu extinta de mamífers perissodàctils de la família dels èquids i la subfamília dels equins que tingueren una amplíssima distribució des del Miocè inferior fins al Plistocè mitjà, fa entre 300.000 i 16,3 milions d'anys. Aparegueren a Nord-amèrica i des d'allí passaren a Euràsia durant el Miocè[2] via Beríngia.[3] A Europa, aquesta migració representa el començament del Vallesià.[4] Se n'han trobat restes fòssils a Espanya (incloent-hi Catalunya[4]), els Estats Units, Etiòpia, l'Índia, Kenya, Mèxic, Sud-àfrica i Tanzània.[1] Eren hipsodonts i estaven dotats de tres dits a cada pota.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Hipparionini (hipparionine horse)» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ Prothero, 2006, p. 220.
- ↑ Vaughan, Ryan i Czaplewski, 2015, «Zoogeography».
- ↑ 4,0 4,1 «Descrites noves restes fòssils de porcs de fa 11 milions d'anys al jaciment de Creu de Conill». Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, 2023. [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ Benton, 2014, p. 378.
Bibliografia
- Benton, M. J. Vertebrate Palaeontology (en anglès). 4a edició. Wiley-Blackwell, 2014. ISBN 9781118407554.
- Prothero, D. R. After the Dinosaurs: The Age of Mammals (en anglès). Indiana University Press, 2006. ISBN 0-253-34733-5.
- Vaughan, T. A.; Ryan, J. M.; Czaplewski, N. J. Mammalogy (en anglès). 6a edició. Jones & Bartlett Learning, 2015. ISBN 9781284032185.
