Hupa

Infotaula de llenguaHupa
Na:tinixwe Mixine:whe'
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants173 (2000)[1]
Parlants nadius8 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deCalifòrnia (vall de Hoopa)
EstatEstats Units
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües na-dené
llengües eyak-atapascanes
llengües atapascanes
llengües atapascanes de la costa del Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2hup Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3hup Modifica el valor a Wikidata
Glottologhupa1239 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuehup Modifica el valor a Wikidata
UNESCO780 Modifica el valor a Wikidata
IETFhup Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1862 Modifica el valor a Wikidata

El hupa (endònim: Na:tinixwe Mixine:whe', lit. "llengua del poble de la vall de Hoopa") és una llengua atapascana (del grup Na-dené) parlada al llarg del curs inferior del riu Trinity al nord-oest de Califòrnia pels hupes (Na:tinixwe), i abans de contacte europeu pels pobles chilula i whilkut a l'oest.

El cens dels Estats Units del 2000 va estimar que l'idioma era parlat per 64 persones entre 5 i 17 anys, incloent 4 parlants monolingües. A partir del 2012, hi havia menys de 10 parlants amb fluïdesa, almenys un dels quals (Verdena Parker) és bilingüe completament fluid. Potser uns altres 50 individus de totes les edats controlen la fonologia tradicional hupa, la gramàtica i el lèxic. Més enllà d'això, molts membres de la tribu comparteixen un vocabulari reduït de paraules i frases d'origen hupa.

Ortografia

L'alfabet hupa és:

a, a:, b, ch, ch', chw, chw', d, dz, e, e:, g, gy, h, i, j, k, k', ky, ky', l, ł, m, n, ng, o, o:, q, q', s, sh, t, t', tł, tł', ts, ts', u, w, wh, x, xw, y, ' [2]

Fonologia

Carta consonàntica hupa en IPA[3]
Labial Alveolar Palatal Palatal/Velar Uvular Glotal
Nasal m n ŋ    
Oclusiva/
Africada
no aspirada (p) t (k) q ʔ
aspirada kʲʰ
ejectiva kʲʼ (kʼ)
Africada unaspirated t͡s t͡ʃ
aspirada t͡sʰ t͡ʃʷʰ
ejectiva t͡sʼ t͜ɬʼ t͡ʃʼ (t͡ʃʷʼ)
Fricativa s ɬ (ʃ) x xʷ h ʍ
Aproximant w l j
Fonemes vocàlics hupa[4]
Frontal Central Posterior
Semitancada ɪ~e o
Oberta a

Les vocals poden ser allargades.

Referències

  1. Cens dels Estats Units del 2000
  2. Golla (1996)
  3. Golla (1960:25–34)
  4. Golla (1960:25)

Bibliografia

  • Campbell, Amy. Hupa ditransitives and the syntactic status of R, 2007. 
  • Dixon, Roland Burrage; Samuel Alfred Barrett; Washington Matthews. The phonology of the Hupa language. The University Press, 1910 [Consulta: 24 agost 2012]. 
  • Goddard, Pliny Earle. Hupa Texts, 1904. 
  • Goddard, Pliny Earle. The Morphology of the Hupa Language, 1905. 
  • Goddard, Pliny Earle. The Phonology of the Hupa Language, 1907. 
  • Golla, Victor. Hupa Grammar. University of California, Berkeley, 1970. 
  • Golla, Victor. «Hupa Language Dictionary Second Edition», 1996. [Consulta: 6 maig 2010].
  • Golla, Victor. California Indian Languages. University of California Press, 2011. 
  • Gordon, Matthew «Laryngeal Timing and Correspondence in Hupa». UCLA Working Papers in Linguistics, 1, 2001.
  • Gordon, Matthew. The Phonetics and Phonology of Non-Modal Vowels: A Cross-Linguistic Perspective. 
  • Gordon, Matthew; Luna, Edmundo. An Intergenerational Study of Hupa Stress. 
  • Pycha, Anne. Morpheme Strength Relationships in Hupa, and Beyond. 
  • Sapir, Edward; Golla, Victor. Hupa Texts, with Notes and Lexicon. In _The Collected Works of Edward Sapir, Victor Golla & Sean O'Neill (eds.), volume XIV_, 19-1011. Mouton de Gruyter., 2001. 

Enllaços externs

  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües de Califòrnia
Itàliques indica Llengua extingida
Algiques
Atapascanes
Chumash
Ohlone
Hoka
Penutianes
Shasta
Uto-asteca
Wintuan
Yokuts
Yuki-wappo
Llengües aïllades
Mesoamericanes
Asiàtiques
Indoeuropees