Hugo de Vries
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 febrer 1848 Haarlem (Països Baixos) |
| Mort | 21 maig 1935 (87 anys) Lunteren (Països Baixos) |
| Rector de la Universitat d'Amsterdam | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Leiden |
| Activitat | |
| Camp de treball | Botànica |
| Ocupació | botànic, catedràtic, genetista, biòleg, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat d'Amsterdam |
| Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1918–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1904–) Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Reial Societat Fisiogràfica de Lund Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia de Ciències d'Hongria Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Royal Society |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Abrev. botànica | de Vries |
| Família | |
| Parents | Alice Gertrud Brunner (en)  (nets) |
Premis
| |
  | |
Hugo Marie de Vries (Haarlem 16 de febrer de 1848 - Lunteren, 21 de maig de 1935) va ser un botànic neerlandès. Junt amb Carl Correns i Erich von Tschermak l'any 1900 va redescobrir les lleis genètiques publicades per Gregor Mendel el 1865.[1][2]
Biografia acadèmica
De Vries va estudiar a les universitats de Leiden, Heidelberg i Wurzburg. Va ser professor de Botànica a la Universitat d'Amsterdam des de 1878. Estudià la fisiologia vegetal, el flux al protoplasma, o l'orientació del creixement de les plantes. En el camp de l'osmosi De Vries va ser el primer a utilitzar el terme isotònic. Com a ajudant de Van't Hoff, ajudà a establir les bases de la teoria de les solucions ideals.
El 1889 publicà Intracellulaire Pangenesis (Pangènesi intracel·lular) segons la interpretació errada de l'herència genètica sostinguda primer per Darwin. De Vries treballant sobre la planta Oenothera lamarckiana va arribar a les mateixes conclusions que Mendel. Des dels anys 1890 De Vries va tenir notícia dels escrits de Mendel però no el va citar l'any 1900 quan va publicar els seus resultats a Comtes Rendus de l'Académie des Sciences, i va ser criticat per això per Correns i es va veure obligat a reconèixer la prioritat de Mendel.
Obres [3]
- Intracellulaire Pangenesis (1889)[4]
- The Mutation Theory (1900-1903)
- Sur la loi de disjonction des hybrides (1900, francès)[5]
- Species and Varieties: Their Origin by Mutation (1905)
- Plant Breeding (1907)
Referències
- ↑ «Hugo de Vries». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Hugo de Vries (1848-1935)» (en anglès). The National Center for Ecological Analysis and Synthesis (NCEAS). Arxivat de l'original el 2006-12-09. [Consulta: 3 agost 2010].
- ↑ Obres de Hugo de Vries al Projecte Gutenberg.
- ↑ Vries, Hugo de; Hengelaar, F. H. van. Intracellulaire pangenesis, (en neerlandès). Amsterdam: Scheltema & Holkema's boekhandel, 1918.
- ↑ de Vries, Hugo. Concerning the law of segregation of hybrids (en anglès, traduït del francès). Electronic Scholarly Publishing Project, 2000.
Enllaços externs
- Pangènesi Intracel·lular
- web sobre Mendel
- Pangenes
