Il giudice ragazzino
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Alessandro Di Robilant  |
| Protagonistes | Giulio Scarpati Sabrina Ferilli Leopoldo Trieste Regina Bianchi Renato Carpentieri Marcello Perracchio Roberto Nobile Paolo De Vita Turi Scalia Ninni Bruschetta Giacinto Ferro Giovanni Boncoddo Marina Ninchi Salvatore Puntillo |
| Producció | Maurizio Tedesco |
| Guió | Alessandro Di Robilant, Ugo Pirro i Andrea Purgatori |
| Música | Franco Piersanti |
| Fotografia | David Randolph Scott |
| Muntatge | Cecilia Zanuso |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1994 |
| Durada | 92 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema biogràfic i drama |
| Tema | Rosario Livatino |
| Lloc de la narració | Sicília |
      | |
Il giudice ragazzino és una pel·lícula italiana dirigida per Alessandro Di Robilant, estrenada el 1994. L'argument es basa en l'adaptació del llibre epònim de Nando Dalla Chiesa, publicat el 1992.[1]
Argument
Tracta sobre la història de Rosario Livatino, jove jutge anti-màfia de Sicília, a la zona Canicattì-Agrigent al començament de la dècada del 1980, conegut amb el sobrenom « il giudice ragazzino » el president de la República. Mostra les dificultats burocràtiques i administratives, el poc suport que va rebre entre els dirigents socials i la seva relació amb l'advocada Angela Guarnera.
Repartiment
- Giulio Scarpati : Rosario Livatino
- Sabrina Ferilli : Angela Guarnera
- Leopoldo Trieste : Sr. Livatino
- Regina Bianchi : Sra. Livatino
- Paolo De Vita : Maresciallo
- Francesco Bellomo : Vincenzo Calò
- Virginia Bellomo : la dona de Saetta
- Giovanni Boncoddo : el jutge Cali
- Gabriella Bove : la dona de Maresciallo
- Antonino Bruschetta : Di Salvo
- Renato Carpentieri : Migliore
- Giacinto Ferro : Gangemi
Diferències amb la realitat
Per necessitats narratives, s'han canviat els noms d'alguns personatges reals: els caps de la màfia presents a la pel·lícula, Antonino Forte i Giuseppe Migliore, es basen en els dos caps de la màfia de Canicattì Antonio Ferro i Giuseppe Di Caro, aquest últim. molt a prop de la casa de Livatino.[2][3]
Reconeixements
- 1994 - David di Donatello[4]
- Millor actor protagonista a Giulio Scarpati
- Nominació Millor actriu no protagonista a Regina Bianchi
- Nominació Millor actor no protagonista a Leopoldo Trieste
- 1994 - Globo d'oro
- Millor guió a Alessandro Di Robilant, Andrea Purgatori e Ugo Pirro
- 1994 - Festival Internacional de Cinema de Berlín[5]
- Premi "Blaue Engel" a Alessandro Di Robilant
- Nominació Os d'Or a Alessandro Di Robilant
- 1995 - Nastro d'argento
- Nominació Millor productor a Maurizio Tedesco
- Nominació Millor guió a Andrea Purgatori e Ugo Pirro
- Nominació Millor actor protagonista a Giulio Scarpati
- Nominació Millor actor no protagonista a Leopoldo Trieste
- Nominació Millor actor no protagonista a Renato Carpentieri
Referències
- ↑ «Nando dalla Chiesa, info e libri dell'autore. Giulio Einaudi editore.» (en italià). Einaudi. [Consulta: 17 juny 2022].
- ↑ Michele Anselmi. Vita e morte di un eroe senza scorta, 17 novembre 1994. «(...) Ma il film preferisce concentrarsi sulla sanguinosa faida che oppose in quegli anni i clan mafiosi dei Ferro e dei Di Caro, qui ribattezzati Forte e Migliore. (...)»
- ↑ «NELLE TERRE DELLA MAFIA VINCENTE - la Repubblica.it». Archivio - la Repubblica.it.
- ↑ Enrico Lancia. I premi del cinema. Gremese Editore, 1998, 1998. ISBN 88-7742-221-1.
- ↑ «Berlinale: 1994 Prize Winners». berlinale.de. [Consulta: 12 juny 2011].
Enllaços externs
- Il giudice ragazzino a Dailymotion
